marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

17 de novembre de 2011
0 comentaris

ELS JOCS QUE FUGIREN

No es disparen salves
per als molts que llepen
l’aspror de l’abisme,
l’enganxosa llengua
dels alens apàtrides.

Gossos de dents blanques
padrastres de pobre
giten a la vora
dels caus i les grutes
de la desmemòria.

Han tornat de ferro
els tatans d’antuvi,
els que desventràvem.
Se senten les llàgrimes
dels jocs que fugiren.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.