Avui dematí s’ha presentat a la plaça d’Espanya de Palma la pancarta que encapçalarà demà la manifestació convocada pel Consell de la Societat Civil de Mallorca. Sota el lema “Prou de retallades als drets de la ciutadania”, les entitats que conformen el Consell de la Societat Civil de Mallorca convoquen els mallorquins a sumar-se a
Es troben cada dia havent fet la migdiada al bar on sols consumeixen un tallat per passar tot l’horabaixa. Parlen de tot, la manera més efectiva de no parlar de res, i juguen a dòmino. Com infants malcriats, en no haver-hi més parroquians que ells, frueixen de fer enfurir l’amo compartint una cigarreta que es
A vegades –dissortadament molt poques- que es retorcin els plans previstos fa que les castanyoles, que tots amagam per mera correcció social, discursegin de joia. Ja se sap que la mandra és addictiva i que el poder del no fer res fa moure serralades; que en pecador converteix el virtuós i en xalest el més
Ara, la quietud desesperant dels niguls que han envaït tot l’abast de la mirada envidreïda, almoina un nom per a la llum que acaricia i que no acaba de ser claredat. Un mot precís que, també i necessàriament, hauria de contemplar el desig de la mar d’aquesta alba aviciada entossudida a ser volta celest.
El mossèn entrà al bar arrossegant els peus. Mirà l’amo amb els seus ulls de llangardaix, arcà lleugerament les celles, el saludà com si li costàs una enormitat i s’assegué a la taula que solia. D’un tros lluny, el taverner, corprès per la macilència del venerable, li demanà si tot anava bé i el prevere
De les moltes pàgines dels diversos diaris que avui he fullejat més que no llegit a fons, una notícia destacada en un i un comentari d’un articulista en un altre, m’han enrabiat d’allò més. I per augmentar l’agrura un punt més, cotorrejant pel facebook m’assabent d’una destitució inacceptable, d’aquelles que no es poden consentir
La calma ho ha donat a les cames, aquest capvespre de ruixats intermitents. Té por de les tempestes, aventura el padrí, que fuma d’amagat. No és possible estendre la vista sense topar-te amb quelcom que et violenta el mirar confiat. I no admet sacarines, el temor, quan s’esvalota, torna a pensar el vell punyeter. El
Més de 36 entitats creen el Consell de la Societat Civil de Mallorca. L’organisme convoca una manifestació per al proper dissabte, 12 de novembre, amb el lema “Pels nostres drets. Prou de retallades”. Avui, divendres, 4 de novembre, al passeig Sagrera de Palma, davant el Consolat de Mar, s’ha presentat la manifestació “Pels nostres drets.
En despertar-se d’aquella primera nit tempestuosa a ciutat no va trobar la tia Carme, com esperava, sinó l’oncle Miquel que el mirava com si li prengués mides al desconcert per fer-li un capellet de festa. No el sorprengué gens veure’l assegut al llit, encorbatat i perfumat. Fins i tot hagués jurat que a la cua
La quietud i el remoreig previs a la barrumbada són prou densos; permeten que hi suri la levitat de tota consistència, corpòria o no. En un moment es congria la tempesta. El cel s’encortina, es despengen els núvols més carregosos i tot calla com si pressentís una desfeta irreparable. I és apamant aquest silenci, fregant
No hi ha res com el bosc per desembossar i oxigenar les canonades del cervell. Abocar-t’hi sense cap recel, fer-t’hi endins seguint camins de cabra, perseguint el rastre del boc que t’esguarda de la penya estant. El bosc és la casa gran de les feristeles i dels carboners; dels furtius i dels fugitius, dels que
Avui, en algun punt del planeta, naixerà la persona que farà set mil milions (7.000.000.000). Déu n’hi do! I en tretze anys n’hi haurà mil milions més. O almenys així ho creu i publica el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA) (http://www.unfpa.org/public/) . Som d’aquells que davant nombres tan poderosos, s’aclaparen de tal
La fotografia que il·lustra aquesta nota està presa a les dues del migdia d’avui diumenge dia 30 d’octubre a Palma i en la cruïlla del carrer de Jaume Balmes amb Guillem Galmés. No es tracta de cap muntatge fotogràfic i per millorar-ne les deficiències inventariaré els objectes que s’amunteguen: una cadira de rodes amb un
Ahir horabaixa, a Magaluf, començà el seminari Blanquerna, que enguany fa els primers vint-i-cinc anys. Una bona ocasió, per tant, per felicitar tots aquells que al llarg d’aquests anys s’han afanyat molt perquè la reflexió sobre el nostre país fet d’illes i els altres països catalans, no deixi; que no deixi de rajar l’anàlisi, les
Tomeu Martí i Margalida Homar, coordinador i gerent de l’Obra Cultural Balear respectivament, s’han reunit avui amb el Tinent de batle de l’Àrea d’Economia, Hisenda i Innovació, i portaveu del govern municipal de Palma, Julio Martínez. L’entitat li ha traslladat el seu malestar per unes declaracions fetes fa dos dies a la premsa, on afirmava