marginàlies

Callen els murmuris quan senten
el cercavila de la pluja.
Remors de sabres dins la fosca
no delaten cavalcadures.
En pistes de gel encarnades
l’odi ha convertit les artèries.
S’atansen els ganivets
que del ball n’han de fer tragèdia.
El tall hissat cap a la lluna
i en terra la sang englevada.
Naixeran solituds dels ventres
tirats al fang de la matera.
Amunt es fa la beneitura
quan és cauta la saviesa.