jmateuimarti |
dimarts, 9 de febrer de 2010 | 12:59h
És un costum molt mediterrani, que la gent s’assegui per
fer un cafè. Tant si és al bar com a la llar, fins i tot a l’hora que sigui, fer
un cafè en companyia implica conversa falaguera i gairebé sempre distensió i
bon ànim. Fent un cafè es resolen discrepàncies, se signen bons negocis i,
rallant en pla, en cada un s’arregla el món i la bolla. “Un cafè per la llengua”, la campanya que durant l’any passat ocupà
bona part de l’activitat desplegada per l’Obra Cultural Balear, seguint aquesta
tradició, pren com a tema de conversa la llengua, la nostra, la catalana, i en
parla naturalment, sense cridar, desmuntant tòpics i apriorismes; desballestant
prejudicis; vencent desconeixements i reticències.
jmateuimarti |
dilluns, 8 de febrer de 2010 | 14:01h
El cap fa temps que li balla milongues encara que
el seu posat no ho denoti. Era gairebé un marrec, quan se li cruixí el cervell.
Fins aleshores era un sol de nin, a parer de les veïnes; ben espavilat i llest.
Un matí gelat, però, a l’escola, resolent un problema a la pissarra –per als
nombres no tenia rival- caigué fulminat, mostrant feridorament el blanc dels
ulls, gargallejantcom una fera acorada
i sacsejant-se en terra com si hagués estat signat per un llamp. A partir d’aquell
instant es desengafetà de la sensatesa i viu aïllat en una bombolla transparent
i càndida. No parla i només fa coneixedor que entén les elementalitats. Tot i
que és de compedir, no desperta l’aflicció perquè és de natura tranquil·la. Ell
mira sense incomodar i sembla que escolti amb un somrís que pinta magnòlies.
jmateuimarti |
diumenge, 7 de febrer de 2010 | 18:34h
Retornar a casa i retrobar-te amb la quotidianitat que, a
voltes, pesa prou, és tot un. Sort que lluny de casa tot s’aprofita i hom ve
ben proveït de liti, com les bateries de certs aparells. Retornar a casa des de
l’aire, travessant bancs de núvols densos com l’ànsia d’abandonar els grisos,
és un luxe, ja ho crec!, encara que te trobis amb el tros o el redol fet un
nyap, tot per desar i res dins la gelera. Demà és dilluns i mica en mica totes
les convencions aniran fent-se lloc a colzades. Resta, encara, la tarda del
diumenge que des que va ser parida és melangiosa de mena, la punyetera. El cap
va ple de controls aeroportuaris tan poc agradosos com humiliants, i de
pressions en cabina, i de canvis bruscos de temperatura, de sis secs com una
sola de sabata a disset humits fins als ossos. Retornar a casa després de tres
dies de badocar i de seguir el ritme que marca el no fer res més que passejar
és pesat. I tanmateix, l’efecte benefactordel parèntesi durarà uns quants dies. Quina sort!
jmateuimarti |
dijous, 4 de febrer de 2010 | 05:04h
A les quatre i
mitja de la matinada, com assegura l’adagi, les voreres encara no s’han posat.
Ni les pistes d’aterratge. La ciutat agraeix el silenci, discontinu tanmateix. Acab
de fer la maleta per partir cap a Paris, a l’Expolangue on presentarem la
campanya “Un cafè per la llengua” de l’Obra Cultural Balear. I aprofitarem l’avinentesa
per emparisar-nos dos dies. De
matinada deambulen els soroll més estranys i els cruixits que de dia no se
senten ofegats pel git d’autos, presses i bogeria. I el magí, el cervell, la
clepsa, encara flaquegen.
jmateuimarti |
dimecres, 3 de febrer de 2010 | 12:26h
El monument “a los héroes del crucero Baleares”
de sa Feixina, Palma, va ser inaugurat per Franco el 16 de maig de 1947.
S’eregí expressament per recordar les víctimes de l’enfonsament d’aquesta nau
de guerra del bàndol que s’aixecà en armes contra el govern democràticament
elegit de la II República espanyola, dia 6 de març de 1938. Tot i
qualificar-los d’herois, el dictat franquista utilitzà els més de set-cents
morts per glorificar la “Marina Nacional” i per enaltir l’escut espanyol
de Franco –i per extensió la seva brutalitat- que corona el monòlit. Així, la
inscripció enorme indica clarament: “Mallorca a los héroes del crucero
Baleares. Gloria a la Marina Nacional. Viva España”.
