Un Sant Jordi especial

23 d’Abril, 2017

Per a mi, aquest Sant Jordi va començar ja un dia qualsevol del 2016, quan a la fira de cotxes antics de Sant Vicenç de Montalt, una simpàtica nena d’uns deu anys em sortia al pas per vendre’m l’auca de la imatge.

Anècdotes a part, aquesta coincidència de la Diada en cap de setmana va fer que ahir dissabte tinguéssim ja un primer tast literari amb la presentació del llibre de poemes “Que parlin les flors”, de l’amic Joan Seus, matemàtic i poeta badaloní. Un poemari de petit format on de manera original i amb gran habilitat relaciona les diverses varietats florals amb conceptes essencials com l’amor, l’amistat, la llibertat, el perdó o la paciència. A cada concepte una flor i un quartet …, i així fins a vuitanta.

I el Sant Jordi d’avui pinta a més, ben especial. Amb el rerefons dels actes oficials de fa pocs dies en què l’ambient polític català s’ha anat escalfant, i en què el govern també escalfa igualment motors per les properes envestides, les múltiples paradetes de llibres i de roses del dia compartiran espai amb les de recollida de signatures proreferèndum i amb d’altres que recolzaran ja amb un gran “SÍ” els anhels de molta gent.

Passat el recés del migdia, i havent dinat el pa de sobrassada i els postres de rigor, disposarem un altre cop de l’energia necessària per encarar els reptes de la tarda, en què un Barça-Madrid farà de vàlvula d’escapament (o no), però en tot cas sí rebullir l’ambient, i d’avantsala per poder pair els resultats incerts d’unes eleccions a França que es preveuen d’allò més ajustades, i amb riscos més que probables d’una mena de “Trumpització” de la política europea.

Esperem que Sant Jordi, des d’allà on ens observi, pugui intercedir per neutralitzar aquest drac que intenta treure el cap al nostre segle.

 

Publicat dins de Finestra oberta a Catalunya | Deixa un comentari

Proposta: Votar com els americans

16 d’Abril, 2017

 

Davant les dificultats que es preveuen pel que fa a la utilització del cens estatal per la celebració del Referèndum, potser caldria sospesar l’opció de fer-ho igual que ho fan a les campanyes electorals dels Estats Units: Amb el sistema de preinscripció, el qual podria ser integrat perfectament com una de les futures lleis de transitorietat.

Amb aquest mètode, les persones que volen votar s’hi han d’inscriure prèviament a un cens, el qual es confecciona de manera voluntària i per tant difícilment impugnable, per no dir, impossible.

Aquesta opció, des del meu punt de vista no coarta el dret a la participació, sinó tot el contrari. Vota qui realment en té interès, i en definitiva són els vots que compten. D’abstenció pot haver-n’hi igualment, només que aquesta se sap així de forma prèvia.

Publicat dins de Política ; petits apunts | Deixa un comentari

Exposició “Arnús-Solei, o els capricis de la llum” (18) – ESCLAT –

9 d’Abril, 2017

Colors diversos s’aboquen cap a la superfície d’un estany, massa viscós i esmorteït encara per la freda atmosfera d’un hivern que ha estat llarg i difícil.

Volen contagiar-lo del seu esclat primaveral, perquè desperti de la seva letargia, canvii ràpid el seu aspecte greu i emmetzinat, i adquireixi ja d’una vegada aquells tons blavosos i la fluïdesa natural que en aquesta època de l’any sempre li pertoquen.

Vinga llac, que l’estació de l’alegria ja fa dies que funciona!

Publicat dins de Exposició - Arnús-Solei, o els capricis de la llum - | Deixa un comentari

Dragatus

2 d’Abril, 2017

En aquest petit poble eslovè, envoltat de prats i boscos, i a tocar de la frontera de Croàcia, es respirava calma i un ambient fred a primera hora d’un dia de feina. Mentrestant, en aquella tardor d’un 2008, la seva poca gent, prou matinera, anava preparant grans pilons de llenya per encarar el rigorós hivern que, encara que no imminent, aviat hauria de trucar a la porta.

Publicat dins de Finestra oberta a Eslovènia, General | Deixa un comentari

Badalona (55) – Un dia qualsevol

19 de Març 2017

Un dimarts de Novembre qualsevol, a prop de Pep Ventura.  Quarts de nou, fred al matí, buida la ment i encara en letargia, però amb el record recent dels somnis de la nit. És ja hora de nens cap a l’escola, de targeta de metro a punt d’esgotament i d’entrepà sota el braç que em mantindrà dempeus a l’oficina.

Així camino lentament amb ulls mig clucs i com autòmat, quan unes ombres bellugadisses vénen tremoloses cap a mi, i em captiva un contrallum inesperat enmig la tènue boira matinal.

S’ha produït de cop el petit miracle de la descoberta d’un nou dia, que tindrà segur alguns alts i baixos, com sovint passa, però que em farà avançar amb pas ferm i decidit, cap a l’escomesa del següent.

Publicat dins de Finestra oberta a Catalunya | Deixa un comentari

La mort és sempre injusta

5 de Març,  2017

La mort ens resulta absurda i sempre injusta.  Sobretot quan se’ns en van persones molt properes, com és el cas d’aquests primers dies d’un mes de Març que ha començat agitat, ventós i humit.

Fa pocs dies, un càncer fulminant s’enduia un company de feina, massa jove, de trenta i pocs i en plenitud de vida, tant en l’àmbit familiar com professional.  Un noi, en Xavi, estimat i apreciat per tothom.

I ahir mateix, la Teresa Català, aquesta dona tan sencera i valenta, que de fa molts anys lluitava contra la mateixa malaltia, ens va donar també el seu adéu per sempre.

La Teresa, líder indiscutible al grup d’esplai de la nostra joventud, era un referent en tots els àmbits.  Exemple d’ajut, de compromís social, d’esforç, d’estimació pels seus i amant de la natura.  Uns valors que ha excercit tota la vida, amb la senzilla naturalitat de les grans persones.

Mantindrem viu entre tots el seu record, i ens esforçarem, per ella, a estar a l’altura dels seus somnis.  A partir d’ara mateix, contemplarem les flors d’aquesta nova primavera amb mirada diferent, com si talment hagueren sorgit dels seus pinzells. Unes flors reflectides en cristall, que amb tanta traça i tant d’amor sabia imaginar.

Publicat dins de Retrats i autoretrats | 2 comentaris

Exposició “Arnús-Solei, o els capricis de la llum” (17) – INCIDÈNCIA –

21 de Febrer 2017

No és primavera encara, però el petit tast que ens suposen els dies suaus i temperats d’aquesta setmana de Febrer, ens conviden a intuir que la tindrem aviat entre nosaltres.

Imperarà aleshores a l’ambient, un altre cop com cada any, la agradable barreja d’escalfor i marinada.   I ens despertarem amb aquella lluminositat especial que incidirà de ple en la vegetació del nostre parc, fent ressaltar el vermell d’alguna flor, el verd intens d’aquelles fulles, o el torrat d’una branca …

Publicat dins de Exposició - Arnús-Solei, o els capricis de la llum - | Deixa un comentari

9-N: Jo també en sóc culpable!

6 de Febrer 2017

En recolçament als nostres dirigents que es pretén jutjar avui, senzillament manifestar una cosa:

“JO TAMBÉ EN SÓC CULPABLE!”

Publicat dins de Política ; petits apunts | Deixa un comentari

Otos, o el temps mig aturat.

14 de Gener 2017

IMG_20161224_105404-c

Apartats del ritme quotidià, de les obligacions laborals i del poc o molt estrès que això comporta, el petit poble d’Otos, a La Vall d’Albaida, que ens acull per un parell de dies, sembla no voler respectar la sensació de temps aturat que s’hi respira.

On sigui que dirigim la nostra mirada, hi trobem algun rellotge que sembla que pretengui recordar-nos que la nostra estada és limitada, que no restarem allí per sempre (com potser voldríem), que després de la trobada amb els amics blocaires, de les apassionants tertúlies i debats, de les converses dilatades, dels àpats en corrua i de la mica de turisme i descoberta que hem vingut a fer, tornarem un altre cop al nostre dia a dia.

Però alerta!. Resulta que no es tracta de rellotges qualsevol!.  Sinó que són petites obres d’art, creacions singulars en què es sublimen ciència i tècnica, i fins i tot retalls d’història.   Obres que, indefectiblemet, quan ens trobem al seu davant, no podem més que estar sorpresos i quedar-nos embaladits pel seu senzill però alhora enrevessat mecanisme.  I aleshores sí, el temps s’atura realment mentre escoltem les explicacions i teories de l’expert que ens fa de guia.

Són rellotges de sol que, estratègicament orientats i situats, anem descobrint a cada racó d’aquesta la vila, i que semblen observar-nos ells també a nosaltres, vigilants, però adormits a mitges per les nuvolades o la nit, esperant pacients a què el gran astre els acaroni, per mostrar-nos tot el seu saber i poder gaudir finalment del seu moment de glòria.

Publicat dins de Finestra oberta a la Catalunya Nord | 1 comentari

Artés – 100 anys de la Revolta dels Burots

2 de Gener 2017

IMG_20161002_141358-c_modifié-2

De fet, no van ser els burots qui es revoltaren, sinó la classe treballadora contra els burots precisament.

Els burots eren les persones designades per portar a terme el cobrament d’impostos abusius que pretenia imposar la família dominant d’Artés.  Aquella situació va ser el densencadenant, avui fa justament cent anys, d’uns avalots que van suposar la fi del caciquisme imperant al poble fins aleshores.

Per saber-ne més detalls:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Avalot_dels_Burots

 

Publicat dins de Finestra oberta a Catalunya | Deixa un comentari