Poblet

7 de Maig, 2017

Resulta gairebé impossible condensar en una sola imatge la magnificència del monestir cistercenc de Poblet, que juntament amb el no menys important de Santes Creus i el de Vallbona de les Monges, el qual destaca en aquest cas per la seva senzilla bellesa, configuren el conjunt dels tres l’anomenada “Ruta del Cister”.

Potser la seva esplendor seria només comparable a la d’un astre que, a l’hora blava d’aquella freda nit d’hivern, s’aixecava lentament per damunt de les seves pedres centenàries.

Publicat dins de Finestra oberta a Catalunya | Deixa un comentari

Badalona (56) – “Magna celebratio”

30 d’Abril, 2017

El temps fred i inestable d’aquest cap de setmana no ha impedit que l’antiga Baetulo es manifestés un any més, omplint els voltants del Museu municipal amb l’evocació i escenificació de l’esplendor de l’època romana.

Així, s’han mostrat els grans avenços que hi va haver en àmbits com l’enginyeria, els oficis artesans, la pesca, la conservació d’aliments, l’escriptura, la cosmètica o els tints.
No hi ha faltat tampoc demostracions de tàctiques militars, de jocs de taula o bé de camp, i competicions olímpiques (aquestes obligadament sota cobert), o fins i tot de tècniques per predir el futur.

I aprofitant la treva de la pluja i com a novetat d’enguany, una lluïda cursa de quadrigues pels carrers de la ciutat, en què potser els pobres cavalls, hauran trobat a faltar tocar de peus a un terra de veritat, en lloc d’asfalt.

Publicat dins de Finestra oberta a Catalunya | Deixa un comentari

Un Sant Jordi especial

23 d’Abril, 2017

Per a mi, aquest Sant Jordi va començar ja un dia qualsevol del 2016, quan a la fira de cotxes antics de Sant Vicenç de Montalt, una simpàtica nena d’uns deu anys em sortia al pas per vendre’m l’auca de la imatge.

Anècdotes a part, aquesta coincidència de la Diada en cap de setmana va fer que ahir dissabte tinguéssim ja un primer tast literari amb la presentació del llibre de poemes “Que parlin les flors”, de l’amic Joan Seus, matemàtic i poeta badaloní. Un poemari de petit format on de manera original i amb gran habilitat relaciona les diverses varietats florals amb conceptes essencials com l’amor, l’amistat, la llibertat, el perdó o la paciència. A cada concepte una flor i un quartet …, i així fins a vuitanta.

I el Sant Jordi d’avui pinta a més, ben especial. Amb el rerefons dels actes oficials de fa pocs dies en què l’ambient polític català s’ha anat escalfant, i en què el govern també escalfa igualment motors per les properes envestides, les múltiples paradetes de llibres i de roses del dia compartiran espai amb les de recollida de signatures proreferèndum i amb d’altres que recolzaran ja amb un gran “SÍ” els anhels de molta gent.

Passat el recés del migdia, i havent dinat el pa de sobrassada i els postres de rigor, disposarem un altre cop de l’energia necessària per encarar els reptes de la tarda, en què un Barça-Madrid farà de vàlvula d’escapament (o no), però en tot cas sí rebullir l’ambient, i d’avantsala per poder pair els resultats incerts d’unes eleccions a França que es preveuen d’allò més ajustades, i amb riscos més que probables d’una mena de “Trumpització” de la política europea.

Esperem que Sant Jordi, des d’allà on ens observi, pugui intercedir per neutralitzar aquest drac que intenta treure el cap al nostre segle.

 

Publicat dins de Finestra oberta a Catalunya | Deixa un comentari

Proposta: Votar com els americans

16 d’Abril, 2017

 

Davant les dificultats que es preveuen pel que fa a la utilització del cens estatal per la celebració del Referèndum, potser caldria sospesar l’opció de fer-ho igual que ho fan a les campanyes electorals dels Estats Units: Amb el sistema de preinscripció, el qual podria ser integrat perfectament com una de les futures lleis de transitorietat.

Amb aquest mètode, les persones que volen votar s’hi han d’inscriure prèviament a un cens, el qual es confecciona de manera voluntària i per tant difícilment impugnable, per no dir, impossible.

Aquesta opció, des del meu punt de vista no coarta el dret a la participació, sinó tot el contrari. Vota qui realment en té interès, i en definitiva són els vots que compten. D’abstenció pot haver-n’hi igualment, només que aquesta se sap així de forma prèvia.

Publicat dins de Política ; petits apunts | Deixa un comentari

Exposició “Arnús-Solei, o els capricis de la llum” (18) – ESCLAT –

9 d’Abril, 2017

Colors diversos s’aboquen cap a la superfície d’un estany, massa viscós i esmorteït encara per la freda atmosfera d’un hivern que ha estat llarg i difícil.

Volen contagiar-lo del seu esclat primaveral, perquè desperti de la seva letargia, canvii ràpid el seu aspecte greu i emmetzinat, i adquireixi ja d’una vegada aquells tons blavosos i la fluïdesa natural que en aquesta època de l’any sempre li pertoquen.

Vinga llac, que l’estació de l’alegria ja fa dies que funciona!

Publicat dins de Exposició - Arnús-Solei, o els capricis de la llum - | Deixa un comentari

Dragatus

2 d’Abril, 2017

En aquest petit poble eslovè, envoltat de prats i boscos, i a tocar de la frontera de Croàcia, es respirava calma i un ambient fred a primera hora d’un dia de feina. Mentrestant, en aquella tardor d’un 2008, la seva poca gent, prou matinera, anava preparant grans pilons de llenya per encarar el rigorós hivern que, encara que no imminent, aviat hauria de trucar a la porta.

Publicat dins de Finestra oberta a Eslovènia, General | Deixa un comentari

Badalona (55) – Un dia qualsevol

19 de Març 2017

Un dimarts de Novembre qualsevol, a prop de Pep Ventura.  Quarts de nou, fred al matí, buida la ment i encara en letargia, però amb el record recent dels somnis de la nit. És ja hora de nens cap a l’escola, de targeta de metro a punt d’esgotament i d’entrepà sota el braç que em mantindrà dempeus a l’oficina.

Així camino lentament amb ulls mig clucs i com autòmat, quan unes ombres bellugadisses vénen tremoloses cap a mi, i em captiva un contrallum inesperat enmig la tènue boira matinal.

S’ha produït de cop el petit miracle de la descoberta d’un nou dia, que tindrà segur alguns alts i baixos, com sovint passa, però que em farà avançar amb pas ferm i decidit, cap a l’escomesa del següent.

Publicat dins de Finestra oberta a Catalunya | Deixa un comentari

La mort és sempre injusta

5 de Març,  2017

La mort ens resulta absurda i sempre injusta.  Sobretot quan se’ns en van persones molt properes, com és el cas d’aquests primers dies d’un mes de Març que ha començat agitat, ventós i humit.

Fa pocs dies, un càncer fulminant s’enduia un company de feina, massa jove, de trenta i pocs i en plenitud de vida, tant en l’àmbit familiar com professional.  Un noi, en Xavi, estimat i apreciat per tothom.

I ahir mateix, la Teresa Català, aquesta dona tan sencera i valenta, que de fa molts anys lluitava contra la mateixa malaltia, ens va donar també el seu adéu per sempre.

La Teresa, líder indiscutible al grup d’esplai de la nostra joventud, era un referent en tots els àmbits.  Exemple d’ajut, de compromís social, d’esforç, d’estimació pels seus i amant de la natura.  Uns valors que ha excercit tota la vida, amb la senzilla naturalitat de les grans persones.

Mantindrem viu entre tots el seu record, i ens esforçarem, per ella, a estar a l’altura dels seus somnis.  A partir d’ara mateix, contemplarem les flors d’aquesta nova primavera amb mirada diferent, com si talment hagueren sorgit dels seus pinzells. Unes flors reflectides en cristall, que amb tanta traça i tant d’amor sabia imaginar.

Publicat dins de Retrats i autoretrats | 2 comentaris

Exposició “Arnús-Solei, o els capricis de la llum” (17) – INCIDÈNCIA –

21 de Febrer 2017

No és primavera encara, però el petit tast que ens suposen els dies suaus i temperats d’aquesta setmana de Febrer, ens conviden a intuir que la tindrem aviat entre nosaltres.

Imperarà aleshores a l’ambient, un altre cop com cada any, la agradable barreja d’escalfor i marinada.   I ens despertarem amb aquella lluminositat especial que incidirà de ple en la vegetació del nostre parc, fent ressaltar el vermell d’alguna flor, el verd intens d’aquelles fulles, o el torrat d’una branca …

Publicat dins de Exposició - Arnús-Solei, o els capricis de la llum - | Deixa un comentari

9-N: Jo també en sóc culpable!

6 de Febrer 2017

En recolçament als nostres dirigents que es pretén jutjar avui, senzillament manifestar una cosa:

“JO TAMBÉ EN SÓC CULPABLE!”

Publicat dins de Política ; petits apunts | Deixa un comentari