Paquistan …. la tragèdia
Cada día vaig llegint articles del què està passant a Paquistan i la meva ànima es va fonent poc a poc. Ja ho vaig expressar en un apunt quan es van conèixer els efectes de les inundacions. El drama és ara molt gran, perque més de vint milions de persones han perdut la casa, els seus pobles han desaparegut, els conreus ja no existeixen i les ajudes arriben lentament, molt lentament.
Les malaltíes infeccioses ja comencen a provocar veritables estralls, arriben ajudes, encara insuficients, qui ho controla, notícies de que els talibans amenacen en fer fora a tot foraster que vulgui ajudar (premsa i comentaris), però la veritat és que la gent, el poble, la societat civil pateix i molt.
Aquesta societat civil que no sap de talibans, de politics, d’enfrontaments, de mala gestió del seu govern, d’interessos econòmics, d’Al Qaeda, de terrorisme , d’organitzacions i governs occidentals, …. aquesta societat civil que pateix i que ha vist morir a familiars, fills, mares, pares, germans, cerca l’ajut en la persona més propera sense saber qui és, tan sols vol viure.
Tanta aigua, tanta, massa, però que ara avui, NO en tenen per beure !! I fan cues que no s’acaben mai per poder omplir els poals d’aigua en condicions per beure.
L’aigua que és un problema greu per el Paquistan. Depenen de l’aigua del riu Indus i que comparteixen amb la regió del Kachmir de l’Índia. El canvi climàtic està fent desaparèixer grans geleres del Tibet i les aigues de l’Indus, juntament amb les pluges podràn provocar més inundacions, fins que el cabal del riu vagi minvant. L’any 1947 quan Paquistan i Índia van assolir la seva independència teníen aigua suficient, però la població ha anat en augment i el Paquistan de 34 milions d’habitants l’any 1947 ha passat a 175 milions avui, i l’aigua del riu continúa éssent la mateixa.
L’any 1960 es va signar un tractat entre Índia i Paquistan per les aigues dels rius provinents del Tibet. El resultat avui és que Índia reb molta més aigua que Paquistan.
Davant aquesta catàstrofe, estarà disposada la Índia a consumir menys aigua i repartir-la amb els seus ‘eterns’ enemics, el Paquistan ?? Les màfies ja es freguen les mans …
La mirada d’aquesta nena amagada entre adults esperant rebre pa i aigua, ho diu tot. No calen més paraules.
En l’arxiu una de les moltíssimes cues de gent amb els poals buits per demanar aigua per beure …. mentre per el seu voltant tot està inundat, estàn aïllats, no poden creuar els rius i ni saben on és casa seva. I el més greu … milions d’infants exposats a morir per una escassa nutrició i infeccions per manca d’aigua potable.
Realment és tràgic que aquests efectes catastròfics perjudiquin sovint les zones que es troben ja normalment en situació precària.
Et passo un enllaç per ajuts directes als damnificats, de l’Ong Intermón Oxfam, per si en vols fer divulgació.
http://www.intermonoxfam.org/ca/page.asp?id=3799
Una abraçada,
Francesc.
em ric del fotoperiodisme de Perpinyà.
Cada poalada d’aigua freda asiàtica que ens llances ens deixa corsecats !
I tu dius d’aprendre dels altres, com jo ?
Ca, a quin sant !
La xiqueta amb les mosques pul·lulant per la cara ens produeix coïssor en l’ànima.
un b7.