Els Papers de Santa Maria de Nassiu

El botànic Pau

Enguany commemorem el 75è aniversari de la mort del botànic Carlos Pau, un dels científics valencians més destacats del seu temps.

Pau va nàixer a Sogorb el 10 de maig de 1857 i va estudiar farmàcia a la Universitat de Barcelona, llicenciant-se en 1882 i dos anys després obtingué el doctorat. Com ha dit el professor Joan F. Mateu, catedràtic de Geografia, “Pau va desplegar una ingent activitat botànica des del seu Sogorb natal, on fou apotecari i on va reunir un monumental herbari (més de 80.000 plecs amb plantes) i una magnífica biblioteca”.

Carlos Pau es va guanyar la vida treballant en una oficina de farmàcia, primer a Olba i a Gea d’Albarracín, a Terol i finalment a Sogorb.

Al llarg de  la seua vida científica, Pau (que tenia un gran renom com a botànic) va realitzar intercanvis de plantes amb especialistes de tot Europa, com els científics Willkomm, Lange o Sampaio. Pel contrari, la seua relació no va ser massa bona amb els botànics “oficials” de l’Estat espanyol.

El més destacat de la seua obra, són sis separates titulades “Notas botànicas a la flora española”, on Pau va descriure per a la ciència nombroses plantes noves, sobretot de la flora castellonenca i de Terol. A partir d’aquell moment, va començar a fer  diverses expedicions científiques per tot España. Al mateix temps, degut al seu prestigi com a botànic, començà a rebre plantes que li enviaven els seus corresponsals en Catalunya, Andalucia, Balears, Múrcia i Castella.

Molts dels botànics de més renom, ho van ser gràcies al treball i a l’orientació de Carlos Pau. La seua tasca botànica va ser ingent, com ho proven els més de 350 treballs seus en revistes científiques espanyoles i estrangeres. De fet va publicar els seus estudis en el Boletín de la Sociedad Espanyola de Historia Natural, Bulletin de l’Academie International de Gèographie Botanique, Le Monde des Plantes o el Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural.

El seu herbari estava format per més de 80.000 plantes recol·lectades i posseïa una biblioteca d’uns 700 volums. El material que Pau va anar acumulant amb el temps tenia un gran valor científic i per això, poc abans de morir, la Universitat de València li va oferir 50.000 pessetes per la seua obra. Desgraciadament (com ens passa tantes vegades!) després de la guerra de 1.936, el seu llegat científic va acabar formant part de l’herbari general del Jardí Botànic de Madrid.

El 1.927 va ser nomenat Acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. Carlos Pau va morir a Sogorb el 1.937, ara fa 75 anys.

Com ha dit el professor Joan F. Mateu, Pau “fou un científic de gabinet i sobretot un incansable botànic de camp. Al llarg de quatre dècades, va encapçalar el principal grup de recerca de la flora hispànica. Insigne botànic, assajà de superar el retard de la ciència espanyola per incardinar-la a Europa”.  

El curs que vaig estudiar botànica a la Facultat de Biologia de València, el nom de Carlos Pau era per a nosaltres (en l’inici de la carrera) un referent pel que feia a l’herborització de plantes i al seu estudi. I el catedràtic de botànica que vam tindre, Josep Mansanet, elogiava davant nostre (alumnes que començàvem l’estudi de la flora) el nom d’aquest científic valencià.

Sogorb, que ha dedicat la seua Glorieta al botànic Pau, té el goig de tindre en el seu fill il·lustre, un científic de renom. Un home que va contribuir a l’estudi de la flora de les comarques castellonenques.

                                                                            Josep Miquel Bausset

                                                                            Monjo de Montserrat