Retorn
Publicat el 20 d'octubre de 2008 per rginer
Cap de setmana intens; tardor en tot el sentit de la paraula; retrobament no del tot complet; il.lusió; felicitat; melangia.
La fotografia és el paisatge que podíem veure. Què podría escriure avui, tot just arribada novament a casa ?
– Que l’home parle, és obra natural: la natura, però, deixa que ho feu així o així segons us abelleix – Dante Alighieri – poeta. De la Divina Comèdia, Paradís XXVI, versió de Joan F. Mira.
Publicat dins de Memòria personal | Deixa un comentari
amb la seva prosa humil o dramàtica (per dir-ho a la manera josepplaniana, quan es referia a la orografia del meu redol) puntuada de crestes o matisada com a la foto (bellíssima, digna de tu) que mostres amb els fogassers de les boires. No interrompre mai els relats de la natura. Escoltar-los arran d’una tassa d’aquell te que desgraciadament ja se m’acaba. No vull que te’n tornis a la Xina a comprar-ne més. Llàstima de no poder compartir amb tu les últimes porcellanes (aquelles que somien viatges a Itaca, tot i que amb prou feines es belluguen de l’estaca, la mateixa que no tombava …). En voldria un relat més prolix. Barroc, if possible.
van fer ofrenes matinals a la natura i van respirar la boira deslliurant-se…