Els politics i el dia d’avui
— Els polítics són molt difícils per a mí d’entendre, per les seves complicades maquinacions. Els polítics, per definició, són els representants del i per el poble, per el benestar del poble. Humanitarisme significa el benestar dels humans i respondre als sofriments de l’ésser humà, i això és el que ha de fer un polític. És el meu somni.
Audrey Hepburn – 1990 -.
Els polítics que són a la cúpula dels seus partits són ineptes, no tots evidentment, però sí els que fan més soroll. Avui és un dia important en la nostra història. Un primer pas que cal fer per continuar caminant per canviar el nostre país i tornar a la independència. Ser nosaltres mateixos, lliures. Ja ho sabem, els enemics són molts, sorollosos, malcarats, estúpids i poc assenyats i són dins i fora del nostre país.
Encara estic sorpresa de veure de quina manera, com treballen, per dur a terme el que el poble els va demanar el dia 11 de setembre de 2012 i en unes eleccions amb una participació altíssima.
N’hi ha que encara discuteixen que han de votar, un no o abstenir-se i algún voldríen votar Sí.
D’altres volen votar Sí, però No, ser crítics o no. Enmirallar-se amb el País Basc o no.
Ai, no és el mateix ser al carrer que dins un Parlament i representar a tota la gent que t’ha votat, no només els militants. Perque els partits no són els militants, no, no, són els representants del poble, de la gent que els ha votat.
I ahir tarda un partit amb dos caps es van llençar els plats pel cap. Hi ha divergències i cap convergència en caminar per ser un país independent. Però majoritàriament, els votants d’aquests partits, el poble, van anar a votar perque volen continuar caminant per aquest camí de la independència.
La independència cou, fa mal per a molts, però la majoria hi és i no seuen al Parlament o als despatxos dels partits polítics. Som al carrer, som a casa, som als pobles, som a les ciutats, som a l’estranger guanyant-nos les garrofes, som dalt de les muntanyes i abaix a les valls, al mar.
Avui a les 7 de la tarda seré a la Plaça Sant Jaume, davant de la Casa de la Vila, i així espero que la gent del meu país es manifesti, ens trobarem plegats i cridarem ben fort que la lluita pacífica per aconseguir la independència continúa, malgrat uns quants polítics i gent poderosa no ho volen. Defensar aquesta Declaració de Sobirania és avui la prioritat. Un text ben el.laborat on ningú no es pot sentir exclòs, o així ho pensem la gent del carrer, el poble.
I demà continuarem lluitant per aconseguir el benestar de la gent i resoldre tots els problemes del dia a dia i que són molts. Com deia Audrey Hepburn: Quan arribes a la vellesa, descobreixes que tens dos mans, una per ajudar-te a tú mateixa, i l’altra per ajudar als demés.
Bròquil is OVER !