Chào ông Viêt Nam

Tot va començar l’any 2002 i durant aquest temps els mots discapacitat i dependència han estat i són motius essencials tots els díes.
Ahir tarda en una xerrada anomenada ‘Curs de formació per a les persones cuidadores’ em van demanar de fer una col.laboració per explicar les meves experiències.
El discurs dels professionals ja no és el mateix de l’any 2002. Ara han après molt i molt de les milers de persones en situacions molt difícils; han après molt de les dificultats, dels canvis en la vida; de la mala gestió de les institucions, governs, polítics; de les intransigències familiars; de la manca d’amor ….
Davant meu hi havíen persones de 60, 70 i 80 anys que teníen al seu càrrec mares, pares, germans quasi centenaris i amb unes discapacitats greus.
Moltes il.lusions, les seves vides, les seves professions, els seus talents s’han vist interromputs per cuidar a persones dependents, però ho fan amb amor i moltes vegades oblidant-se que ells existeixen i que necessiten uns minuts, una mitja hora, un dia per a ells.
Aquest era el motiu principal …. mesurar el temps, no deixar-lo escapar, viure diferent, perque són moltes les hores que han de ser al costat de la persona dependent i perque necessiten paraules i afecte.
Ahir tarda hi havíen quaranta heroïnes i herois escoltant les paraules.