Núvol vermell

Abans de tornar de Londres he volgut deixar escrita una valoració sobre com veig que ha anat l?any i quins son els reptes més importants que ens plantegem el 2007 desde Cultura03. Us n?adjunto la versió original que ja he compartit amb tots els gerents amb algunes modificacions per fer-lo més entenedor. Us demano disculpes per avançat si algunes coses us semblen en clau massa interna però he pensat que podien ser interessants en aquest bloc.

.

Document  de valoració del 2006 i d?anàlisi de les prioritats pel 2007 a Cultura03

El 2006 ha posat sobre la taula, amb els moments difícils incorporats, que Cultura03 te la massa crítica suficient per ser ja un projecte amb cara i ulls, i que jugarem fort per aconseguir que en uns anys una de les indústries culturals entre les 50 primeres d? Europa sigui catalana i sigui cooperativa. A partir d?aquí, el  2007 i el 2008 haurien de ser els anys de l?eclosió i, si durant els propers vint-i-tres mesos som capaços de fer bé la feina, Cultura03 pot arribar fins on s?ha marcat. (Continua)

En aquesta línia crec que els punts més destacats de l?any 2006 han estat:

1.- Hem augmentat clarament la solidesa del negoci

• Assolint àmpliament els objectius de facturació (hem facturat més de 20M d??) i augmentant el benefici previst  fins 1,5M d??.
• Tenint per primera vegada totes les empreses amb beneficis
• Impulsant les fusions per garantir la musculatura de cada projecte (totes les empreses facturen 5M d?? o van cap aquí (3 empreses 5 milions, una 2,5 i l?altra 0,5)
• Provisionant amb criteris d?alta prudència tos els riscos (ingressos a altres anys, estocs a valor zero, morosos…)

2.- Hem acabat de dibuixar de forma clara el projecte, més enllà dels somnis, més enllà de l?autoocupació, més enllà dels límits tradicionals que hem tingut històricament el cooperativisme català i la indústria cultural catalana

• Totes les empreses tenen pla estratègic i/o una línia de futur clarament definida.
• El grup s?ha dotat d?un pla estratègic fins al 2009
• S?ha contractat un director de Planificació estratègica que ha començat a treballar
• Hem endreçat els objectes socials de totes les empreses perquè siguin clarament complementaries i abracin quasi tots els camps de la indústria dels continguts.
• Hem fet visible a tots els treballadors i al sector que tenim un projecte de futur coherent i innovador.

3.- Hem començat un procés per augmentar la capacitat directiva amb bons resultats durant el 2006.

• Incorporació d?Ernest Folch del Grup 62, Guillem Carbonell d?Educa-Borras, Francesc Navarro i Antonio Medina d?Hachette, Albert Jordana del grup Godó….
• Reorganització a Sapiens Publicacions, Critèria i l?administració per consolidar els càrrecs intermedis

4.- S?han consolidat els processos de gestió financera i de control administratiu per donar més eficàcia a la gestió

• S?ha fet un esforç molt destacat desde la direcció financera per que l?administració unificada acabi sent una autèntica màquina que garanteixi la bona gestió de totes les empreses del grup.
• S?han abordat amb èxit tots els reptes de tresoreria

5.- Durant el 2006 ha quedat clara la importància i la dimensió del repte cooperatiu que te Cultura03.

• S?ha decidit formalment prioritzar el cooperativisme per sobre de qualsevol altre model de gestió i de propietat.
• És limita de forma clara els acords de futur que no es controlin clarament desde el cooperativisme
• S?ha establert que el respecte a la  cultura cooperativa es fonamental a l?hora de contractar directius
• S?ha celebrat amb un alt nivell de participació la primera assemblea del grup
• S?ha reforçat el Consell Rector del grup amb la renovació dels càrrecs i excloent la participació dels gerents de les empreses per reforçar el caràcter social

6.- Hem consolidat una bona xarxa d?aliances institucionals i empresarials.

• En aquesta línia la consolidació de la Fundació Escacc, del baròmetre de Fundacc i la bona relació amb Omnium ens rodeja d?un bon coixí intel·lectual i social
• Els acords estables i la bona relació amb Abacus fa d?aquest un soci estratègic de cara al futur.
• Els acords que hem establert amb La Caixa, amb Media Planning, amb 62 o estem establint amb molts altres son un bon camí per aprendre noves metodologies i per créixer desde la complicitat amb l?entorn, no desde l?enfrontament.
• La visita a les nostres instal·lacions de Badalona de destacats membres de tots els partits menys el PP és un bon indicador de la bona relació actual amb totes les institucions públiques del Catalunya.

I els reptes que ens planteja el 2007, en el marc del pla estratègic i que s?afegeixen als temes pendents del 2006, son:

1.- Focalitzar pràcticament tots els esforços cap a la creació i la captació de continguts brillants i innovadors i cap al reforçament i la creació de marques.

• La creació del nou Ara com a editorial innovadora i de referència pels creadors i pel sector és un repte de primer ordre que implicarà:
  • El reforçament de la no-ficció amb més inversió en continguts
  • La creació de dos nous segells, un d?ells de ficció
  • La posada en marxa d?Ara Idees al servei del sector de la comunicació (diaris) i editorial català i internacional partint de l’actual Critèria.
  • Consolidant el projecte de Xina i editant el primer llibre allà.
• La priorització dels continguts com a base per reforçar el futur estratègic de Sapiens Publicacions i les seves marques
  • Creant continguts de referència en cada un dels camps que toqui
  • Buscant una explotació complementaria d?aquests continguts
  • Sent innovadors en el camp de la premsa de pagament a Catalunya
  • Tenint una estratègia clara de consolidació de les marques com a ?pal de paller? de cada un dels sectors que abordem
• El llançament, de Time Out Barcelona buscant posar sobre la taula una publicació que sigui una ?bíblia? de Barcelona i esdevingui referent de primer ordre en el l?oci, la cultura.
• La construcció d?una nova etapa de Batabat centrada en la creativitat per per trobar un lloc estable en el mercat com a pas previ al seu creixement definitiu al 2008
• L?entrada en el negoci de la producció d?esdeveniments, centrant l?any en la creació d?esdeveniments culturals i musicals innovadors per trobar un lloc estable en el mercat com pas previ pel creixement en aquest negoci al 2008

2.- Buscar la excel·lència en la producció

• En aquesta línia cal reforçar organitzativament Gramagraf i Ara Idees perquè siguin conegudes també per la seva excel·lència i la seva qualitat.

3.- Crear polítiques comercials sòlides

• Passar de tenir comercials en cada empresa a tenir estratègia comercial a curt mitjà i llarg termini.

4.- Crear polítiques de màrqueting sòlides

• Passar de tenir accions de màrqueting en algunes empreses a tenir estratègia de màrqueting a curt mitjà i llarg termini en cadascuna de les empreses del grup

5.- Solidesa cooperativa

• Augmentar la capacitat directiva dels Consells Rectors
  • Formació
  • Més pes dels presidents
  • Alliberar a temps parcial el president del grup

6.- Consolidar les aliances actuals i obrir-ne de noves

• Obrir noves vies de col·laboració amb altres entitats significatives de Catalunya, iniciar contactes amb altres institucions públiques dels altres territoris de parla catalana (Generalitat Valenciana, Consell de Mallorca), trobar vies de col·laboració amb les empreses més petites que fan indústria cultural a Catalunya i que no son d?arrel cooperativa

7.- Deixar clarament dibuixada l?estratègia d?internacionalització de totes les empreses

.

8.- Comunicar de forma clara i sistemàtica tots els passos que anem fent tant cap a dintre com cap a fora

.

9.- I dos grans reptes més dels que no hi ha ni un dibuix mínim i als caldrà donar sortida durant el 2007 o amb aliances o amb una estratègia pròpia

• Internet. És evident que ens hem quedat fora de joc en aquest camp i que no podem estar més temps en aquesta posició.
• Distribució: Hi ha una relació preferent amb Abacus que caldria aprofundir per determinar quines son les estrategies que es dibuixen en el camp de la innovació en la distribució: nous punts de venda, presencia en altres canals (supermercats), venda de continguts digitals…

Tinc la sort de poder marxar fins el 29 de gener a Londres. Ho vaig proposar a la Permanent i al Consell Rector de Cultura03 i em van autoritzar i finançar una part del viatge, quina sort!

Ha estat un any molt potent però dur i esgotador i m?anirà molt be. Un intensiu d?anglès, estar amb la família, pensar en demà passat…

Fins llavors no actualitzaré el bloc tot i que m?he compromès a anar fent posts que publicaré quan torni.

Gracies per acompanyar-me durant aquests mesos i disculpeu si de vegades no he estat a l’alçada dels que em llegieu.

Molt bon any a tothom i fins a finals de gener!!

Entrevista aquest diumenge a Eric Schimidt, conseller delegat de Google. Molt interessant per la visió de futur i interessant pel model de gestió. Tot i no estar d?acord amb tot, clar. (Continua..)

Interessant per la visió del futur

?Sé que parece que está todo hecho, pero si lo mira en un contexto más amplio, ¿cuánta información no está ahora mismo en la Red? Todos los libros, vídeos, los programas de radio… Nos gustaría hacer accesible toda esa información; por supuesto, legalmente y bajo las leyes del copyright.?

?Con todos mis respetos a John Updike, Internet no mata nada. Internet significa más elección. La gente aún lee libros y periódicos, pero también quiere leerlos en los monitores de sus ordenadores. Esta historia se repite una y otra vez. Había mucho miedo de que el DVD sustituyera al cine, y al final hay más gente que va al cine y que ve DVD, porque la tarta es mayor. En el caso del libro, si conseguimos que la gente lea más, ¿cómo puede ser algo malo? Si hay más gente leyendo libros significa que hay más cultura, alfabetismo, educación, y además más ventas.?

 ?Google es una compañía de productos de tecnología, y nuestro objetivo es construir tantos como podamos. No somos una empresa de medios ni de marketing, aunque muchas veces nos comparen con ellas. Dependemos de los medios para el contenido, nuestra empresa no los crea. Podemos ser una compañía de distribución, si quiere, pero no de medios.?

I interessant pel model de gestió

?Google es un innovador. A veces, las innovaciones provienen de ideas de los gestores, pero normalmente salen de los equipos. Muchas de las iniciativas que menciona no son nuestras, sino de los empleados, y nosotros les animamos a hacerlo. Cuanto más general sea el propósito [del producto], y cuanto más pueda cambiar el mundo, mejor?

?Parte de la explicación es cómo ha sido diseñada esta empresa. No puedes tener orden y creatividad al ciento por ciento. Si eres todo creatividad, no tienes una empresa, y si eres todo orden, no haces nada nuevo. Google ha sido diseñada para ser más bien caótica; tratamos de construir una cultura que nos permita la creatividad y la experimentación.?

?Me preocupa Google, su crecimiento. Por ejemplo, estamos creciendo mucho en Europa, el negocio es cada vez más complejo, hay muchos acuerdos… Google tiene? todos los problemas de una empresa que crece rápido. Europa está creciendo muchísimo

?Los fundadores llevaban 16 meses buscando consejero delegado para la compañía buscando a alguien como yo, y entonces se desesperaron y no tuvieron más remedio que contratarme [risas]?

Dilluns vam veure el Rock&Cat d?en Jorde Roigé. Ens va agradar. Un retrat del que va ser el rock català i una evidència del que no va poder ser. La pel·licula deixa clar que aquest moviment musical de finals dels vuitanta, el que va omplir el Sant Jordi, va ser gran qualitativa i quantitativament, que els Sopa, els Sau, els Pets i els Sangtraït eren musics de primera que s?hi deixaven la pell, que sabien el que feien i per això el públic els hi reconeixia, clar.

I el que no va poder ser que també queda clar a la pel·lícula, no va ser culpa ni dels músics ni de la Generalitat ni del diari El Pais, per mi va ser culpa dels empresaris. Dels que no vam ser capaços abans de dotar al nostre país d?una indústria cultural forta de debó, que acollís, que impulsés, que estimés, que innovés… I quan dic forta parlo de més de 100 milions d?euros que al final no hi ha cap indústria cultural a Europa entre les cent primeres que facturi menys que això.

I dues coses més: Com una película tant important la feien al 33 i no a TV3? Com vaig ser tant sectari i no vaig anar al cinema a veure-la  per felicitar seguidament al seu director?

Ahir llarga trobada amb el President Pujol a la nostra seu de Badalona. I una sensació profunda d?haver connectat, tot i no ser una trobada fàcil i començar des de la distància.

Primer un ?sou conscients del que dieu quan parleu de Mondragón?? , després un ?el cooperativisme a Catalunya fracassa perquè els catalans som individualistes i no hi ha un cooperativisme ?espiritual??. Al final després de dues hores de conversa intensa i sincera, sensació de complicitat profunda.

Complicitat profunda en el respecte que nosaltres sentim per un President que ha imaginat i transformat Catalunya en 30 anys, i complicitat en l?acceptació per part del President Pujol que els 30 anys que venen els protagonitzarà una nova generació des de la convicció que farem el país que siguem capaços d?imaginar, i la indústria cultural que siguem capaços de somniar. A partir, és clar, de tot el que han fet el que ens han precedit que és molt i bo. Soc optimista.

?No sabeu l?alegria que m?ha donat conèixer el vostre projecte?. I nosaltres de parlar tant llargament amb vostè, President.

(Intento traduir/resumir un article interessant del Guardian de dilluns) Si treballeu en una oficina, segur que esteu rebent regularment correus electrònics virals amb tot tipus de videos, powerpoints… Desde el llançament de Youtube al febrer de l?any passat l?era dels vídeos virals no ha parat de crèixer(…)

De totes maneres hi ha una important distinció entre els vídeos més vistos i els més comentats. El lider dels videos més vistos aquest any al Youtube serà Evolution of Dance, sis minuts infumables d?un senyor ballant que ja han vist més de 30 milions de persones. (…)

En canvi els vídeos més comentats, els més influents, son uns altres i estan en aquest rànquing que ha fet Viralvideochart.com. Un ranquing construït  a partir de les vegades que els bloggers han lincat amb aquests vídeos durant el darrer any. (…)

Aquí teniu el rànquing i a continuació els tres primers vídeos.

L?excel és el millor vídeo-joc que s?ha inventat mai. De vegades les cel·les on poses cada fórmula son les dimensions d?un espai infinit, altres vegades son presons, o vides, o habitacions d?hotel…  I navego i somnio… Us ha passat alguna vegada?

I és que aquests son dies de tancar l?any i fer pressupostos… Demà totes els gerents presentem els pressupostos del 2007. I els primers resultats del 2006 son molt positius, pressupost de facturació complert (més de 18M d??) i el de beneficis superat (més d?1M). Anem bé. Som petits però anem bé.

M?envia per mail el Guillem Carbonell, gerent de Critèria i futur director de gestió de la nova etapa d?Ara, aquest article que va publicar fa uns dies La Razon. (Continua)

Los diarios ofrecieron 1.601 promociones durante 2005

Los periódicos españoles llevaron consigo en 2005 un total de 1.601 promociones, aspecto que sufrió un incremento de un 18,4% respecto al año anterior, en el que éstas se situaron en 1.352. Así, de los 363 días del año en que los diarios salen a la calle, una media de 279 días las cabeceras fueron acompañadas de diversas promociones, de las que dos de cada tres supusieron un aumento de precio. Así, y según se desprende del «Libro blanco de la prensa diaria 2007», que publica la Asociación de Editores de Diarios Españoles y que fue presentado ayer, LA RAZÓN es el diario nacional que menos tiempo ha destinado -con el 91% de los 363 días productivos- a este aspecto, donde destaca «El Mundo», cuyos ejemplares fueron acompañados de promociones durante todo el año. No obstante, las promociones aportaron unos 334 millones al conjunto de diarios, cifra que supone un 12,37% del total de los ingresos de los diarios, que en 2005 alcanzaron los 2.702 millones, un 4,14% más respecto a 2004. Este incremento se debe, en buena parte, al aumento del 5,4% en los ingresos brutos por publicidad, hasta los 1.328 millones.

   Llegar a jóvenes y mujeres

   Jaime Castellanos, recientemente nombrado presidente de Aede, destacó como los «dos principales desafíos» para el sector «la atracción de nuevos lectores y el mestizaje entre la prensa en papel y la digital». En cuanto a la captación de nuevos usuarios, Castellanos hizo especial hincapié en «los jóvenes y las mujeres». Y es que únicamente el 5% de los lectores tienen entre 14 y 19 años, mientras que el porcentaje de féminas lectoras de diarios se ha estancado en el 37,2%. Castellanos, además, dijo que «internet y el mundo digital forman parte de nuestra vida, negocio y futuro». Los usuarios de diarios digitales crecieron un 9,3%, hasta alcanzar los 4.764.000 lectores diarios.

   Donde aún no pueden sacar pecho los editores es en el denominado por la Unesco Índice de difusión, que marca el número de lectores por cada mil habitantes y que sitúa en 100 el umbral del desarrollo de lectura de prensa.

Así, España, que se mantiene por debajo de este límite desde 2002, vendió, en 2005, 98 diarios por cada millar de personas y se sitúa a la cola en la UE, sólo por delante de Portugal (54) y Grecia (53).

Fa mesos que reflexionem sobre com afrontar en un grup que diu que vol ser líder en el camp de les indústries culturals tot el terreny de la música i les arts escèniques. En els propers dies molt probablement anunciarem, ahir ho va aprovar la permanent del grup i avui està a l’ordre del dia del Consell Rector, la incorporació al grup d?una empresa mitjana (2,5M ?) que ens obrirà el camí per treballar seriosament tot això. (Continua…)

 I com afrontarem aquest terreny en un moment on per exemple, la música està immersa en una crisi potentíssima? Ho intentarem afrontar com afrontem el sector editorial o la producció audiovisual, donant prioritat total a la creativitat, no a la producció, buscant tenir els continguts el més a prop possible, i per tant intentant tenir en nòmina (és un dir) els millors creadors musicals i del món de l?espectacle. O sigui l?empresa que incorporem, i que ja te una realitat molt potent, la volem orientar progressivament cap al desenvolupament de projectes propis al voltant dels creadors: o sigui gires musicals, participar en els grans esdeveniments que ja s?organitzen en el nostre país (des del Festival de Benicàssim al Grec…), propostes teatrals empaquetades… Buscant innovar en un camp fortament monopolitzat per molt poques empreses i, sobretot, buscant que els creadors es sentin ?com a casa? com a aposta estratègica.

I clar tot això lentament, a partir de la realitat actual (l?empresa en aquest moment produeix més que crea, com Critèria al començament ara ja factura més del 50% en creació pròpia) però amb voluntat clara d?esdevenir una referència pel món de la música i les arts escèniques en els propers anys.

Ja tinc ganes d?anunciar-ho oficialment, d?encarregar l?actualització de la web amb tot aquest projecte…

Vaig disfrutar ahir al seminari sobre oportunitats de negoci per a editors a Xina que va organitzar el Gremi. Impresionant l?experiència que va explicar Lynette Owen, cap de drets de Pearson Education amb més de 25 anys intentant fer negocis al gegant asiàtic. 25 anys es diu ràpid però son molts. Perdent diners, fent servir la imaginació per obtenir beneficis en un negoci controlat encara per l?Estat, contractar gent, tenir contactes… I ara ja és el negoci més gran de drets del grup editorial britànic. Com ens costa als catalans imaginar-nos 25 anys picant pedra…

I nosaltres en portem dos, i només un amb oficina i al començament de la sessió feia cosa explicar la nostra experiència tan modesta. Però em va agradar perquè ajuda a saber l? important del que ja tenim (estem implantats allà i, per exemple, legalment ja és un mèrit) i tot el camí que ens queda per fer: el més important acumular molts i molts més continguts, ser liders al món en determinats continguts especialitzats. Ser-hi i tenir continguts, aquesta és la clau.

I vaig conèixer gent molt potent i que en sap molt, Remei Piqueras responsable de comerç internacional de Parramón que porten anys venent continguts a Xina o la Silke Harder que se?n va a Shangai a la seu del COPCA treballar per Actar D.

Avui participem a unes jornades del Gremi d’Editors sobre nous mercats, concretament Xina i Rússia.

Hi assistirà en Gerard Birbe, que se’n va a Xina a prendre el relleu a l’Anabel Olivé,  i jo participo a una taula rodona a la tarda. A l’auditori Winterthur a partir de les 9.30.

Us asseguro que encara que La Vanguardia digui que les vaques volen, no volen. I que de la mateixa manera que la història aquesta dels indis seminoles vinguts a més no és com ens l’expliquen, Núvol vermell va ser un sioux respectat que va lluitar molt i molt abans de perdre. Ai, perdoneu que m’hagi desviat del meu tema però és que m’han tocat la moral les pàgines que avui dedicava La Vanguardia a l’indi que dona nom a aquest bloc.

Hi ha una pel.lícula important a la meva vida, Dead Man. Va anar entrant lentament fins esdevenir important. Tinc la sensació que a Dies d?agost de Marc Recha li  podria passar el mateix: tot llibertat.

Les bandes sonores al You Tube:

(Vaig ràpid que d?aquí una estona comencem la darrera sessió de la planificació estratègica del  nou Ara i tinc pocs minuts).

El Patronat d?Escacc de dissabte, continuant la crònica de patronats que us feia ahir, va estar marcat pel comiat del nostre president, l?Eduard Voltas, que se?n va a fer de Secretari de Cultura amb el Conseller Joan Manuel Treserras.

Un comiat que és important, a més de l?emoció de tenir un amic tan amunt, per dues coses:

La primera perquè vol dir que des del naixement d?Escacc, la discreta fundació que vam crear per treballar a favor d?una nova política cultural que ens posi en el món com a cultura de primera amb coses a dir en el món, volíem incidir directament en la política cultural i de comunicació. I ara és evident que ho estem fent.

La segona perquè l?Eduard deixa la Fundació llesta perque pugui fer un gran salt. La deixa a punt per començar el procés per què, liderada per un intel·lectual de primer ordre, hi ha candidat però no el puc dir, es transformi en una gran Fundació a favor de l?espai català de cultura i comunicació i que esdevingui, a més, un gran think-tank europeu de les polítiques i les innovacions en indústria cultural i de la comunicació.

Comença la segona part d?una gran aventura, dificil i ambiciosa clar, però tenim tot el temps del món. N?anirem parlant.

Divendres vam celebrar patronat de Fundacc, la fundació impulsora del baròmetre Dissabte patronat d?Escacc, la fundació que vam crear fa uns anys per impulsar i treballar a favor de l?espai català de cultura i comunicació i per crear les condicions per tenir un nou paradigma d?indústria cultural. Els dos patronats van ser un èxit (mal m?està el dir-ho). Avui mini crònica del de Fundacc, demà el d?Escacc.

El Patronat de Fundacc, celebrat com sempre al CaixaForum, em va fer vibrar per tres coses. La primera perquè ja està completament en marxa el baròmetre. Després de 3 anys de feina, d?estudis, de recollir consensos, de buscar diners, 20 persones ja estan fent el treball de camp arreu de l’espai català de cultura i comunicació, ?los paíse cataláne? que diu en Paco Bachiller, sevillà i responsable de camp d?ACNielsen, a raó de 100 diàries fins a completar les 39.800 enquestes que farem cada any per tenir el retrat més ambiciós i potent que s?ha fet mai del consum cultural i de la comunicació al nostre país. Durant el patronat es va presentar la tecnologia que estan fent servir els enquestadors (uns tablets-pc connectats via 3G que garanteixen l?excel.lència de les entrevistes), vam veure els sistemes de treball estadístic, algunes mostres d’enquesta? Ben aviat començaran a sortir resultats, i sorpreses segur.

 La segona cosa que em va donar una gran alegria va ser la presència de Ferran Rodés, Conseller Delegat d?Havas, de Josep Martínez Rovira, vice-president de Media Planning i la incorporació també al Patronat de la central de mitjans Carat. Aquesta presència, afegida a un Patronat que cada cop és més potent, no només és important simbòlicament sinó que visualitza que les centrals de mitjans faran servir a més de l?EGM el nostre instrument de medició perquè és clarament complementari i més precís en el nostre territori.

I la tercera cosa, la tercera bona vibració de divendres, en Salvador Cardús. El president de Fundacc està animadíssim amb el projecte i això dona forces per treballar a tothom. Va recordar-nos que el difícil comença ara, ?fins ara encara podíem acontentar a tothom i ara, quan donem dades, ja no podrem fer-ho? i ens va animar a participar en la millora permanent d’aquest instrument i a fer del Baròmetre un element de referència no només al nostre territori sinó a Europa. Per cert, va començar felicitant a tots els patrons que darrerament s?han incorporat a càrrecs de major responsabilitat en la societat catalana i feia goig: a Rosa Cullell anomenada fa un temps directora general del Gran Teatre del Liceu, a Imma Tubella que ara és rectora de la UOC, a Joan Manuel Treserras com a Conseller de Cultura i Comunicació, Eduard Voltas com a Secretari de Cultura, Albert Sàez com a Secretari de Comunicació del govern i a Emili Valdero com a Secretari de Comerç i Turisme.

I acabo: En Vicent Partal, que també es patró, em deia divendres al CaixaForum que en aquest bloc ho explico casi tot. Doncs no, només explico un trosset de tot el que anem fent. I ja em costa aguantar-me, la prudència obliga.