Núvol vermell

S’acaba la mega-aventura d’en Gerard Birbe dirigint l’oficina d’Ara a Xina. 3 anys de feinada intensa, d’integració en una societat molt i molt diferent, d’un esforç impressionant de formació, de construcció de relacions (ha acabat sent vicepresident de la Cambra de Comerç!), de prova-error, prova-error, de resultats brillants…

És difícil poder valorar sense haver trepitjat l’oficina de Guangzhou, el que ha construït aquests anys el Gerard en aquest apassionant projecte, no només pels resultats, mireu el powerpoint de presentació, si no per l’alenada d’aire fresc que representa tenir un company que mira el món desde cinc mil quilometres amb tanta alegria, amb il·lusió, amb força…

Continuarà amb el projecte la Li-Hua Tan que ja porta més de 4 anys i mig amb nosaltres a la oficina que tenim dins del campus de la Guangdong University of foreign studies.

Busco una excusa per visitar-la…

Ahir vam celebrar patronat d’Escacc  i realment la Fundació que en el seu moment vam crear per crear condicions favorables a l’espai català de cultura i comunicació i que es va aturar quan l’Eduard Voltas va marxar al govern, torna a estar pletòrica, plena de projectes…

La feinada que estan fent l’Àlex Gutiérrez, com a president, la Clara Solà i el Marc Roca ja està tenint fruits importants:

Les jornades 10 en comunicació, amb ponents de molta qualitat (deixeu-m’ho dir, menys en la primera sessió que un dels ponents era una de les velines de Berlusconi) i un nivell d’assistència i participació molt bo,  el gran portal sobre l’evolució dels mèdia que posaran en marxa en versió beta en els propers dies i que pel que explicaven ahir serà molt potent i il·luminador en un moment de tanta incertesa, la revista que sortirà dos cops a l’any a partir del setembre, la capacitat d’anar generant opinió i incidint en un món molt poc accessible pels que venim de la perifèria…

Va ser tota una alegria, una prova més que el sol surt, paciència, constància, rigor, ambició…

Un petit aclariment: el web actual d’escacc està aturat perquè formarà part del nou portal sobre l’evolució dels mèdia que es posa en marxa en els propers dies.

Mireu aquí les dades de l’augment de vendes del Daily Telegraph per l’escàndol de les despeses dels diputats. Una bona noticia i una pista clara que el futur és donar el que els altres no donen perquè no poden, perquè no volen, perquè no en saben.

La crisi serà una gran oportunitat pels diaris, n’estic convençut: del bluf en el que vivíem quedarà l’imprescindible.

El món del llibre te un avantatge front el món de la música pel que fa a la revolució digital, que s’hi pot emmirallar per veure els errors que no ha de cometre i no passar-ho tant malament com el món de la indústria musical els darrers anys. I clarament l’error principal que van cometre les multinacionals que es dedicaven a vendre cd’s va ser no veure l’immens repte i la grandíssima oportunitat que significava la digitalització des del primer dia, i encara pitjor, intentar frenar-la. Aquesta actitud no només no va aturar res sinó que va impulsar la pirateria de forma fulminant perquè el riu anava amb massa aigua, la idea era massa bona, com per aturar-la amb les mans o amb sacs de sorra, la digitalització va avançar informalment amb la pirateria, i va acabar amb moltes empreses del món de la música. I això passarà en el món del llibre sinó aprenem la lliçó,

Els grans del sector del llibre diuen que això del llibre digital va per llarg, Jesús Badenes a Libertad Digitaldiu que trigarà 20 anys (algú se’n recorda de com estàvem fa 20 anys?). Segur? Recordo un alt directiu de Sony fa 8 anys amb arguments idèntics…

Perquè estic tan convençut:
Tenim l’ipod del món del llibre? Si. L’e-book ja es clarament superior al llibre de paper a l’hora de llegir no-ficció i ficció, els llibres infantils i il·lustrats son una altra cosa. És molt més còmode portar 10 llibres en un e-book que 10 llibres en una maleta per vacances, te una qualitat de lectura a la llum del dia quasi homologable a la del libre de paper, permet reduir el preu de venda al públic, igual que els cd’s, a la meitat..
Existeix un model de negoci que permeti impulsar clarament el llibre digital? I tant. La desaparició d’una part molt important del cost de distribució (més del 50% del cost que ara aguanta un llibre) i la desaparició de les devolucions, una rèmora pel món del llibre alliberen recursos suficients com per què aquest negoci pugui desenvolupar-se molt ràpidament.
I llavors si està tan clar, quin és el problema? Hi ha una part del sector del llibre que ho vol impulsar ràpid i hi ha una part, alguns dels gegants del sector, que s’hi oposen per l’aversió als canvis, per què l’actual situació els està donant molts i molts diners (els llibres digitals acabaran valent la meitat) i pels interessos que tenen en el sector de la distribució.
I si els gegants continuen oposant-s’hi que pot passar? Dues coses, una de més difícil i una de més fàcil. La difícil, que la realitat els atropelli, que els autors vegin que hi ha una maniobra que va contra els seus interessos, les grans víctimes de la pirateria son els autors,  i apostin pel llibre digital sense comptar amb els grans del paper. I la fàcil, la que va passar en el món de la música, que el riu no es pari encara que sigui informalitzant-se, envaint els camps i, per tant, que s’impulsi la pirateria fins que la crua realitat faci que el llibre digital existeixi amb normalitat. I això darrer és molt perillós pel sector del llibre. Especialment pel català que s’aguanta pels péls i no suportaria que el riu es desbordi.

La nostra opció, la de Cultura03, està clara, obrir les finestres a la realitat i impulsar, en primera persona, la transformació digital que arribarà, diguin el que diguin, molt abans de vint anys.

I mentrestant, José Manuel Lara deia a La Vanguardia divendres que li preocupa molt la pirateria. Me n’alegro.

A finals d’agost llancem el nou Descobrir Cuina, canviem el nom, es dirà CUINA sense el Descobrir, tindrà més pàgines, noves seccions, buscarà emocionar més… Penso que està quedant realment espectacular, a l’alçada de tot el que ha passat en el món de la cuina en el nostre país els darrers vuit anys.

El Cuina és un exemple de revista que va néixer per una intuïció, la intuïció de que la gastronomia anava a ser una cosa realment important en el país, i en aquest moment és una de les revistes més rendibles que tenim. Tocava aquesta refundació perque, vuit anys després del primer número ja tenim una de les millors gastronomies del món i per tant haviem de tenir una de les millors revistes de gastronomia del món.

Una remodelació que deixa en la versió paper tot el que te que veure amb les sensacions, internament parlem de “sexe”,  i posa al nou portal web tot el vinculat a lo pràctic, a la comunitat i la complementarietat. Una feinada impresionant del Josep Sucarrats, la Laura Hoet i tot el seu equip.
Dilluns, en el powerpoint de la setmana, penjaré la presentació que estem fent als anunciants i hi podreu veure algunes pàgines del nou disseny.

L’exercici de deixar penjats els posts de fa dos anys i continuar com si no passes res, fa tan evident la relativitat del temps i de la velocitat… Tothom em deia que anàvem a 5.000 per hora i ara veig que no, que estem pràcticament on estàvem. Si que tinc la sensació clara que hem après molt aquests dos anys però sort de la velocitat, perquè el temps passa tan de pressa que atropella per molt ràpid que anem. Una primera conclusió d’aquests dos anys: visca la velocitat que la realitat ja frena de sobres!!

Dilluns va visitar-nos a Badalona, Stephen Dunbar, màxim responsable, publisher diuen els anglosaxons, de l’International Herald Tribune, l’edició global del New York Times.

Venia per proposar-nos participar en un projecte concret al voltant de la nova fase que comencen els grans diaris per cobrar per continguts. Del projecte no en puc parlar, ens encantaria fer-lo això si, però si que us em feia il·lusió compartir amb vosaltres tres temes que van sortir al dinar de després: 

1.- Els diaris estan en crisi però no és una crisi existencial. Es respira seguretat pel futur, es veu la sortida del túnel i voluntat i capacitat per fer-ho, tenen clar que el futur de la informació a la xarxa és seu i que serà, en bona part, de pagament. Avui dels 20 primers sites informatius , 15 son diaris. I ells son quasi líders amb 25 milions d’usuaris únics.

2.- Quina història la de l’IHT! La relació entre Paris i Nova York desde 1887, els pioners de la globalització, propietaris excèntrics amb una voluntat clara de participar en el món que venia. I 140 anys que son claus per ser el que son, i a mi, com a bon català, que em costa tant acceptar que les coses es fan amb el temps…

3.- França està aguantant millor que ningú la crisi per la seva capacitat de mantenir fort un projecte nacional. França és la última nació, deia. Donen importància central a la cultura, donen importància a lo rural, apliquen una protecció implacable a la gran empresa…

En el darrer número de Time Out. La Glòria Gasch i el seu equip han aplicat, després de molt treball, bona part dels canvis que ens havia suggerit TimeOut New York i fa goig, funciona, fa vibrar, n’estic orgullós… El secret, la pòcima màgica, és ser genial en el tractament del tema de portada, de referència en cada sector que abordem i exhaustiu, perfectament exhaustiu amb tot el que passa a Barcelona. I tot i tenir el secret clar desde fa temps ha estat molt i molt difícil fer tot això, i més fer-ho de forma constant i estable, i encara queda.

TimeOut, després de les dificultats dels primers mesos va consolidant-se lenta però inexorablement. Diria que ja és una de les millor revistes d’oci, inclosos els suplements dels grans diaris, però tenim clar que hem de ser molt millors per consolidar-la en una ciutat que és molt exigent i extremadament dinàmica. Potser en aquest projecte hem estat massa agosarats, però veure com va creixent en audiència, segons el Baròmetre, i en publicitat i, sobretot, veure com va brillant cada vegada més amb millors idees, millors col·laboradors i més presència a la ciutat dona seguretat i molta alegria.

Per cert, a la secció de llibres, i la Glòria s’ha negat a dir-me qui hi ha darrera del pseudònim, hi ha una columna nova, “El Racó de les Faves”, que informa del sector editorial des de molt endins.

Ho comentem al Facebook?

Bon dia. Aquest bloc va néixer el juliol de 2006 per compartir de forma intermitent i informal com evolucionava el projecte de grup cooperatiu al voltant de la indústria cultural que impulso amb altres amics, Cultura03. El 8 de juny de 2007 vaig deixar el bloc i em vaig comprometre a continuar al cap de dos anys per veure, de forma esportiva i sabent els riscos de fer evidents els errors, i els encerts, com havien evolucionat les coses en el nostre projecte, en la indústria cultural local i en la indústria cultural global amb la perspectiva del temps.

Complint aquest compromís, Núvol Vermell torna a posar-se en marxa durant un any, les regles del joc son les mateixes:

• Intentaré escriure cada dia de dilluns a divendres sobre el projecte de Cultura03 i sobre la indústria cultural i de la comunicació catalana i i del món. Res més.
• Donaré detalls sobre persones i reunions , fracassos i èxits, idees pròpies i alienes… amb la única intenció de compartir la il·lusió per aquest projecte empresarial.
• Respectaré, és clar, la confidencialitat que exigeix la confiança de tanta gent i l’elemental prudència sobre els projectes en curs que encara no estan consolidats.
• Finalment, no criticaré a ningú. Ni als polítics, ni a la competència i menys als de casa. Només bones idees, dades, coses que passen amb l’únic objectiu de construir, de compartir, de créixer.

I n’hi afegeixo dues de noves:

• Si que accepto comentaris però caldrà fer-los en el meu facebook, de la mateixa manera que vull fer aquest bloc amb alegria, no em ve de gust que em flagel·lin anònims impertinents
• Cada setmana penjaré un powerpoint que serveixi per il·lustrar que estem fent o que hem anat fent els darrers temps. I de tant en tant en penjaré algun que em sembli interessant encara que no sigui nostre.
  

Una abraçada i fins dilluns.