Núvol vermell

El blog d'Oriol Soler

Molta atenció al mòbil

1

Porto un dies mirant a fons la revolució que ve amb el telèfon mòbil del segle XXI i l?impacte que tindrà en els mèdia dels propers anys i en vull parlar a fons dilluns.

M?agradaria abans demanar-vos que us mireu, si teniu 20 minuts, el webcast del Open Studio que Nokia va celebrar el dimarts a New York presentant les seves darreres novetats. És realment important i interessant.

I feu una passejada, si us ve de gust que és menys important, per la part de la web de Nokia que fa referència a la Nseries

Estem davant d’una revolució de gran impacte. En parlem dilluns a fons.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Uf

2

Com costa tenir sempre present que el més important son les persones, la norma fonamental del cooperativisme. El dia a dia et menja, el futur enlluerna, oblides l?essencial. El més important les persones, el més important les persones. El Consell Rector de Sàpiens Publicacions d?ahir, uf.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

3 alegries

1

Aquest matí 3 alegries que potser us semblaran poca cosa però per mi son importants:

1.- Dos llibres d?Ara entre el més venuts de la Vanguardia. Un d?ells Salvador, que és el primer i jo deia que no es vendria…

2.- Un anunci també a La Vanguardia sobre la promoció que fa Sapiens Publicacions amb el principal diari català al voltant dels bolets. Alegria per la idea i alegria sobretot perquè és la primera vegada que fem un producte imprès íntegrament per Critèria Xina i ha quedat preciós.

3.- El nou CTP de Gramagraf preparant les planxes pel llibre de l?Aqüeducte, un dels premis més importants de fotografia d?europa. Una obra d?art.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

“Ja se que ets un bon comercial, ara demostra que ets un bon empresari”

0

Amb aquesta frase, abocada als 10 minuts de coneixe?ns, va començar fa mig any la relació amb una de les editores que més en sap de Barcelona. I amb aquesta franquesa ens hem entès des del primer dia i anem quedant cada més. I ens ajuda. I molt. (continua)

En el darrer dinar parlàvem de l?editorial que estem posant en marxa i deia coses molt atinades:

1.- La vostra força està a dintre, en el projecte, en la il·lusió, no en els grans fitxatges. Sou gent jove i heu de treure tot el que teniu a dins. Serà segurament més lent però serà més efectiu. I sobretot no deixeu de ser vosaltres.

2.- El vostre projecte és molt difícil, molt. Fer un nou grup català, amb vocació internacional, gran, i a més cooperatiu és una aventura quasi impossible. Envolteu-vos-vos de gent molt intel·ligent, no caigueu en l?amiguisme fàcil. Sigueu molt i molt exigents. No teniu cap pressa. Feu les coses bé, perfectes.

3.- Costa molt trobar gent bona per treballar en el mercat editorial en català en aquest moment a Barcelona. Tots els xavals joves que hi ha, treballen en espanyol. El català no és una llengua de prestigi. Heu de formar gent, us costarà molt trobar gent realment bona.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Aquest és el futur de la premsa de pagament

3

Discutíem ahir amb l?Oriol Bota, director financer de Cultura03, sobre el futur de la premsa de pagament i arribàvem a la conclusió que la crisi actual de diaris i revistes serà conjuntural perquè no hi ha un mitjà millor per ser punt de trobada, per ser de referència, per reflexionar que la premsa escrita…

I precisament aquest mati La Vanguardia, el The Guardian i altres mitjans d?arreu del món posen a portada la darrera exclusiva del National Geographic. I veig tan clar que els de National Geographic ja fa dies que han acabat la discussió sobre com han de ser les revistes del futur, sobre quin sentit te pagar per informació escrita al Segle XXI… (continua)

I ens ho demostren una vegada més amb com han enfocat la seva darrera exclusiva sobre la primera nena que va existir a la terra. La idea que han tingut, com la tracten de forma preciosa a la seva revista, com l?expliquen a la seva web, com l?han venut a les portades dels diaris de tot el món, com en faran un documental al seu canal de televisió…

El futur de la premsa de pagament és que cada revista, dels diaris ja en parlarem, sigui una plaça de gent il·lusionada, boja per un tema. I del prestigi d?aquesta plaça, de  la seva capacitat de ser  rigorosa, creativa, emocionant… dependrà la seva força per ser el centre d?un sector a nivell editorial, comunicatiu…

Aquest és el repte de Sàpiens, no només ser els més venuts a Catalunya sinó esdevenir la millor plaça de Catalunya i del món en l?àmbit de la història… I National Geographic ha trigat 100 anys… Que tot cal dir-ho.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Vols treballar amb nosaltres? (1)

5

Adjunto tres propostes de lloc de treball per si coneixeu algú que hi pugui estar interessat. Dues de les ofertes son directament a Cultura 03, una de Dilema, una petita empresa de comunicació que vam comprar fa uns mesos i l?altre de professor d?anglès en plantilla pel nostre grup cooperatiu.

L?altra oferta és de Fundacc, la fundació de la que soc vice-president i que impulsa el Baròmetre. És un procés de selecció que està a punt de tancar-se però si algú encara hi te interès…

Avui ?Passatgers?, comença l?aventura Batabat

1

Avui és un dia important per Cultura03. Batabat, la pota audiovisual del nostre projecte cooperatiu, presenta la seva primera producció a TV3, Passatgers amb en Matthew Tree.

Batabat neix amb ganes de fer televisió intel·ligent  destinada al gran públic i des del grup farem tot el possible perquè creixi amb tot l?èxit que mereixen.

A les 22.45 a TV3.

Nota: I, atenció, al programa d?avui s?hi ha colat el Gerard Birbe, antic adjunt meu i en aquests moments gerent d?una petita impremta que hem comprat a Hospitalet. El veurem, i no ens ho perdrem, fent la Transsegre amb en Matthew.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Una organització cooperativa

1

Dinar a Paris amb Ferran Rodés, CEO d?Havas i amic de Cultura03. Parlem de moltes coses, intercanvi de cd?s, jo el Batiscafo d?Antonia Font, ell Pep Laguardia… Parlem mil coses i, entre d?altres, m?explica com, en el context de la globalització i des d?una empresa relativament petita com Media Planning (ara Media Planning Group està dintre d?Havas) s?han posicionat còmodament en la globalització.

I m?ha semblat tot plegat molt cooperatiu i que hem d?aprendre moltes coses d?empreses ?convencionals? com aquesta. Per mi les tres claus del seu funcionament organitzatiu son:

1.- No estem davant d?una piràmide multinacional sinó d?una xarxa que es retro-alimenta. Cada organització local te responsabilitat total sobre el seu negoci, fins i tot a nivell organitzatiu.

2.- L?arrelament forma part de l?eix central de la seva cultura organitzativa. En el context de l?economia global creuen que és fonamental entendre la diversitat com una font de riquesa i per tant l?arrelament com a estratègia de creixement: assessors locals, estratègies locals i sobretot directius locals fortament arrelats… A aquests directius locals n?hi diuen "country managers" o "partners" locals. De vegades estan anys cercant-los. I quan n?identifiquem un el conviden a treballar sis mesos a Barcelona i a altres equips de l’organització abans de anar a fer-se càrrec del seu "territori". Moltes persones participen en el procés de selecció.
Un cop està preparat posen en marxa el negoci entre tots i aquest "start-up" és una part molt interessant de tot plegat encara que molts cops és difícil. Aquesta manera de funcionar els ha permès començar des de zero a tot arreu, a diferència de la resta del sector que molts cops compra empreses locals per enlairar-se en un país. L’única excepció ha estat fins ara Alemanya on les barreres d’entrada son grans i això els va aconsellar adquirir una petita agència local que crec que no ha acabat de funcionar com volien.
Afegeix, en aquesta línia i com a anècdota significativa, que va aconsellar a la multinacional americana del cafè Starbucks en la seva implantació a Catalunya: ?Ho heu de fer tot en català i anglès exclusivament? i així ho van fer i quin èxit….

3,. El grup només ajuda a créixer, dóna força, no la treu.  El grup ajuda a aplicar el millor de cada casa, estira cap amunt, no empeny, estira.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Buscant La Vanguardia, El Periódico i l’Avui a Ceret

6

Hem estat uns dies a Ceret, 12 quilòmetres al nord de la frontera espanyola. A tots els quioscos hi ha el Times i premsa anglesa i alemanya del dia.  I ni un diari català, no dic en català, dic català… Només El Pais, i del dia anterior.

En aquest país nostre durant molts anys ningú s?ha pres seriosament la importància econòmica i cultural del que significa l?espai català de cultura i comunicació i em sembla increïble perque forma part essencial del que ens salvarà de ser una província tipus Toledo. I Toledo m’encanta però és que jo somnio un pais…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Un conseller sobiranista (i II)

4

Ahir us adjuntava l’article d’Eduard Voltas al diari Avui sobre la política en matèria de cultura i comunicació que el PSC desenvolupa en les institucions on governa. Ara us adjunto la segona part de la sèrie, que apunta les línies mestres del que hauria de ser -a parer del president de la Fundació Escacc- la política cultural del catalanisme sobiranista:

—-

Repensar la política en matèria cultural
Un conseller sobiranista? (II)

La perspectiva d’un conseller de
Cultura del catalanisme sobiranista, sigui de CiU o d’ERC, reclama un
debat urgent. Igual que Josep Pallach es va preguntar al seu moment
"democràcia, per fer què?", el sobiranisme s’ha de formular ara la
pregunta: "La conselleria de Cultura, per fer què?".

M’atreveixo, doncs, a llançar la primera pedra i
assajar un esborrany de full de ruta sobiranista en matèria de política
cultural. Quatre o cinc idees força que, com dèiem en l’article
anterior, pretenen ser estimulants per al sector (creadors,
professionals, empreses) i alhora coherents amb el projecte de
construcció nacional.

1) La cultura està al centre del projecte nacional català. No tenim recursos naturals, no tenim grans multinacionals, no
tenim força militar. Però tenim la cultura. És la nostra gran força,
ens identifica, ens fa nació. Cal proclamar-ho: Catalunya és un país
del món on la cultura és prioritària, i poca broma. Això s’ha de
traduir en els recursos públics que s’hi dediquen, però també en una
actitud proactiva: cal posar la cultura al centre del sistema,
especialment de l’educatiu i del mediàtic. I en aquest repte el
conseller de Cultura ha de comptar amb el suport total del president de
la Generalitat, perquè això no és una dèria personal del conseller, és
una operació d’Estat, una operació d’Estat català.

2) La indústria cultural és la indústria pesant del segle XXI. És absolutament imprescindible disposar d’una indústria
cultural forta, moderna, competitiva i clarament al servei de la
cultura catalana. (Per cert, això darrer sovint es presta a equívocs, i
cal desfer-los. Hachette és una multinacional amb negocis a tot el món
i en moltes llengües, però la seva raó de ser fundacional és la cultura
francesa. Estar al servei d’una determinada cultura, doncs, no és res
d’estrany, i no és incompatible amb la vocació universal.) La cultura
catalana no té cap cap Hachette, cap Bertelsmann, cap PRISA. Ni cap
Schibsted, el grup editorial líder a Noruega (només 4,5 milions
d’habitants, no ho oblidem) i alhora multinacional. Des del poder
públic cal empènyer amb intel·ligència i posar condicions per al
sorgiment d’un o més grans grups de comunicació al servei de la nostra
cultura i amb vocació global.

3) Barcelona, laboratori de la indústria cultural global. Barcelona ha de ser un nucli de creació de continguts de
qualitat per a la indústria cultural global. Això vol dir apostar pel
talent, que allà on hi hagi talent no hi falti mai el capital. Vol dir
també incorporar plenament l’anglès al nostre procés educatiu. I vol
dir mobilitzar tota mena de recursos públics i privats en aquesta
direcció. El mètode Grönholm i Les Tres Bessones no poden ser una excepció. Catalunya ha de ser la millor fàbrica de creació de continguts per al consum global.

4) Espai català de comunicació,
de Salses a Guardamar. Les llengües creen mercats, i els països
intel·ligents ho aprofiten. Els francesos ho tenen tan clar que
d’aquesta obvietat fins i tot n’han fet un ministeri: el ministeri de
la Francofonia. La conselleria de Cultura ha de ser, sense complexos,
la conselleria de la Catalanofonia. No és el mateix un mercat de 7
milions (Catalunya) que de 12 milions de consumidors (Països Catalans).
Aquesta segona xifra ens situa en una posició significativa dins de la
lliga dels mercats culturals europeus. És completament estratègic, per
tant, assegurar la circulació normalitzada del producte cultural en
català arreu del domini lingüístic, inclosos naturalment els mitjans de
comunicació públics i privats.

5) La cultura catalana només se’n sortirà si és excel·lent. Quan ets gran et pots permetre ser mediocre, perquè
la força de la mida sovint ho compensa tot. Quan ets petit, no tens més
remei que ser excel·lent en tot el que fas. No es pot subvencionar
qualsevol cosa pel fet de ser en català. Al contrari, justament perquè
és en català cal ser especialment exigents. En la mateixa línia de
foment de l’excel·lència, cal fer un esforç per mantenir i defensar, al
costat d’una producció cultural de masses adreçada al gran públic, una
cultura elitista. El nostre sistema cultural ha de tenir espai per al
foment de la màxima excel·lència, perquè les elits creadores i les
elits consumidores estiren cap amunt el conjunt del sistema.

Són només cinc idees per encetar un debat.
Òbviament un full de ruta de política cultural no s’improvisa i demana
molta maduració, molt de xup-xup. Ara bé, segons com vagin les coses
l’1 de novembre, la possibilitat d’un conseller de Cultura procedent de
les files del catalanisme sobiranista es farà efectiva, i aleshores no
hi haurà temps per començar a debatre, perquè caldrà governar des del
primer dia.

Eduard Voltas
President de la Fundació Escacc

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Un conseller sobiranista (I)

1

En les pàgines de «Diàleg» del diari Avui d’avui hi ha la primera part d’un article d’Eduard Voltas, president de la Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació (Escacc) i president del Consell Rector de Sàpiens Publicacions, que em sembla molt interessant. Us l’adjunto a continuació:

—-

Repensar la política en matèria de cultura
Un conseller sobiranista? (I)

Sembla probable, o almenys imaginable,
que el pròxim conseller de Cultura no serà socialista. En cas de
repetició del tripartit, ERC ha anunciat que exigirà aquesta cartera.
Si és CiU qui governa en solitari, tindrem també un conseller del
catalanisme sobiranista. I en cas de pacte nacionalista, ja no cal ni
dir-ho. Estem, doncs, davant d’una oportunitat seriosa per repensar les
polítiques públiques en matèria de cultura, des d’un enfocament
sobiranista.

Parteixo de la tesi que avui, en l’espai públic, només hi ha un discurs elaborat i coherent,
diguem-ne un discurs acabat, sobre la qüestió que ens ocupa. És el
discurs dels gestors culturals del món socialista, construït
pacientment durant els darrers 25 anys des de les plataformes de poder
polític ocupades pel PSC. Amb tots els riscos que tenen les
simplificacions, i un cop destriat el gra de la palla, podríem dir que
el full de ruta socialista en matèria de cultura i comunicació és el
següent:

1) Cultura catalana és la que es fa a Catalunya, independentment de la llengua en què s’expressi. La polèmica sobre
Frankfurt 2007, per exemple, seria impossible si aquest axioma no
estigués profundament interioritzat per una bona part de les elits
polítiques, culturals i mediàtiques del país.

2) No hi ha una confrontació d’interessos cultura
catalana – cultura espanyola, és un enfrontament fals i creat
artificialment pel nacionalisme. Evidentment no és el mateix fer
polítiques públiques en una situació de conflicte que en una situació
de no-conflicte. L’argumentari socialista no admet el conflicte, i des
d’aquí construeix la seva política.

3) Indústria cultural catalana són
totes les empreses de cultura i comunicació amb seu a Catalunya,
independentment de en quina llengua o llengües desenvolupin la seva
activitat. Per tant, La Sexta, Planeta, Zeta, Anagrama i Ràdio Tele
Taxi, per posar cinc exemples, són indústria cultural catalana i han de
gaudir de tot el suport dels poders públics de Catalunya.

4) El mercat natural d’expansió de les nostres empreses culturals és Espanya, i per extensió Amèrica
Llatina. L’espai de comunicació que ens interessa cultivar (en termes
econòmics i culturals) és l’espanyol, i el millor servei que podem fer
als nostres creadors i a les nostres empreses és presentar-nos davant
del món com a espanyols.

5) És una prioritat la creació d’un gran pol d’indústria cultural a Barcelona, ciutat que ha d’aspirar sense
complexos a la capitalitat cultural del món hispà. El pla estratègic de
la ciutat de Barcelona va clarament en aquesta direcció.

6) Els productes culturals en català mereixen una discriminació positiva, perquè s’adrecen a un mercat petit
i això de vegades els fa comercialment poc viables. Però això no vol
dir que el govern català no hagi de subvencionar també la producció
cultural en castellà que es fa a Catalunya.

Fins aquí, els trets bàsics de l’argumentari, que he intentat presentar tal qual, sense valoracions. No cal tenir
grans dots d’observador, però, per arribar a la conclusió que és un
argumentari que, a la pràctica, funciona. Per què funciona? En primer
lloc, naturalment, per la posició política central, i en alguns espais
hegemònica, del PSC. En segon lloc, també, pel baix nivell de lleialtat
nacional (catalana) de molts dels protagonistes de la indústria. Però
sobretot, i això és molt important de tenir en compte, perquè és un
discurs inclusiu (no expulsa gent ni empreses de la cultura catalana,
sinó que les inclou) i perquè ofereix al sector un mercat immediat de
45 milions de persones (Espanya) i un mercat potencial de 400 milions
de persones (el món hispà).

No podem, doncs, menystenir aquest discurs. Titllar-lo d’espanyolista o d’anticatalà és la sortida fàcil. El que és
difícil és construir un argumentari alternatiu i en positiu, que no
només sigui coherent amb el procés de reconstrucció nacional, sinó que
sigui atractiu i útil per al sector de la cultura i la comunicació.
Aprofitant, si cal, tot allò d’aprofitable que té el discurs citat més
amunt.

Crec que és obvi que el catalanisme sobiranista no té full de ruta en matèria de polítiques de cultura i comunicació.
En aquest terreny va a la contra, a la defensiva. I molt sovint és
presoner de la correcció política. En els darrers 25 anys no s’ha sabut
generar un argumentari consensuat i compartit que tingui les virtuts
del que acabem de repassar: senzill de recitar, assumit
desacomplexadament per una o més forces polítiques, i atractiu per a la
indústria. Sobre quines bases es pot construir el nou argumentari?
Quins seran els cinc o sis axiomes sobre els quals el catalanisme
sobiranista haurà de construir la seva acció de govern futura?

Eduard Voltas
President d’Escacc

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Time Out Barcelona

3

Ja tenim el contracte signat amb els amics de Londres, la Cristina Coll de Sàpiens Publicacions ja te la màquina en marxa, la Cathy Runciman de Time Out ja és la quarta vegada que ens visita per anar avançant en el projecte… Això de fer un Time Out com el de Londres, com el de New York com el de Chicago a Barcelona comença a deixar de ser un somni i te tan bona pinta…

Realment des dels primers contactes amb Time Out a la Fira de Frankfurt fa un parell d?anys ja hem acumulant suficients forces com per poder plantejar seriosament el llançament d?un setmanari ambiciós que prengui el pols de la ciutat.

Encara ens falten diners (una part dels 4 milions d?euros d?inversió necessària), falta que s?acabin els estudis de mercat, falta també l?aprovació del Consell Rector de Cultura03… Però el projecte avança i a nivell editorial és una bomba d’il·lusió pel que significa treballar per ser el punt de trobada dels que volen viure (amb majúscules) la Barcelona del futur.

I tant de bo siguem capaços de tirar-ho endavant i d?aprendre tot el que ens poden ensenyar les experiències de Londres, de New York, de Chicago en la implantació d?una revista líder, crítica, potent,  vital al servei de la capital del nostre país.

I si ho fem ja tindrem 6 revistes!

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Bitxos

1

Ja ha arribat l?habitual allau de col.leccionables a tots els quioscos. I en vull destacar un per què és un exemple d?excel·lència editorial, de màrqueting i de producció: Bichos.

?No son réplicas, son reales? diu el cartró que ofereix el primer lliurament a 1 euro. I és veritat, els amics d?RBA amb l?ex de Cultura03 Ignasi Briones al capdavant, han estat treballant durant anys com portar insectes reals i espectaculars a totes les cases. I ho han aconseguit!!


I perquè em sembla tan brillant.

Un èxit editorial

Estem davant d?un projecte editorial de primeríssima magnitud que és la continuació lògica de grans èxits anteriors com les col.leccions de minerals o les col.leccions sobre el cos humà. Fa temps que molts treballàvem, jo quan estava a Salvat vaig fracassar estrepitosament en  aquest intent, amb un producte novedós destinat a famílies amb nens i ningú s?en sortia. Any rere any tot era el mateix i finalment hi ha una novetat realment treballada, realment espectacular, amb un fascicle d?altíssima qualitat, clarament internacional (llançament simultani a Itàlia per continuar a tot el món) i tot pensat i dirigit des de Barcelona…

Un èxit de producció

Evidentment aquí el repte més ambiciós, després de tenir la idea, era la producció. Com fas que realment aquests insectes quedin perfectament dissecats per ser estudiats en cada detall? Tecnologia, transport, permisos… I un cop tens el sistema, com aconsegueixes 300.000 escorpins per fossilitzar amb resina plàstica? Com aconsegueixes 50.000 taràntules? Granges d?insectes a Xina…

Un èxit de màrqueting

I el màrqueting també ha estat brillantment treballat. Un treball titànic d?investigació, de mesurar riscos, perfectament comunicat, ben presentat… Però això és el que RBA tenia més fàcil…

M?ha agradat i volia compartir-ho.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Gratis total

0

Google regala llibres, una nova web ofereix música legal gratuïta, aquest any a Gran Bretanya s?han fabricat més DVD?s per promocions als diaris que per tota la indústria del cinema, les companyies d?internet regalen banda ampla… I ahir van sortir dos diaris gratuïts nous a Londres…

I dos articles que teoritzen de forma brillant sobre el tema. Un, el de Robert Placer dissabte a The Guardian, fent una reflexió sobre que pot significar anar donant-ho tot gratis i com això pot portar a la desaparició de la indústria cultural i de la comunicació de qualitat. I ho argumenta amb rigor, posa exemples divertits i, el més interessant, proposa alternatives potents anunciant una segona bombolla, com la d?internet, ara amb les empreses que ho regalen tot… No hi ha diners per pagar tot això, diu…

I l?altre, que  ens ha enviat a uns quants gerents del grup en Guillem Carbonell de Critèria, és la darrera editorial de The Economist fent una crida a preservar la premsa de qualitat, a invertir en continguts ?de debò?  com a antídot per eliminar l??assassí de la premsa?… La premsa sortirà del forat si surt de l?espiral de banalització en la que ha entrat.

Aquí l?article del The Guardian i aquí el de The Economist

I com m?agradaria saber suficient anglès i tenir una mica més de temps per traduir-vos-els…

Per cert la vaga de 13 dies que han convocat els treballadors de La Vanguardia donarà molt que parlar. I també en la línia del post d?avui. Com ha de ser la Vanguardia del futur? El debat ha començat i els Godó preparen un diari pràcticament nou per Setmana Santa, a més, clar, d’adequar l’estructura al segle XXI desagregant de l’empresa mare la impremta (amb quasi la meitat de treballadors del total del diari), fet que ha provocat la vaga que sembla que començarà aviat.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari