Núvol vermell

El blog d'Oriol Soler

La pregunta del milió

0

Aquests dies, després d’assumir amb en Salva Garcia, la direcció d’Abacus, entre felicitació i felicitació, bastanta gent (bàsicament del sector) em pregunta, sense tallar-se un pel, si té futur una xarxa de botigues que ja té cinquanta anys i molta competència. Divendres, fins i tot, un amic em deia amb tota la confiança: “Això no és un negoci en decadència?” 

I com que sóc d’anar de cara, d’aquí aquest post: 

Decadència?

Faig llista: 36 milions de fons propis que la situen, amb diferència, com l’empresa al servei de la cultura i l’educació catalanes més forta del país; 1 milió de socis propietaris, dels que quasi 500.000 van anar a comprar a les botigues el 2020 en plena pandèmia; un 17% de quota de mercat de tot el llibre infantil i juvenil que es ven al país; seria la llibreria líder en termes absoluts, si no fos per Amazon; líders en venda de material escolar i manualitats; 9 negocis de continguts especialitzats, tots ells en posició de lideratge (història, no-ficció, clàssics, viatges, cuina, steam…); 36.000 subscriptors sent una de les empreses que en té més en català; un centre logístic de 16.000m2 modern i flexible, capaç de multiplicar la seva productivitat quan calgui al servei de la cultura, l’educació i el cooperativisme del país; un equip que ha estat capaç de no perdre diners durant 50 anys fins a la pandèmia, on les botigues tancades feien impossible el resultat positiu; talent que ha impulsat alguns dels projectes culturals i de comunicació més exitosos dels darrers anys;…

I també, és clar, una llista de limitacions: una empresa poc digitalitzada en un entorn cada vegada més globalitzat i per tant amb competidors de molt volum, amb canvis en les necessitats dels consumidors als que s’ha d’estar més atent,… 

Les limitacions són clares, però els punts forts fan evident que hi ha energia per superar-les. 

Tenen futur les botigues?

La idea que les botigues no tenen futur no té sentit. Que les botigues i tot el món del retail viuen una revolució està molt clar, però no oblidem que al final Amazon és una botiga, la nova flagship store de Lego és una botiga i totes les llibreries independents de Catalunya són botigues i han augmentat la seva quota de mercat durant  la pandèmia. Les botigues tenen tot el futur del món i Abacus en té 47 al centre de les ciutats més importants (més una online) i un posicionament de marca que ens permet fer la reconversió que ens exigeix el moment.

Durant la fusió hem fet un estudi de mercat que ens indica clarament el camí per encarar la xarxa de botigues cap al futur: grau de coneixement de marca del 90%, marca estimada i valorada per tothom, necessitat d’enfocar-se en ser el punt de trobada de la gent que vol aprendre i de la gent activa, el lloc on es poden fer créixer les inquietuds de tot tipus, el lloc de la cultura, de l’educació, dels pares i els mestres, dels makers, dels nens, de les entitats… Un lloc on hi han de passar coses sempre, on els dependents són especialistes i el servei és infinit. Un repte gegant, sí, però totalment assumible i que entomem des de ja amb la màxima il·lusió.

Es viable tot el que fem?

Tots els marges són positius en tots els negocis (botigues, editorials, audiovisuals,…), però en qualsevol cas, és veritat que tenim massa reptes pel poc marge actual que tenen totes les activitats. El repte de millorar la rendibilitat és un dels principals que ens toca assumir a curt termini. Ara, augmentar els marges no és retallar per retallar, sinó que està directament vinculat a millorar la proposta de valor, millorar la nostra capacitat de fer coses excepcionals, de tenir productes únics i distintius, d’entendre que no som mers distribuïdors de productes, sinó especialistes en les nostres categories, d’oferir productes i continguts que ningú més pot oferir.

Té sentit ara continuar la tasca que van començar els fundadors, l’any 1968, o el projecte està esgotat?

Fa 53 anys un grup de mares i mestres van veure que si no s’organitzaven, l’escola catalana que naixia no tindria els continguts que necessitava per educar. Així neix Abacus i d’aquesta història tan poderosa neix l’energia que ens porta fins avui. La mateixa energia que va fer néixer i créixer, des de la societat civil, el Barça, Caixa Popular a València o, fins i tot, La Caixa de Pensions que no podem oblidar, tot i les vicissituds, que va ser un projecte de l’economia social.

La pregunta de si té sentit continuar la tasca avui, cinc dècades després, és més fàcil formular-la preguntant-nos que farien els fundadors d’Abacus si es trobessin en la mateixa reunió fundacional 53 anys després, fent-se la mateixa pregunta. Veurien la necessitat que la societat civil fes néixer una empresa per proveir continguts i productes al servei d’una societat millor? I la resposta seria que sí, que el repte és molt diferent, però molt més gran i necessari. Ens dirien que el projecte que van imaginar els fundadors d’Abacus ara té tant o més sentit que abans: en aquesta societat globalitzada i en un entorn cada vegada més uniforme i gegant on Amazon, Netflix i Facebook (ara li diuen Meta) estan guanyant terreny en el control dels continguts, l’amenaça per la pluralitat, per la diversitat, per la creativitat i per les cultures petites és tan gran com la que es van trobar els fundadors d’Abacus al 1968. És per això que, 53 anys després, té tot el sentit del món que existeixi una cooperativa de consum, propietat de la gent, que es plantegi imaginar (somniar si ho preferiu) un Barça global de la cultura i l’educació que defensi que el coneixement ha de ser plural, divers, que la creació de continguts ha de respectar les cultures petites i que ho defensi aquí i al món, amb la màxima ambició.

I, per tant, res d’estar a la defensiva, no ens cal ni un segón més parlant de decadència i necessitem tota l’energia per entomar el repte, amb la màxima ambició i il·lusió, i amb l’objectiu pel proper any de posar les bases del futur centrant-nos en les tres coses que ja us avançava en un post anterior i que ara, que ens toca dirigir el projecte, voldríem accelerar a màxim un any vista:

  1. Tots els negocis actuals han de funcionar com un rellotge, digitalitzats, orientats al futur, amb la prioritat d’augmentar la recurrència i per tant sent únics, excepcionals i amb rendibilitats més altes. Tenim negocis amb futur i els hem d’orientar clarament cap als propers 10 anys amb audàcia i ambició.  
  2. La institució ha de ser més forta. Som un projecte que neix de la societat, que és propietat d’un milió de socis i hem de fer valer aquesta posició per esdevenir una institució central en el camp del cooperativisme, l’educació i la cultura. Reforçar el Consell Rector i tots els àmbits de participació institucional és un objectiu prioritari per tenir els suports necessaris que l’empresa necessita.
  3. Amb estabilitat econòmica, estratègica i institucional, tocarà respondre la que és la pregunta del milió: “Si comencéssim de zero amb l’energia i la visió dels nostres fundadors, quins projectes impulsariem pensant en les necessitats del país d’avui i en ser útils a la societat que ve?”. Definir quin o quins són els projectes que marcaran el futur de l’organització i posar-los en marxa a partir del desembre de 2022 segurament serà la part més emocionant del viatge.

Ens ho passarem bé.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Compartir una carta (i una alegria)

0

Fa una estona hem enviat a tots els treballadors aquesta carta i fa una alegria immensa.

A partir d’avui en Salva Garcia i jo som els nous directors generals de la cooperativa resultant de la fusió entre Abacus i Som, un honor per terra, mar i aire.

Benvolguda, benvolgut,

T’adrecem aquestes ratlles per presentar-nos i per agrair a tothom l’honor que ens heu atorgat nomenant-nos codirectors de la cooperativa. És un honor pel que significa poder formar part d’un projecte tan carregat de sentit, d’història i de futur; i és un honor també per succeir un líder com Miquel Àngel Oliva amb 30 anys de trajectòria i un nivell de compromís inigualable.

Servir amb humilitat, crear equip i trobar el millor lloc per a cada persona, ser ambiciosos i exigents perquè cal moure’ns per blindar el futur, i fer de la transparència i la franquesa eines d’anada i tornada són alguns dels propòsits que ens agradaria transmetre i que volem que governin aquesta nova etapa.

Durant les properes setmanes tenim intenció de visitar tots els centres de treball i conèixer i parlar personalment amb cadascun de vosaltres. Serà llavors quan podrem comentar junts les prioritats i els plans de futur amb tot el detall que sigui necessari.

Mentrestant venen 13 setmanes intenses que seran essencials pel tancament d’aquest any i ens serviran per acabar de conèixer l’organització. La llista de tasques demostra la vitalitat que tenim: la campanya de Nadal que implica a fons, a més de les botigues, tant els serveis centrals com la central logística; els propers llançaments de les nostres marques de continguts (Festival Clàssics, Fixing the Future, Trobada Descobrir, els llibres d’aquest Nadal d’Ara Llibres, Amsterdam i La casa dels clàssics i la campanya de subscripcions de finals d’any); acabar el pla estratègic que ens dibuixa els objectius fins al 2023; elaborar el pressupost del proper any i culminar la fusió amb un organigrama on tothom estigui enfocat en els seus objectius. Tot això en només 13 setmanes.

Finalment, una darrera cosa: un dels objectius que ens hem marcat és passar-nos-ho bé. Sabem que vindran mesos difícils i sabem, també, que la pandèmia ens ha estabornit i esgotat, però creiem que tenim tots els elements per sortir-nos-en amb èxit i només ho podem fer amb alegria i convenciment. Esperem ser capaços de transmetre aquesta bona energia que ha de ser combustible pel futur.

Ens veiem aviat i mentrestant ens tens a la teva disposició per allò que et calgui.

Cordialment,

Salva Garcia i Oriol Soler

Publicat dins de General | Deixa un comentari