Acabant la primera etapa
Veig l’article d’avui de l’Albert Martín a l’Ara i sensació de final d’etapa.
Quan vam fer la fusió de Som i Abacus, teníem un primer objectiu: deixar el projecte enfocat per afrontar el futur i és el que hem fet en aquests gairebé dos anys. Més ràpid del que pensàvem: modernitzar totes les activitats originals (botigues, mitjans, finances, persones…); definir una estratègia clara abandonant la lògica defensiva on ens havia situat Amazon, entomar la pandèmia i algun error propi; diversificar per anar cap a la creació de continguts i el món de l’educació….
I em miro l’article i, sí, final d’etapa. Abacus ha creat més de 310 llocs de treball l’últim any, creixerà aquest 2023 per sobre del 30% i, clarament, tornarà a tenir beneficis operatius després de la pandèmia.
Final d’etapa, però tot per fer. Tota la feinada feta fins ara només serveix si entenem que el nostre objectiu no era salvar llocs de treball o modernitzar una cooperativa sinó respondre, 55 anys després, a la pregunta que va impulsar els nostres fundadors el primer dia: Com podem ser útils al món de l’educació i la cultura als territoris on actuem. Ser útils al món de la cultura i l’educació és aconseguir que els llocs on Abacus hi és present hi passin coses que no passarien si no hi fos. Tota aquesta estructura que hem creat només té sentit si assumim que ara toca la fase més difícil: afrontar els reptes que té el món de l’educació i la cultura que són immensos i molt més complexos que els que teníem fa 55 anys.
Sensació, doncs, d’haver treballat per modernitzar un gran espai perquè estigui preparat per acollir els millors projectes, les idees més innovadores, per reunir-hi el màxim de talent. Però també un punt d’estrès perquè el repte d’omplir aquest espai del talent necessari i dels projectes més potents és tan ambiciós com imprescindible per culminar el procés que hem engegat.