Núvol vermell

Sopar amb l?Anabel a un bon restaurant francès de Guangzhou. M?explica que algú del grup li ha dit, no em diu el qui, que ?ell anirà a Xina quan hi hagi alguna cosa a fer?. Entenc que diu que estem perdent el temps i m?emprenyo: ?A Xina hi hem d?anar, hi som vaja, abans de que hi hagi alguna cosa a fer?. "Anar abans" ha de ser la nostra diferència si volem ser líders. I amb modèstia, i amb il·lusió, i amb risc. Com ho està fent l?Anabel. I ho dic de bon rotllo clar.

Peu de foto: D’esquerra a dreta, Yeng Ting Ki, jo de visita, Li Hua Tan, Anabel Olivé i An Xia, treballadors de Critèria Xina. .

Ara ja fa un any que que vam obrir l?oficina a Guangzhou de Critèria. I des de Xina toca començar la valoració que acabarem quan l?Anabel, la responsable catalana de l?oficina que viu al mateix campus de la universitat on tenim la oficina, torni a Catalunya el 21 de desembre.

Les parts de l?informe de valoració que acabarem a finals d?any haurien de ser:

1.- Què podrem fer al desembre, i quasi avui, a Xina amb l?estructura que tenim?

2.- Què hi podríem fer a curt termini amb poc esforç?

3.- Quines expectatives hi hauria fent més esforç?

4.- I clar, si finalment val la pena tot aquest esforç?

Si us sembla, redacto avui el primer punt i deixo la resta de punts per finals d?any. Publicaré un resum de l?informe al voltant de Nadal. (Continua)

1.- Què podrem fer al desembre, i quasi avui, a Xina amb l?estructura que tenim?

a) Produir continguts editorials en xinès: Ara abans de finals d?any sortirà al mercat xinès la nostra primera guia de viatges completament elaborada a la oficina de Guangzhou. Serà un aconteixement i un esforç immens per part de Critèria Xina.

b) Maquetar per Europa a millor preu: Encara no ho tenim clar perquè tenim problemes seriosos de connexió online amb Critèria Barcelona.

c) Il·lustracions i infografies per productes europeus: Encarregar il·lustracions i infografies i fer el seguiment amb preus aproximadament del 50%

d) Fer servir l?estructura d?arts gràfiques xinesa: Permet augmentar la complexitat de determinats productes editorials (promocions amb diaris, enciclopèdies d?alt valor afegit o llibre infantil) i mantenir o baixar els preus occidentals.

e) Fer servir tota la capacitat de desenvolupament i compra de producte complementari pel món editorial: Com la navalla que acabem de vendre amb la Guia de bolets de la Vanguardia, producte infantil o altres productes que sortiran els propers mesos.

f) Assessorar als editors que volen entrar a Xina (les grans corporacions multinacionals, les grans de debò, no ens necessiten per això): Estudis de mercat, col·laborar en la implantació física, en l?assessorament jurídic, en l?obrir portes per trobar partners editorials (les editorials occidentals no podem publicar directament a Xina, ho hem de fer a través de tercers).

g) Feines senzilles de suport al desenvolupament de continguts editorials en llengües europees (fonamentalment anglès, castellà i català): Del tipus comprovació de telèfons de guies turístiques via skipe, sumaris, índexs onomàstics?

.

Us ben asseguro que és un projecte apassionant, si pogués m?hi bolcaria en cos i ànima tot i la feinada d’aquests dies, treballant dissabtes i diumenges. Jo, no els xinesos.

Demà al bloc us presentaré un per un els treballadors de Critèria Xina (ja veieu que son pocs, quatre), quin procés hem seguit per arribar fins aquí i que ha anat bé i en que hem fracassat.

Doncs avui la última idea que em quedava per explicar-li senyor Conseller. I a partir de dilluns aquest bloc ja tornarà a la normalitat explicant aquests dies per Xina que estan resultant molt més fructífers del que m?esperava.

Doncs això, la última idea li explico ràpid perquè va en la línia del que deia ahir: TV3 ha de ser la BBC del mediterrani. I perquè aquesta darrera bogeria? Doncs perquè com deia ahir, encara que la cultura catalana sigui petita ha de trobar un lloc al món, un lloc entre les cultures de primera en l?era de la globalització. O sigui, serem si tenim una manera catalana d?interpretar i divertir al món, si tenim un projecte per aportar?

I per tant les infraestructures principals del nostre país, en les que invertim milions i milions de diner públic, tenen el repte de ser líders aquí però també han fer una aportació clara en la indústria cultural global.

O sigui TV3 ha de trobar el seu lloc com a televisió global amb un canal en anglès, li diguem BBC del mediterrani, CNN que explica el món ?a la manera catalana? que deia Bill Clinton… O un altre exemple, el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura que estem impulsant amb l?ajuda del govern i que tants diners val ha de ser de referència a Europa i te la obligació d?innovar el primer?

No és tan difícil i és fonamental pel nostre futur, senyor Conseller.

La segona idea de les tres que li vull exposar aquests dies des de Xina li semblarà encara més rara que la d?ahir. Li proposo, ras i curt, abandonar la immersió lingüística en català i fer-la en anglès.

M?explico: La cultura catalana és una cultura petita, de les petites del món, vaja. I a més és una cultura fortament condicionada per la indústria cultural espanyola: les televisions, el cinema, els diaris, els videojocs, tot l’starsystem? I la indústria cultura espanyola ens condiciona en dues direccions, ens condiciona la oferta fent que la oferta ?bona? sigui normalment espanyola (que ningú s?ofengui però habitualment és així i és normal) i ens condiciona en el desenvolupament de la indústria cultural pròpia que sempre te la temptació natural de treballar per la indústria cultural espanyola perquè surt més a compte. Això fa que tinguem un futur com a cultura absolutament mediatitzat per la indústria cultural espanyola i trencar-ho no passa per declarar la guerra a Espanya sinó per fer que la cultura catalana sigui un actor de primera amb un paper concret, entre les cultures del món. I, com a primera mesura, la idea aquesta de la immersió lingüística en anglès.  (Continua…)

Imaginis que tinguéssim el país completament alfabetitzat en anglès, la oferta cultural que rebríem seria infinita, la nostra capacitat de produir continguts tindria moltes més sortides que el mercat espanyol. Els catalans ja no tindríem només com a referència El País, sinó tots els diaris globals, o Tele 5 sinó totes les televisions globals, o podríem veure les pel·lícules en versió original? I la indústria cultural catalana podria anar normalment pel món explicant que els catalans som un poble que te un clima fantàstic i unes condicions per desenvolupar indústria cultural immillorables (ja veu que li poso més feina senyor conseller) i que d?això n?ha sortit una capacitat creativa impressionant. I treballem per la indústria cultural global fent continguts, a la manera catalana, per tot el món.

Ja veig que potser no m?acabo d?explicar senyor Conseller, però pensi-hi perquè la idea dóna de si.

I demà la última proposta i ja el deixo tranquil. Una abraçada des de l?autobús que em porta a Guangzhou des de Hong Kong, que per cert està fabricat per Irizar, la cooperativa d?autobusos del Grup Mondragon.

Doncs això senyor conseller, com li deia ahir tinc unes idees per si les vol tenir en compte.

La primera ja se que li semblarà forta però continuï llegint que és important: Posi la seu de la Conselleria a València. D?alguna manera hem de reconduir l?error més important que s?ha fet en política cultural en els darrers 30 anys: oblidar, ignorar un mercat més gran i amb més catalanoparlants que tota l?àrea metropolitana de Barcelona.  Al País Valencià hi viuen 4 milions de persones? (Continua…)

S?imagina, senyor Conseller, els efectes que tindria en el mercat cultural si algun polític es preocupes que la línia d?escolarització en valencià fos cada vegada més majoritària i de més qualitat? S?imagina el que significaria que TV3 tingués un mercat publicitari per tot l?àmbit lingüístic del català que representa el 40% del PIB espanyol? S?imagina el que podria suposar que algú hagués treballat pro-activament perquè quan surt un Harry Potter o un Codi Da Vinci en comptes de vendre-se?n 100.000 s?arribes als 140.000 en català? Soc conscient, senyor Conseller que la idea li pot semblar marciana, però molt més marciano em resulta haver d?explicar a algú que en el nostre país, que en la nostra cultura, acceptem de sortida no intervenir en un mercat que, si el treballéssim, podria representar un creixement del 40% pel sector de les indústries culturals que treballem en català.

I si vol li dic al revés, s?imagina el govern francès no preocupant-se de la francofonia? S?imagina la BBC renunciant a emetre per tot el món? S?imagina a PRISA no fent servir tots els recursos que li dona el govern espanyol per vendre llibres de text a milions de llatinoamericans?

Faci?m cas, senyor Conseller, posi la conselleria a València encara que sigui només aquesta legislatura, i si no pot (que ja m?imagino que legalment deu ser difícil) traci una estratègia clara i descomplexada en aquest tema. Pocs consellers poden anunciar als seus empresaris que tenen una idea per fer créixer el mercat un 40%, aprofiti-ho.

Ahir al vespre tornant de València pensava en el nou Conseller de Cultura (i de comunicació, que diu Esquerra).

I tinc unes propostes per si el Conseller o Consellera vol considerar-les:

1.- La seu de la Conselleria a València

2.- La immersió lingüística, en anglès

3.- TV3, la BBC del mediterrani

Els propers dies estaré a una Fira a Xina i no podré fer el bloc en condicions fins dilluns. Aprofitaré l?avió d?anada per desgranar aquestes propostes i que passin de l?estadi de marcianada a provocació amb ànim constructiu. I el bloc serà per tant, en diferit.

Reunió a Madrid amb el director corporatiu de producció de Santillana, José Malaga. Per fer-nos una idea en José gestiona els 120 milions de dòlars en producció arreu del món que gasta el buc insígnia de Prisa, el buc que els dona més diners vaja. I explorem vies de col·laboració entre Cultura03 i ells. Per fer producció gràfica, per el.laborar continguts editorials?

I perquè per nosaltres es vital buscar partners grans i multinacionals?

Doncs perquè ens donen oportunitats reals de créixer. Créixer econòmicament mitjançant acords, nosaltres tenim més agilitat que ells en molts àmbits, ells tenen una capacitat comercial impressionant, i créixer en experiència i en tenir clar per on corre el món en el camp de les industries culturals de debò.

En aquesta línia durant el 2007 crec que cal treballar les aliances amb  tothom que sigui gran i innovador. És a dir Hachette, Planeta, RBA, Media Pro, Prisa, més enllà de les connotacions ideològiques.

I en aquesta línia mirarem de fer amb Santillana?

A la reunió d?ahir ens vam conèixer. Els va agradar el nostre projecte a Xina, ells facturen en arts gràfiques 9 milions d?euros a la província on estem instal·lats, i també els va semblar profitosa la nostra experiència en promocions amb diaris. I a mi em va semblar molt interessant com plantegen el futur de les arts gràfiques a nivell global i com ho gestionen i també com entenen el negoci editorial a llatinoamèrica. I clar, interessantíssima la seva capacitat comercial. Ens tornarem a veure aviat.

Algunes sensacions sobre la trobada

Santillana és una empresa molt important. 400 milions d?euros de facturació ja és molt, però sobretot una màquina de donar resultats a Prisa amb una presència a llatinoamèrica impressionant.

Prisa és realment un projecte d?indústria cultural nacional absolutament de referència al nivell internacional, com Hachette, Bertelsmann?

No consideren que el llibre de text estigui en crisi. Brasil cap amunt, la resta de llatinoamèrica pla, Espanya cap avall.

Tenen 3.000 treballadors i sembla molt. I tota l’estructura de desenvolupament editorial interna. Em sembla estrany.

El nostre projecte sorprèn i genera simpaties i ganes de treballar amb nosaltres.

Ahir quan escrivia el post sobre la incorporació de l?Ernest Folch a Cultura03 no m’imaginava l’impacte a la premsa i al món de la cultura i la comunicació que ha tingut. Moltíssimes gracies a tots els que us heu interessat pel projecte, gracies a tota la gent que ha treballat de valent per arribar construir el que ja tenim avui i, de nou, moltes gracies a l’Ernest per jugar tan fort amb nosaltres.                                                                  

Vilaweb: Ernest Folch deixa Grup 62 i Torna a Cultura03

Avui: Ernest Folch deixa la direcció de Grup 62

La Vanguardia: Folch renuncia a dirigir 62 y liderarà un ambicioso plan editorial en Cultura03

El Pais: La presión de Enciclopèdia Catalana fuerza la salida de Ernest Folch de Grup 62

El Punt: Ernest Folch renuncia a dirigir el nou Grup 62

La noticia que l?Ernest Folch ve a treballar amb nosaltres em fa molt i molt content per dues coses. La primera perquè en el país del peix al cove l?Ernest ha triat el camí dels que volen més. I això per desgràcia és noticia.  Tot i que no ho érem el país del peix al cove, ara ho som i ja no ens recordem dels intrèpids que un dia es van inventar el RACC, dels somniadors que un dia van fundar La Caixa, o Abacus, o 62 o Vilaweb o? Continua

La segona cosa que em fa content és que, modèstia a part,  l?Ernest ha triat bé. Dir no a la megaoferta de Planeta i apostar per liderar amb la Izaskun Arretxe i el Guillem Carbonell el nou projecte editorial de Cultura03 és arriscat d?acord, però estic segur que ha triat el que amb els anys serà líder en català. I estic convençut d’això perquè l?equip humà que tenim ara ja és bo i amb l’Ernest serà potentíssim. A més el projecte és coherent amb les necessitats de la cultura catalana avui, som realistes i no tenim cap pressa.

I a més de les coses que ja comentava en el meu post de fa un parell de mesos,  quins seran els següents passos?

Primer de tot fusionem dues empreses per tenir la musculatura (financera, de matèria gris i cooperativa) necessària per ser la segona editorial en català des del el primer dia. Fusionem Ara Llibres i Critèria i li direm ?Ara? a seques. Serà una cooperativa amb dues divisions: una que generarà grans continguts a nivell internacional (enciclopèdies, promocions amb diaris, grans llibres en color) i l?altra que serà una editorial entesa en el sentit convencional de la paraula amb diferents segells.

La segona cosa que posem en marxa és l?elaboració d?un pla estratègic que ha d?estar acabat abans de l?1 de desembre. Aquest pla, en el que hi participarà a més de l?Ernest i la Izaskun altres socis i treballadors de l?actual Critèria i Ara Llibres, traçarà el camí, dirà que volem ser, sobre quins valors pivotem el projecte i marcarà el ritme de creixement pels propers 3 anys?

I finalment, a partir de l?1 de febrer, posarem en marxa definitivament la maquinària i el nou organigrama.

Ara és demà.

Trobada ahir amb l?Ignasi Briones, director general d?RBA coleccionables. Parlem de mil coses però un tema m?interessa especialment. Diu que costa moltíssim, cada vegada més, tenir bones idees, desenvolupar bones idees en el camp dels coleccionables. I això que ells en son experts i amb gran èxit. La creativitat dels coleccionables que fan i la seva qualitat marquen realment la diferència. Podeu admirar-ho aquí.

Un projecte com ?Bichos? triga dos anys i quan un projecte funciona tothom comença a treure?n versions i reversions tal com va passar, per exemple, amb els coleccionables de Radiocontrol canibalitzant el que ha fet l?esforç de desenvolupar el projecte. Continua

Jo li explico que a Critèria veiem clar que el futur del nostre negoci passa per orientar-lo cada vegada més cap a la creativitat. O sigui que quan parlem de solucionar problemes editorials, cada vegada més hem d?anar cap a la creativitat. Quin problema tenim? D?una banda que la inversió en pensar (en I+D que diuen els que en saben) està culturalment mal vista, fins i tot pels nostre propis treballadors, i de l?altra que no hi ha unes regles del joc clares per part dels grans grups que facilitin que els petits invertim en donar-los idees. Per exemple, i no parlo de coleccionables, fa un temps vam presentar una proposta a El Pais completament acabada i ara ho han tret ells solets, copiat tal qual de forma escandalosa, i sense ni avisar. Com pensen que tornarem a invertir en tenir idees per ells?

Hem quedat amb l?Ignasi que aprofundirem en el tema. Que establirem unes regles del joc per treballar I+D en el camp editorial, que ell ens ajudarà a posar la nostra organització al servei de la creativitat i nosaltres farem l?esforç de treballar projectes de coleccionables potents per RBA.

Ja fa dies avançava que estem preparant la primera assemblea socis i treballadors del nostre grup cooperatiu. Finalment serà el dissabte 4 de novembre al CCCB i la idea és que esdevingui un acte anual tant important per Cultura03 com ho és la seva assemblea anual pels amics de Mondragón o Abacus.

En un món, i en el nostre grup especialment, on tot va a dosmil per hora, on no tenim espai per reflexionar, on ens costa pensar en demà passat, fer una aturada per planificar les coses veritablement importants que ens marcaran el proper any és essencial. És tracta d’això. (Continua)

Concretament aquest any centrarem l’assemblea en presentar el pla estratègic del grup que es va elaborar durant el 2005  i en treballar com podem afavorir, desbordats pel dia a dia, una major participació de tots els socis a les estructures del grup (una eina essencial del cooperativisme) i la formació continua, eina bàsica per ser els millors que és el que hem de ser si volem ser liders.

Aquest és el programa:

• 9.30 h: Esmorzar-rebuda
• Benvinguda i presentació a càrrec de Mònica Terribas (cada any voldriem que fos una personalitat destacada del món de la comunicació o la cultura)
• Presentació del Pla Estratègic del GC03 (2006) a càrrec dels socis Anna Periago i Eduard Voltas
• Coffee-break
• Grups de debat: que tindran com eix principal de debat la Participació en la cooperativa i la Formació. Dinamitza el debat la consultoria especialitzada Grup Integral
• Conclusions del grups de debat. 
• 14 h: Dinar amb les famílies al hall del CCCB
• Presentació el Video corporatiu de Cultura03 el·laborat per Batabat
• 16 h: Cloenda a càrrec de Rafael Moreno, president de Cultura03

Els consells rectors en una cooperativa son els equivalents a un consell d?administració en una societat mercantil. I abans d?ahir, en el marc de l?acord que tenim per desenvolupar projectes junts, Abacus i Cultura03 van reunir conjuntament els seus Consells Rectors per explorar quins temes afrontarem conjuntament durant el 2007.

(Continua)

 I realment la trobada va servir per evidenciar la complementarietat dels nostres projectes i la força que tindrem si anem aprofundint l?acord. Ells tenen 38 d?anys d?experiència, potència econòmica (70 M d??), potencia cooperativa (500.000 socis)… Nosaltres només 4 anys, molta menys potencia econòmica (14M d??), agilitat per  innovar? I clar els dos compartim el somni de construir un projecte cooperatiu el més potent possible al servei de la cultura i la societat catalana.

I concretament. que vam acordar que faríem junts els propers mesos? Doncs de moment continuar sent proveïdors preferents els uns dels altres, intercanviar coneixements i experiència en diferents àmbits (ells poden aportar moltíssim per exemple en tot el tema cooperatiu i nosaltres, crec, en aprofundir en nous negocis) i segurament desenvoluparem una petita empresa durant el 2007.

És important.

Nota: Precisament dilluns sortia un article del president d?Escacc a l?Avui parlant d?Abacus. Molt interessant

Per mi hi hagut tres fires del llibre a Frankfurt: La gran, la que veu tothom, la mitjana, la catalana, i la petita, la de Critèria Xina. (Continua)

La fira gran

A la fira que veu tothom i que hauria de ser obligatòria per tots els que els interessa la indústria editorial, queda clar que el món del paper imprès és immens, dinàmic, no està ni molt menys en decadència i te per tant tot el futur del món. I també es veu que Catalunya i Espanya no son res al costat dels grans de l?edició, els alemanys, els francesos, els anglosaxons… I ens pensem que som tan grans i som tan poca cosa… I des del cantó positiu, queda tan camp per córrer….

La fira mitjana

A la fira catalana he vist optimisme. El plantejament polític de la cultura catalana com a convidada al 2007, el programa ambiciós i emocionant, el logo de Miquel Barceló, el lema, tothom realment content, fins i tot els més crítics i feia goig. I veient en els fulletons interns d?inscripció per l?any que ve, que ja surt a tot arreu el sots titol Ehrengast: Katalanische Kultur al costat de cada logo de la Fira, t’acabes de creure que realment serà important l?any que ve a Frankfurt pels catalans.

I com a nota negativa el mal ambient que es respirava a l?entorn del nou 62. No era un projecte Il·lusionant? Hi haurà sorpreses molt importants en aquest tema.

La fira petita

I la nostra fira, la de Cultura’03 però especialment la de Critèria Xina, transcric (traient les parts confidencials) un mail de la Izaskun a l?Eduard fent la valoració:

Resum brevíssim de Critèria a Frankfurt, com a gerent de baixa maternal, per tant, visió parcial.

Hem generat poc negoci directe a l’stand (el Guillem i la Clàudia en tindran una visió més complerta). A destacar la reunió amb Hachette, els contactes amb els alemanys de les guies de turisme i l?editorial americana de material educatiu?

La valoració però és definitivament bona perquè ens ha servit per:

1.- Aprendre com "anar a Frankfurt": contractar l’stand, etc. són practicalitats, però són importants i més fora de la cobertura que dona el gremi o la Generalitat.

2.- Visualitzar de cara al sector que creixem i ens consolidem: "ja tenen stand"

3.- Posar èmfasi, de cara a dins de la pròpia Critèria i de cara a fora (del sector) en la nostra vocació internacional. Visualitzar-la. Hem explicat al sector que el nostre stand només és del projecte ?Xina? i és al pavelló alemany. La vocació internacional és un  fet diferencial apreciat de Critèria respecte als altres pàckagers i empreses.

4.- El ?Networking?. Sempre és important, però en aquest cas ho ha estat especialment, ja que el Guillem no prové del sector. Ha pogut conèixer personalment tota la gent que coneixem, que és molta.

A banda de de presentar "oficialment" el Guillem, dos elements a tenir en compte:

a) Aprofundir en les relacions amb el sector: la reunió amb Jorge Herralde penso que ha estat el més important que hem fet en aquest sentit, però no l’única.

b) Que la premsa ens tingui en compte: això no havia passat cap any. La Nit al Dia, l?aparició d?una pàgina espectacular al Periódico i la reunió amb el Sergio Vila Sanjuán, director de cultura de la Vanguardia, són molt importants.

5.- Igual que en anys anteriors veure què es fa al món.

Last, but not least i fora de la valoració: proposaria que cada any hi assisteixi algun editor o la directora d’art de Critèria, dóna molta amplitud de mires i molt subidon.

No volia/podia escriure al bloc fins la tornada de Frankfurt. Des d´un ciber penjo el video.

El Guillem i la Claudia ja han marxat cap a Frankfurt. La Izaskun i jo marxem avui, el Manolo, el Josep Maria i l?Amber de Gramagraf demà, la Marta, la Gemma i la Glòria d?Ara Llibres dijous, el Joan de Sapiens Publicacions dijous… Quin desplegament!

La novetat d?aquest any és que per primera vegada tindrem un stand per presentar a tot el món Critèria Xina, la nostra productora de continguts que tenim a la Guangdong University of Foreign Studies al país més gran del món.

Si esteu per Frankfurt ens agradarà molt saludar-vos. Pavelló 3.1 stand L311. Per cert no és el pavelló espanyol, és l’alemany.