Núvol vermell

Ara que estem treballant per incorporar directius i editors al projecte editorial que presentarem a la propera Fira de Frankfurt, us adjunto algunes notes personals i informals sobre el projecte.

De que parlem quan diem que "presentarem un projecte editorial ambiciós??
El projecte ha d?aspirar a ser líderVolem ser grans. I no perquè sigui millor que ser petits ni perque pensem que sigui fàcil. Creiem que la cultura catalana necessita empreses grans i treballem per això. I ens encantaria, a 20 anys vista, que una de les indústries editorials líders a Europa sigui catalana i sigui cooperativa.
Ha de projectar el model de país que volem.Somniem un país europeu, que aporta al món la seva capacitat creativa, modern, crític, innovador, que recull el millor del passat i no posa límits al futur… I així volem el nostre projecte editorial.
Ha de ser punt de trobadaLa indústria cultural i de la comunicació que ens imaginem és punt de trobada. Ha de tenir vocació de dinamitzar els grans debats del futur. És oberta, ambiciosa i intel·lectualment exigent.
Ha de promoure i centrar-se en la creativitatLa vella economia donava prioritat a la producció, la nova economia ha de donar prioritat a la creació. Cal posar tota la organització al servei de la creativitat, cal facilitar que neixin les millors idees, hem de ser capaços de seduir la millor matèria gris d?aquí i d?arreu (els millors escriptors, els millors editors, els millors directius)
Ha de voler ser de referènciaHem de ser excel·lents, hem de ser de referència. Recollint el millor del passat (que en aquest país és moltíssim) i treballant amb rigor i profunditat.
Ha d?estar preparada per explotar els continguts de forma complexa i pel màxim de canalsCal estar preparat per explotar els continguts per tots els canals actuals i els que vindran. Caldrà estar especialment atents a la revolució digital però també als nous canals de distribució (promocions amb diaris, hipermercats, venda directa)… Destinarem tots els fons de promoció i formació cooperativa a I+D per trobar noves vies de negoci, de distribució, d?explotació dels continguts.
Ha de tenir vocació internacional des del primer diaLa indústria editorial catalana del futur ha de tenir un paper concret en la indústria cultural global. És una qüestió vital. I no només als mercats tradicionals (Espanya, Llatinoamèrica) sino fonamentalment a Europa i els mercats emergents.
Ha de tenir mitjans de comunicació, ha d?acumular marques prescriptivesA Cultura03 ja tenim 5 revistes i n?hem de tenir més. Hem de saber que els mitjans de comunicació son fonamentals per bastir una indústria editorial sòlida que projecta les seves idees i els seus autors el més enllà possible. A més, ja ho deia l?altre dia, acumular marques prescriptives dóna capacitat d?articular i projectar continguts i, a mitjà termini dóna un gran valor afegit al projecte.
Que em deixo? Us agrairé les vostres idees.Aquí queda aquest bloc fins al setembre. Bones vacances!

La Iz m’ha regalat un tocadiscos i ahir vam passar una bona estona escoltant lp’s dels 70.

I  quanta qualitat i ambició en ‘Coses’, en el ‘Fulgor i Mort de Joaquin Murieta’, en Pau Riba, en Sisa.
Que orgullosos que hauriem d’estar d’aquest passat, de viure en un pais de bojos (Coses, el Teatre Lliure, Riba i Sisa estaven bojos però no gaire més que els que van inventar-se La Caixa, el Racc o 62).
Bojos que ens recorden que tot és possible.
Nota: En Salvador Cardús està esplèndid a l?Avui d?avui parlant de música també.

Per
primera vegada arribaran les vacances i seran diferents. Els darrers estius van ser un vaixell ple de cotxets
teledirigits pel Periódico que no arribaven mai de la Xina, un error garrafal que
feia repetir una enciclopèdia sencera en ple agost, uns números que no quadraven
de cap manera i excels i més excels… No se que ha passat però aquestes
vacances seran diferents. És un símptoma?

I és
que no tinc mil coses pendents de tancar, i l?agenda del setembre no està plena
minut a minut, i no tinc pedres per picar… Fa com por aquesta sensació de buit… Que està passant?.
Per primera vegada el curs començarà amb gerents consolidats a  cada empresa, amb tots els negocis bé, amb tothom treballant el seu pla estratègic. I jo?

Dedicaré temps a pensar i a analitzar.

Dedicaré temps a fer de comercial, que és la feina més
important que ha de fer un gerent

Dedicaré temps a parlar hores i hores i amb tothom. Per aprendre, per
posar en contacte, per estirar cap amunt, per que que el xoc de cultures que és
el cooperativisme sigui una oportunitat no un problema.

Quina sensació més xula…

Les converses discretes de les que parla avui El Pais al voltant de la venda de 62 no han existit. En aquesta negociació no hi han participat ni els directius de 62,  ni els d’Enciclopèdia ni els de Caixaholding. Tot s?ha decidit en reunions entre Lara, Fainé i Pujol.

Saber que la indústria cultural catalana es tan important augmenta l?autoestima. I dóna perspectiva.

Finalment sembla que la venda de 62 és imminent. I serà a Planeta. Els indicis son ara més clars que mai i molt probablement hi entrarà Enciclopèdia Catalana…

Amb aquesta operació, que si es fa concentrarà el 70% del mercat del llibre en la nostra llengua, s?obre una nova etapa en el sector editorial català on, a més de José Manuel Lara, hi ha tres actors que tindrem bastant a dir.

El primer, RBA que ha fet una aposta clara pel mercat en català, que te una gran capacitat d?inversió gracies al seus èxits en revistes i col·leccionables i, sobretot, un propietari amb ganes de projectar el seu èxit editorial cap al reconeixement de la societat catalana.

Els segons per estrany que sembli, El Periódico que després d?un temps de crisi de personalitat on van prioritzar més la influència política que vendre diaris, sembla que canvien d?estratègia i es centraran en el negoci i en ser referents en la indústria cultural catalana del segle XXI. El temps dirà.

I els tercers nosaltres. A l?octubre presentarem un projecte editorial ambiciós que tindrà com a punt fort la frescor, la imaginació i la vitalitat que volem que ens caracteritzi, ai ja veig que la modèstia no és el meu fort, i com a punt dèbil la poca capacitat econòmica.

Comença un curs divertit. S?acaba la transició en el món editorial català.

Ahir vam anar a veure El Taxista Ful. Divertida i intel·ligent. La història d?un parat que cada nit ?oeexpropia? un taxi per treballar  i uns joves, el moviment anti sistema de Barcelona, que armats amb un manifest brillant, ?oePer una política nocturna?, fan tot el possible per que en Jose R no es senti tan sol i de passada acabi sent el seu ?oedelinqüent polític?. Una festa per les neurones.

I veient aquesta pel·lícula i el seu pressupost i les sis setmanes ja en cartellera i que és clarament catalana, em tornava a venir al cap que ser bons, ser els millors, és més una actitud que un problema de mitjans i aquest taxi sense taxímetre n?és una bona prova.

I els catalans, la nostra petita cultura, només tindrem espai si som capaços de construir un model propi, de qualitat, que mira i crida al món. I això te molt més a veure amb la voluntat de viure que amb els pressupostos, amb les ganes d?aportar el nostre gra de sorra que en les ajudes institucionals. I, a més, aquesta és la nostra tradició, no era això Carles Riba i tants altres?

El
21 d?octubre en un lloc tipus Macba farem la primera assemblea de tots els
treballadors i socis del grup. I és una
data important perquè per primera vegada, després de 3 anys de feina, es
visualitzarà en un acte formal el potencial del nostre projecte cooperatiu.

L?objectiu
d?aquesta assemblea és treballar a fons les prioritats pel 2007 que giraran al
voltant de tres punts: l?Estratègia,
la Formació i la Participació. 3 eixos essencials que
poden situar, si ho fem bé, Cultura03 a la velocitat de creuer que hem somniat
des que vam constituir el grup.

L?estratègia perquè el nostre és un
projecte a mitjà i llarg termini. De fet, quan parlem d?estratègia parlem de la
importància de la planificació estratègica a cada empresa i al grup i del seu
desplegament de forma correcta i ambiciosa. Durant aquesta assemblea
presentarem el pla estratègic 2007-2009 que ha elaborat un grup de 25 treballadors
i directius durant sis mesos amb l?assessorament dels consultors de Grup Integral.
Formació perquè per ser líders, i la nostra missió diu que ho volem
ser, hem de ser excel·lents i hem de ser els millors professionals en cada
camp. I també formació per treure el màxim de suc al cooperativisme tal com ha
sabut fer el nostre referent cooperatiu, el grup Mondragón.
I Participació perquè un grup cooperatiu
socialment fort, un grup on el Consell Rector lideri, on els treballadors i els
socis tinguin tota la informació i canals clars de participació, és un grup on
la potència s?eleva al quadrat.

I
la il·lusió que ahir es respirava a la reunió preparatòria, amb la Anna Garcia,
la Gemma Cera,
el Gerard Birbe, era el preàmbul que l?assemblea del dia 21 serà un èxit.

Des d’avui tenim nou director editorial a Sàpiens Publicacions i mai m?havia resultat tan facil explicar a algú la seva feina:

Juan, has de fer, amb tots els directors i directores de les nostres revistes, que Sàpiens sigui la millor revista d?història d?Europa, que Nat ho sigui de natura, que el Cuina ho sigui de gastronomia i que l?Altaïr i el Descobrir Catalunya siguin completament sorprenents cada mes i també, és clar, les millors d?Europa en el seu segment.
Que fàcil, no?

Les virtuts principals del Juan: la imaginació i la il·lusió. A Planeta, d?on ve, n’ha après molt del món editorial del segle XXI i estic segur que podrà aportar moltíssim al projecte de Cultura03.
Estic content d?aquesta incorporació a l?equip de Sapiens Publicacions que cada vegada funciona millor amb la Cristina Coll al capdavant.

Dilluns va sortir publicat el rànquing anual dels personatges més influents en els mèdia anglosaxons.

El guanyador, Mark Thompson, director general de la BBC, l?unic mitjà europeu que està competint seriosament en l?era digital, el segon Steve Jobs, propietari d?Apple i artífex de la revolució que està canviant la indústria musical i que diuen que acabarà afectant al món de la televisió amb l?ipod video, i el tercer en Ropert Murdoch, l?únic empresari entre els cinc primers de l?era dels mitjans convencionals.

Tota la web que The Guardian ha dedicat a aquests premis és realment interessant: Qui és qui, els projectes, les revolucions, les estratègies, els salaris, les facturacions…Val la pena dedicar els 3 minuts que costa registrar-se gratuïtament.

Quan ens vam inventar el Baròmetre de la Cultura i la Comunicació, la veritat és que no sabíem ben bé on ens posàvem. Senzillament, necessitàvem com a empresaris una eina d?anàlisi del consum cultural i de la comunicació a tots els Països Catalans, el volíem clarament al servei dels que treballem des d?aquí, que fos de lo milloret d?Europa qualitativa i quantitativament i, amb l?atreviment dels ignorants, vam decidir posar-lo en marxa.

I ara que ja estem a punt de donar el tret de sortida al treball de camp (40.000 enquestes a totes les comarques del país!!) faig un balanç en forma de llista amb els amics que hem fet en aquest temps. I el viatge, sense haver arribat al destí, ja ha valgut la pena. Quina alegria.

En Salvador Cardús
En el país de l?ara, el regne del peix al cove, en Salvador és dels pocs que també treballa per demà passat i per això te la perspectiva històrica que el fa tan lúcid. Que bé tenir al costat a l?optimista més ben camuflat del planeta!!!
En Ferran Rodés
És un dels personatges més importants del món de la comunicació a Europa (ara CEO d?Havas) i per això sol tot el suport que hem rebut d?ell te un valor incalculable. Ara, el més important és que un dels directius més qualificats del món de la comunicació a Europa creu que en aquest país estem jugant els últims partits de lliga i estem en zona de descens. ?oeAquí es tracta de triar entre si volem ser Toledo o una capital europea, aquest és l?únic debat que hi ha al voltant del baròmetre? explicava fa quatre dies a un grup d?empresaris bocabadats…
En Lluis Pistoni d?Odec
Odec és una empresa valenciana líder en la innovació en software pel tractament de dades estadístiques. Gandia, capital de l?estadística, si. Son propietaris del software més important de gestió d?audiències i porten des dels anys 60 innovant en aquest terreny i al voltant del tractament de dades estadístiques (per exemple recompten les eleccions a molts països). En Pistoni ens ha ajudat a entendre aquest món, bolcat completament en el projecte i buscant en tot moment com podia incloure en la normalitat de la planificació de publicitat el baròmetre. Gracies a Odec per exemple, quan un anunciant vulgui planificar una campanya podrà triar entre la informació que li doni EGM, Sofres o El Barometre, o creuar-la o…
En Paco Bachiller d?AC Nielsen
La multinacional lider en estudis d?audiències està preparant a consciencia tot el treball de camp. Han desplaçat a Barcelona la persona de la seva organització amb més experiència, un andalús brillantíssim, en Paco Bachiller, i a reunió inacabable diària, estan construint tota la malla de dades que permetra que els tablet-pc que porta cada enquestador facin la pregunta que toqui en cada moment i en cada zona. Cal tenir present que a la potència quantitativa del baròmetre s?hi afegeix la voluntat de ser excel·lents i innovadors qualitativament, buscant la precisió comarcal, donant dades de perfils sociodemogràfics fins ara inèdits i això fa molt complexa la tasca d?en Paco del que tant estem aprenent.
En Vicente Lopez
Invisible en el dia a dia però molt important, cervell del Barcelona Media Centre d?innovació, un projecte per innovar en la creació de continguts per cinema, videojocs, telefonia… desde Barcelona,  ens ha fet veure la importància d?aprofitar l?ocasió per innovar i per estar molt atents als nous mitjans. El Baròmetre pregunta sobre internet, sobre telefonia mòbil, sobre videojocs… I amb ell estem estudiant construir una seu conjunta per la fundació que ell presideix i la nostra al 22@, ells innoven, nosaltres estudiem el mercat. Molt potent.
I els patrons, i els politics que hi van creure desde el primer moment (un record especial per l?Antoni Vives, en Miquel Sellarés i  l?Enric Marin), i els qui hi treballen, en Lluis Tolosa que s?hi ha deixat la pell, el Marc el Pere i la Clara. I darrerament l?Eduard Voltas que ha demanat una excedència a Cultura03 per ser president d?Escacc i dedicar-se en cos i anima a l?èxit d?aquest projecte…
I, sobretot, en Jordi Fortuny al mai podrem agraïr tot el que ha fet.

Per tots ells el Baròmetre ja ha valgut la pena.
I els enemics? Son molts més, la veritat. Però vam quedar que en aquest bloc no parlaria malament de ningú i no canviaré les normes el sisè dia, no?

Que el més potent del cooperativisme que és l?aventura de la dialèctica permanent per créixer, per madurar, per ser autènticament forts, aquesta poció màgica que ha fet tan fort a Mondragón a l?analitzar, analitzar i analitzar per anar exactament cap on és vol anar, és també una trampa d?elefants per grups tan joves com el nostre amb cultures d?empresa tan diferents. Per exemple un taller d?impremta i una editorial, una empresa petita i una gran. I no parlo de diferencies en el projecte sinó en les cultures del treball.

I aquest és un repte brutal del cooperativisme que vol ser gran i per tant de Cultura03. Que si el solucionem guanyarem i sinó fracassarem. Així de fàcil.

I és que aquesta setmana s?ha acabat la planificació estratègica pels propers tres anys a Gramagraf i pensava en tot això. I que consti que tothom treballa en aquesta línia, però costa. Molt.

El dia després que em van dir com quedava l?adjudicació de les llicencies de TDT a la que ens vam presentar amb Òmnium (vam perdre, per cert), volava amb Lufthansa cap a Hong Kong. Tots els vols intercontinentals de la companyia alemanya tenen wifi i pots anar a 12.000 metres d?alçada veient la BBC World o l?entrevista a en Salvador Cardús a VilawebTV…

Doncs això. Que Lufthansa te wifi i realment és corprenedor. Parlar per telèfon amb l?Skype, mirar la Bbc a pantalla sencera, riure de nou amb els millors moments del Polonia, ai el Polonia com s?enyora quan s?està fora…, van fer que les 14 hores passessin en un ai.

I clar, veient com el wifi s?està implantant a tantíssima velocitat als racons més impensats (per exemple a Xina tots els Starbucks tenen wifi gratuït), un s?acaba creient la profecia aquella d?en Partal que la televisió IP s?implantarà a moltíssima velocitat.

Vol dir això que tots podrem fer televisió? Doncs fer-ne si. Que ens vegi algú ja serà més difícil i que sigui la majoria de la població serà quasi impossible. Ara, i això és autènticament revolucionari, fer televisió ja no tindrà res a veure amb llicències sinó amb la capacitat d?acumular valor prescriptiu. O sigui qui tingui millors continguts, qui tingui millors marques (Disney, National Geographic o, perque no, Vilaweb, Sapiens, Altaïr, Descobrir…)  i qui tingui capital per invertir en marqueting guanyarà aquesta batalla.

I aquest és el camí que hem de seguir a Cultura03 si realment volem tenir algun paper en el context de la indústria cultural del futur: Acumular continguts (optimitzats per tots els canals, ben innovadors, ben acabats, locals, globals), crear (o comprar) marques que siguin la base que garanteixin una audiència i, també és clar, acumular capital per cridar al públic.

Amb el sector editorial hem començat a treballar així i ens funciona: Critèria crea continguts, els endreça i els comercialitza arreu del món, Sapiens Publicacions te la missió de consolidar marques de prestigi líders (als Països Catalans primer, després a Europa)., Ara Llibres crear conceptes de prestigi com La Maternitat d?Elna (acabem de vendre els drets de la película!)… 

Aquest és el camí i cal aprofundir-lo: crear conceptes, tenir marques de prestigi i líders, acumular capital… I el problema, gracies a la revolució digital, no seran les llicencies sinó les nostres pròpies limitacions.

Ahir en Guillem Carbonell va arribar a Xina per primera vegada des que substitueix la baixa per maternitat de la Izaskun Arretxe com a gerent de Critèria. Hi va per conèixer la nova oficina que la productora de continguts de Cultura03 te a la ciutat de Guangzhou i que dirigeix la tortosina Annabel Olivé.

Fa un parell de setmanes Critèria Xina va deixar l?edifici del Bank of America i es va instal·lar a una oficina de 100 m2 dins del campus de la Guangdong University of Foreign Studies. L?Annabel hi serà durant sis mesos amb moltíssima feina: Acabar de posar en marxa el sistema de maquetació per Critèria Barcelona, iniciar un periode formació d?editors amb l?objectiu d’aplicar la metodologia de Critèria en llengua xinesa, desenvolupar un novedós projecte editorial que apareixerà ben aviat amb La Vanguardia i, el més important i difícil, intentar treure abans de finals d?any les dues primeres guies de viatges en llengua xinesa amb l?editorial del Yancheng Evening News, un diari d?1.300.000 exemplars, el sisè d?aquest pais i trentè del món.

En Guillem hi serà fins el dia 18, jo els visitaré al setembre. Ja en tinc ganes.

Fa 3 anys vam començar Cultura03. i ara ja en formen part la impremta Gramagraf, la productora de continguts editorials Critèria, l?editorial de no ficció Ara Llibres, la productora de televisió Batabat i les revistes Sapiens, Nat, Descobrir Catalunya, Descobrir Cuina i Altaïr

Començo aquest bloc amb ganes de compartir la meva passió per les indústries culturals al segle XXI i compartir també l?aventura d?intentar construir un grup cooperatiu al servei de la cultura catalana.

Algunes normes que m?he imposat pel funcionament d?aquest bloc:

1) Intentaré escriure cada dia de dilluns a divendres sobre el projecte de Cultura03 i sobre la indústria cultural i de la comunicació catalana i i del món. Res més.

2) Donaré detalls sobre persones i reunions , fracassos i èxits, idees pròpies i alienes… amb la única intenció de compartir la il·lusió per aquest projecte cooperatiu.

3) Respectaré, és clar, la confidencialitat que exigeix la confiança de tanta gent i l?elemental prudència sobre els projectes en curs que encara no estan consolidats.

4) Finalment, no criticaré a ningú. Ni als polítics, ni a la competència i menys als de casa. Només bones idees, dades, coses que passen amb l?únic objectiu de construir, de compartir, de créixer.