Ahir llarga trobada amb el President Pujol a la nostra seu de Badalona. I una sensació profunda d?haver connectat, tot i no ser una trobada fàcil i començar des de la distància.
Primer un ?sou conscients del que dieu quan parleu de Mondragón?? , després un ?el cooperativisme a Catalunya fracassa perquè els catalans som individualistes i no hi ha un cooperativisme ?espiritual??. Al final després de dues hores de conversa intensa i sincera, sensació de complicitat profunda.
Complicitat profunda en el respecte que nosaltres sentim per un President que ha imaginat i transformat Catalunya en 30 anys, i complicitat en l?acceptació per part del President Pujol que els 30 anys que venen els protagonitzarà una nova generació des de la convicció que farem el país que siguem capaços d?imaginar, i la indústria cultural que siguem capaços de somniar. A partir, és clar, de tot el que han fet el que ens han precedit que és molt i bo. Soc optimista.
?No sabeu l?alegria que m?ha donat conèixer el vostre projecte?. I nosaltres de parlar tant llargament amb vostè, President.
Costarà de trobar i de tenir un president tan potent com va ser en Jordi Pujol.
Dóna bo sentir notícies de gent que té voluntat de sumar
Per a mi va ser un plaer escoltar en Jordi Pujol, un patriota, intel·ligent, preocupat i malgrat tot optimista. Però això no m’impedeix el pensar que la seva tasca com a President ha sigut molt negativa per Catalunya, que realment ha transformat el país… la transformació urbanística, per exemple, és un fracàs terrible… Hem de buscar complicitats, però sense perdre el món de vista.
Josep M. Riera