Núvol vermell

Sembla clar, ara sí, que la crisi que vivim des del 2008 no només no afluixarà, sinó que té tots els números d’anar a pitjor i, potser, a molt pitjor. De fet, si fem la comparació amb el 2006, tenim menys PIB per càpita a preus constants i més desigualtat. Això vol dir que, per la majoria, l’economia empitjora des de fa quasi 20 anys i ara cal afegir-hi l’enorme incertesa de la geopolítica global i de la crisi climàtica i energètica. 

En aquest context, no mirar la realitat de cara és una frivolitat, fer veure que no passa res seria insconsciència i quedar paralitzat per la por, alarmista i suicida. Els que creiem en la civilització que fa créixer la humanitat des de fa segles, els que construïm economia social perquè confiem en la força de la gent no ens podem permetre el luxe de la frivolitat, ni la inscociència ni l’alarmisme. Ens toca fer propostes concretes que, en les circumstàncies que siguin, ens permetin defensar i construir el model de vida i de societat que volem. 

I és per això, que he volgut posar negre sobre blanc a algunes idees per proposar a l’Abacus que estem fent. 

 

Uns quants antídots per un període d’incertesa:

1.- No abaixar mai la mirada. 

Com més útils siguem més recorregut tindrem, més ens reconeixerà la nostra comunitat i, per tant, més valuosos i forts serem. La rendibilitat resideix en la capacitat de ser útils, no en la capacitat d’esgarrapar un euro de facturació o de marge.. En aquest sentit, tot i el soroll, tot i el vertigen quotidià sempre hem de buscar complir el compromís que tenim amb la nostra comunitat: ser el millor proveïdor de continguts i de productes al servei de la cultura i l’educació, al servei dels centenars de milers de socis i sòcies que fan la nostra cooperativa. 

Que un dels millors creadors i distribuïdors de continguts sigui un projecte en mans de la gent, en forma de cooperativa, és un orgull pel nostre país i una brúixola per a nosaltres, que ens ha d’orientar permanentment en la creació de continguts educatius, grans projectes audiovisuals i editorials, espais comercials amb bons especialistes i una experiència de primera.

Recordar per què existim i què ens fa útils és bàsic pel nostre futur. No abaixar mai la mirada per continuar oferint els millors productes i els millors continguts és la nostra millor aportació a la cultura i l’educació.  

2.- Blindar la tresoreria

La tresoreria és la sang de l’organització i si no està garantida t’acaba fent abaixar el cap, t’acaba portant al fang, t’acaba fent perdre la perspectiva. Evidentment els diners no ragen de les fonts i la tresoreria està vinculada a guanyar diners però  en períodes d’incertesa, agreujats ara pel creixement de l’endeutament que ha provocat la Covid, cal preparar-se pel pitjor i és el que estem fent a Abacus.

Per exemple l’operació de sale and lease back amb Pictet està feta des d’aquesta perspectiva i n’hi ha més de previstes com controlar els estocs de forma molt menys manual o crear complicitats amb els proveïdors per potenciar els més compromesos amb el projecte…

La tresoreria és una part fonamental de la batalla i cal dedicar molts més esforços a protegir-la que a espantar-se.

 

3.- Més inversions, no menys

Les inversions son el futur. Parar les inversions és aturar l’empresa i son incompatibles amb un projecte que vol tenir recorregut. És per això que en aquest moment cal fer totes les inversions que toca per ser cada vegada millors en cadascun dels nostres àmbits. Treballar per millorar la l’experiència en l’ecommerce d’Abacus és aturar la voracitat d’Amazon, fer projectes audiovisuals pel públic infantil i juvenil és entendre el que ens demanen avui els nostres socis i satisfer la nostra comunitat està totalment lligat a l’augment  del nombre de visites a les nostres botigues.

Aturar les inversions és contrari al futur, i és no entendre el repte gegant que tenim davant. Potser pot semblar incongruent no baixar mai la mirada i, al mateix temps, estalviar tresoreria, invertir i protegir el cash flow. I no, no ho és.

Dos exemples d’inversions que afavoreixen l’estalvi de tresoreria: la llibreria que hem obert al carrer  Còrsega, tancant la que teniem a Balmes. L’operació ens ha costat poc més de 100k i ha generat un estalvi de tresoreria de  400k. O, un altre exemple, aquest encara pendent d’executar però urgent: invertir en intel.ligència artificial per facilitar el aprovisionament automàtic de productes a botigues, allibera immediatament entre 2 i 3 M de tresoreria.

 

4.- Una cooperativa unida, compacta, compromesa

La unitat fa la força, pot semblar una simple frase feta, però no ho és. Que tothom que treballa amb nosaltres entengui i comparteixi què estem fent i, sobretot, per què ho estem fent és la prioritat per a cohesionar l’organització.

Generar una dinàmica positiva i de compromís mutu és clau per a entomar els temps difícils que vindran. I aquest compromís no pot ser un brindis al sol, ha d’implicar a totes les capes de la organització.

Per la banda de l’empresa, cal assumir la responsabilitat de fer créixer la remuneració dels treballadors i treballadores. Els sous baixos d’Abacus son inacceptables. A més a més, hem de trobar el millor lloc per a cadascú, dedicar temps i recursos a la formació, a escoltar, a dinàmiques de millora permanent.

Pel què fa als socis i sòcies treballadores, haurem d’entendre que les pujades salarials seran majoritàriament variables –a excepció dels sous baixos que necessiten un augment urgent– i que aniran lligades a la capacitat de cadascú d’aportar, de formar-se i de comprometre’s. També, encara que sigui dur, caldrà assumir que la gent que no vulgui formar-se o estigui poc compromesa no tindrà lloc a l’Abacus del futur. 

 

5.- Un model organitzatiu que enfoca a tothom en objectius molt clars 

Hi ha un antídot contra les incerteses que venen, tinguin la mida que tinguin,  i és que tothom tingui clar que és el que aporta, quin sentit té la seva feina, que cadascú tingui un pla de treball detallat i uns indicadors que li mostrin clarament que està complint i  que suma clarament a l’organització.

Els artesans són un bon exemple d’aquest “resultadisme”. Un pastisser que fa pastissos boníssims tindrà el reconeixement dels seus clients. No ha de patir. O un fuster que fa un moble únic i pràctic, rebrà la satisfacció de la gent, ell té el futur assegurat. Tant el pastisser com el fuster tenen en les seves capacitats la recepta per a la seva supervivència.

Des d’aquesta perspectiva la nostra organització hauria d’acabar sent una xarxa infinita d’artesans, no una estructura vertical i despersonalitzada.  Una xarxa de bons llibreters, una xarxa d’experts en cada àmbit que tenen un projecte molt i molt concret, que tenen el seu pastís, el seu moble, i el desenvolupen donant el millor d’ells mateixos i amb el màxim d’autonomia. 

Com els bons artesans hem d’omplir la casa d’autoresponsabilitat, de projectes clars, curts, amb començament i final, amb calendaris definits i, sobretot, projectes realment reconeguts, com en el cas del nostre pastisser, reconeguts per un tercer que pot ser el nostre client, una companya o els caps. 

I això es pot aplicar a qualsevol àmbit de la organització: atendre bé un client, transmetent passió per les manualitats, per les joguines o pels llibres, és artesania; desenvolupar amb precisió una solució informàtica per facilitar la feina als treballadors de les caixes, és artesania; explicar bé un projecte i que tothom s’hi impliqui i s’emocioni també és artesania. Una xarxa immensa d’artesans compromesos també ens protegeix en un entorn tan incert.

….

Segur que vindran temps difícils però ens en sortirem com han fet tants que ens han precedit en èpoques molt més complicades.  Ni inconsciència, ni frivolitat, ni alarmisme: treballar junts amb precisió i  la màxima alegria. El futur val la pena i està, en bona part, a les nostres mans.