Núvol vermell

El blog d'Oriol Soler

219.000 lectors de pagament (*)

0

La darrera onada del baròmetre ens ha donat moltes alegries. Concretament 4, una per revista. Sàpiens ja és la quarta revista mensual més llegida amb 116.000 lectors. I Descobrir Catalunya (43.000 lectors), Cuina (38.000) i TimeOut (22.000 setmanals, 79.000 unics mensuals) crèixen.
I el darrer Sàpiens, l’especial Francesc Macià, està esgotant-se al quiosc.
Estem contents… i ens queda molta feina.
(*) Només incloc les revistes en català i per tant aquesta xifra no inclou la revista Lonely Planet que te una audiència a EGM de 80.000.
La suma dels 219.000 la faig amb les xifres de cada revista per número, o sigui a TimeOut no sumo els lectors únics mensuals sino els lectors unics setmanals.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Una estratègia de comercialització de publicitat pel segle XXI (III)

0

2.- Que tenim i que no tenim com a mitjans després del temporal

De fet, vist en perspectiva, tenim molt més ara que mai. Fins el temporal, o fins que el temporal ens va posar contra les cordes, manteníem una batalla absurda, absurda per impossible, per tenir la publicitat convencional (la publicitat de cotxes, alcohols, alimentació…) i simultàniament, per sobreviure davant els nos permanents de les centrals de mitjans, suplicàvem publicitat institucional per quadrar el compte de resultats. O sigui no teníem res, teníem audiència, líders absoluts en el camp de les revistes en català i en tots els segments on estem situats, però no érem capaços d’accedir al mercat publicitari amb la normalitat que hauria de suposar el nostre nivell de vendes.

 

Ha estat el temporal, la crisi del món publicitari i del món financer, i imagino que també la nostra experiència, que ha ens ha fet veure que el que havíem de posar en valor davant del mercat publicitari son tres punts clau que fins llavors no havíem utilitzat:

a.- La nostra capacitat d’articular comunitats molt precises. O sigui posar sobre la taula que si algú vol arribar al món de la història, o un exemple  més clar, al món de la gastronomia el més fàcil és anunciar-se als nostres mitjans i per tant, centrar tots els esforços en anar a buscar només els clients que ens perceben o ens poden percebre com a números 1 en l’articulació dels targets que ells pretenen com a client. I en aquesta línia els nostres comercials no son de revista sinó de comunitat i no serveixen els interessos d’una revista sino d’una comunitat d’interessos. Per exemple el responsable comercial de la comunitat de “Patrimoni” busca publicitat  bàsicament per Sapiens però també pel Catalunya, pel TimeOut i en buscarà pel nou portal d’història quan el creem a finals d’any… o el nostre comercial de la comunitat “restaurants” treballa conjuntament pel Cuina i per la secció de Menjar i Beure de Time Out en paper i en web… Amb aquest sistema organitzatiu busquem que el comercial responsable d’una comunitat sigui el millor coneixedor i el més conegut en aquesta comunitat i creiem que, a mitjà termini, quan incorporem tots els portals pendents d’obrir en cadascuna de les comunitats on volem ser liders, donarà una força molt gran al comercial i un ventall de serveis i de possibilitats immensos al client.

b.- La credibilitat de les nostres marques al servei de marques amb valors semblants. Al mateix temps que centrem tot l’esforç en arribar només a qui ens percep com a líders també hem vist que podem ajudar molt a les grans marques que volen transmetre determinats valors. Un exemple clar és l’acord amb Damm i timeout.cat. Clarament compartim el valor de fons “disfruta de Barcelona” i tant per Damm com per nosaltres es clarament beneficiós l’acord que hem construït. O l’acord entre Gallina Blanca i Cuina o altres acords que s’aniran anunciant properament… O sigui renunciem de sortida a la publicitat convencional però simultaniament impulsem acords amb grans marques amb les que compartim o podem compartir valors profunds de marca i en les que tenim el convenciment que construïm, pel que oferim, una relació d’igual a igual.

c.- I finalment, el que menys utilitzem però que creiem que a mitjà termini tindrà valor és posar sobre la taula de determinats anunciants el pool sencer de mitjans al voltant de l’oci, la cultura i el turisme que estem construint. Els nostres mitjans, un per un, son petits, líders però petits, però posats un al costat de l’altre al servei d’un anunciant que tingui especial interès en l’oci, la cultura i el turisme poden fer molt soroll. De fet les darreres dades d’audiència ens acosten, conjuntament als 300.000 lectors mensuals, lectors, és important destacar-ho, que paguen per consumir els nostre productes i que per tant tenen una relació de fidelitat i d’adhesió molt diferent que la que dona la ràdio o qualsevol altre mitjà gratuït.

 

Això és el que crec que tenim i el que no tenim després de la tempesta, demà continuem parlant.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Una estratègia de comercialització de publicitat pel segle XXI (II)

0

El temporal ha canviat el paisatge, res tornarà a ser com a abans

Primer va començar a ploure, no passa res dèiem, va ploure més fort, res, res, mesos plovent, els carrers inundats, botes d’aigua, tres anys de pluja, parlo de la digitalització… I de cop, l’huracà anomenat “crisi” que ho ha acabat d’arrassar tot. Aquest és l’escenari avui i res tornarà a ser com abans.

La crisi ha servit per accelerar i, crec, acabar el procés de digitalització dels mitjans i en aquest entorn el paisatge ha canviat definitivament i es quedarà així molts anys:

1.- Hi ha molts menys diners per publicitat i no per culpa de la crisi sinó perquè la situació anormal era l’anterior, la bombolla financera es sustentava en bona part en l’efecte òptic generat per la sobreinversió publicitària i això s’ha acabat durant uns anys.

2.- Els mitjans de masses, els que arriben a un 60% de la població seran menys, molts menys. Desapareixeran els diaris de pagament i els gratuïts com a mitjà de masses, desapareixeran molts dels diaris que hi ha a internet, s’incorporarà a la categoria de mitjans de masses algun, només algun, dels hegemònics a internet (google, facebook) i tornaran a regnar tranquil·lament les televisions generalistes i el mitjans publicitaris exteriors.

3.- Sobreviuran els mitjans especialitzats sempre i quan siguin capaços d’entendre quin és el seu públic i quin no és, quin és el seu negoci i quin és el compte de resultats que poden aguantar. I en aquesta categoria acabaran els diaris que ara regnen en la categoria de mitjà massiu, les revistes més preparades per liderar comunitats d’interès i pocs portals d’internet (pocs perquè no han trobat un sistema sostenible de generar continguts de qualitat i la poca publicitat que tenien els caurà)…

 

Aquest serà, crec, l’escenari dels propers anys i amb aquest realisme demolidor afrontem el que vindrà, un escenari pleníssim d’oportunitats però amb límits també molt clars.  Demà continuem.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Una estratègia de comercialització de publicitat pel segle XXI (I)

0

Des de que va entrar l’Ana Xicoy com a Directora General de Cultura03 he dedicat bona part del meu temps ha bastir una estratègia de comercialització de publicitat que ens permetés, a més de superar la crisi, tenir força estratègica i econòmica suficient com per abordar tot el creixement que volem fer en el camp dels mitjans en els propers anys. Durant els darrers mesos he anat repetint que la crisi global i, més concretament, la crisi existencial del mercat publicitari eren una gran oportunitat “si no ens arrasava”. I aprofitant que fa uns dies els amics d’Havas Media em van demanar que els hi expliques amb detall com plantejava aquest tema i com havíem assolit un creixement del 25% en facturació publicitària en l’annus més horribilis he pensat que ho compartiria al bloc.

Ho faré en cinc parts durant els propers dies, deixant clar abans de res, que soc molt conscient que ens queda tot per fer, que no voldria semblar que sento càtedra, que només tinc ganes genuïnes de compartir-ho i parlar-ne.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Buscant el nou Serrat al Poble Sec

0

La Maria José Gomez, cap de reportatges de Timeout, em pregunta, com a veí del Poble Sec “el barri de moda”, diu ella, qui és el nou Joan Manuel Serrat del barri. Ho preguntaré aquesta nit al carrer Blai, de terrassa en terrassa, però si m’ajudeu molt millor.
Estan preparant pel mes d’octubre un especial Poble Sec…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

On fan cursos per aprendre a guanyar?

0

Ara que estem guanyant, que en aquest país cada vegada som més els que volem més, ara que és evident que arriba un canvi de cicle que no el para ningú, hauríem de, per ser majoria absoluta, fer un curs per aprendre a guanyar.

I en el curs ens prohibiran estar enfadats tot el dia, quin susto la darrera editorial de Catalunya Oberta , ens ensenyaran a engrescar-nos amb l’immens futur que tenim per davant, ens insistiran que hem de dedicar tots els esforços a fer, no a queixar-nos del que no ens deixen fer, que hem d’incloure sistemàticament als bons en comptes de dir que son dolents per amagar la por a que ens superin…

Fins que no comencem a celebrar que estem guanyant no serem majoria.

I l’escriptora Isabel Fonseca parlava fa un parell de dissabtes d’això com una de les grans diferències entre americans i anglesos…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Les llistes dels més venuts i el rigor de l’astrologia

0

Ahir sortia al número 4 de les llistes dels més venuts del Mundo el nou llibre de l’Alex Rovira. Normal, vaig pensar, l’Alex ven molt. Normal? Si encara no es pot trobar el llibre a cap llibreria!! Misteri…
M’ha recordat quan em van encarregar, amb 20 anys, que escrivis l’horoscop de tot un any per una revista.
-Que ho faci jo? Si no en tinc ni idea!
-Tu fes-ne 52 i ja els aniré posant com em sembli,
-Que ho faci sense dates?
-Si, sense dates, ja ho ordenaré jo.
Està fotut això del periodisme.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Pujol, Galileu, Brecht, Martinez

0

El seu ajudant li deia a Galileu, “Desgraciat el poble que no te herois” i Galileu li contestava justificant la seva rectificació davant la inquisició, “Desgraciat el poble que necessita herois”.

Ho explicava ahir Jordi Pujol en la seva conferència magistral al Romea que ens va tenir amb la boca oberta durant una hora i mitja.

El títol de la conferència era “Disertació al voltant de “La vida de Galileu” de Bertolt Brecht” i va servir per posar sobre la taula, sense citar-los directament en cap moment, els grans temes de la política del moment i també el gran debat que s’està obrint al país: la transició va ser un èxit o un fracàs, ara hem de trencar o hem de continuar incloent… Pujol defensava el matís, la transició, un futur inclusiu… Anar tant lluny com calgui però junts, no cridant-nos els uns als altres.

I l’acte també tenia gràcia per veure Daniel Martinez, president de Focus,  presentant a l’Honorable, “és la primera vegada que aconsegueixo que el President vingui de franc al teatre”, i veure a alguns membres del PSC amb la boca oberta davant del brillo genial de Jordi Pujol.

M’agrada el meu país, continuo optimista.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Iniesta arrasa

0

Impressionant la resposta que ha tingut el llibre de l’Andrés Iniesta per part dels mitjans i de tots els seus fans. La Neus Chordà, la fantàstica responsable de comunicació d’Ara, ens enviava la llista d’aparicions a la premsa i diu que mai havíem tingut un tractament mediàtic així (aquí teniu la cerca al Google en català i castellà). I els comentaris a la web de l’Andrés (en català i en castellà) també son un bon exemple. Ja estem imprimint la segona edició.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

I encerts

0

A Cuberes també vaig fer una llista d’encerts acumulats:

  1. Tenir clar que la nostra competència està al món, no al mercat català. Quan parlem de ser els millors, sabent-nos limitats i petits, ens comparem amb el millor del món, sinó no val. El Sàpiens aspira ha de ser la millor revista d’història del món per exemple i la web que presentaran al gener també.
  2. Mirar de cara el futur, entendre com evoluciona el mercat i buscar espais nous permanentment. I tot i que és esgotador, més en èpoques de crisi, és estimulant i dona molta perspectiva. Al final les hores d’aeroport son perspectiva, la oficina a Xina és perspectiva, els projectes abandonats per impossibles també son perspectiva… L’aprenentatge del buscar, de l’entendre, aporta molt valor. Per exemple en tota l’estratègia que estem aplicant al mercat publicitari, centrada en abordar mercats on som líders oferint el que ningú pot oferir (per exemple l’acord entre Damm i Timeout online o l’estratègia amb el sector del Teatre o amb Gallina Blanca…) i que ha acabat significant un creixement del 30% de la facturació publicitària en un any on tothom decreix…
  3. Adquirir musculatura com a projecte en els espais que han deixat lliures els altres, no en la confrontació amb els gegants del sector. Per això vam començar amb la no-ficció a Ara o amb la venda de continguts o amb les revistes en català en sectors on podíem ser líders. O fa unes setmanes amb 36L en el negoci del llibre digital…
  4. Haver tingut la visió de canviar els llocs clau de direcció del grup per afrontar la crisi encara que ens afectes als fundadors. I afavorir així, en un moment difícil, que tothom es centri en el que és bó i deixi de fer el que no sap fer… Quan vaig deixar la direcció general semblava una bogeria i ara semblaria una bogeria que hi tornés!

La llista és una mica més llarga però ja n’hi ha prou, no?

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Errors

0

Al refugi de Cuberes, una setmana de vacances sense cobertura, vaig fer una llista d’alguns dels errors i encerts que hem fet des de que vam fundar Cultura03.

Errors:

  1. Despistar-nos en projectes no prioritaris que ens han fet oblidar la importància de ser perfectes en tot allò que fèiem. De vegades no hem vist les pròpies limitacions, pecat capital.
  2. Dedicar massa temps a la relació amb polítics. I els polítics no en tenen cap culpa, encara gràcies que ens han escoltat i moltes vegades ens han fet cas.
  3. No saber que cada cosa té el seu temps, que crear empreses, no és decretar la seva creació sinó generar negoci, generar valor diferencial, trobar qué saps fer tu que no saben fer els altres. I això vol dir paciència, humilitat, buscar coneixement, trobar-lo, aplicar-lo.
  4. No haver anat al Tribunal de la Competència per impedir que Planeta controlés quasi tot el mercat del llibre en català amb la compra de 62 i dels segells literaris d’Enciclopèdia. Per exemple, a la llista dels més venuts de dijous passat al Timeout, el 70% llibres són del Grup 62. Un cas que a qualsevol cultura important del món tindria conseqüències immediates i que a casa nostra ningú no ha denunciat: ni els autors, ni els llibreters, ni les institucions, ni cap intel·lectual, ni la premsa.

A la llista en tinc més però ja està, no? Demà uns quants encerts que son més agraïts.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El Twitter de Francesc Macià

0

El proper número de Sàpiens és un especial dedicat a Francesc Macià i una de les històries que explica, clar, és com va fundar Esquerra Republicana i com va guanyar les eleccions municipals només tres setmanes després.
Si algú ho fes ara a Iran, a Xina  o aquí ho atribuiríem a les “xarxes socials que han revolucionat la democràcia”… El Twitter de Francesc Macià era la seva frescor, la seva credibilitat i la seva capacitat de treball, no?
Per cert amb aquest especial regalem la pel·lícula de Josep M. Forn “El Coronel Macià”.  

Publicat dins de General | Deixa un comentari