Núvol vermell

El blog d'Oriol Soler

Avui es jubila en Josep Maria Riera

1

A nivell personal una alegria. L?amic que més ha lluitat per ser lliure, avui ho serà una mica més, avui és jubila i marxa cap a Argentina en la primera part d?unes vacances que repetirà cada vegada que li vingui de gust.

.

En Josep Maria Riera, fill d?impressors, nebot d?en Pere Quart, editor de Montflorit, treballador de Gramagraf, marit de la Maria i pare de la Kira i l?Eduard  és fonamental per entendre perquè Cultura03 funciona, perquè aquesta barreja de cultures del treball, de sensibilitats diferents avança i avança. La seva capacitat de veure les cinc-mil cares de cada repte, la impertinència i la valentia per moure als uns i als altres, el bon humor, l?honestedat personal i intel·lectual…

.

Avui és jubila el Josep Maria Riera i per Cultura03 no és una bona notícia. Que consti aquí i que el Google s’ho quedi per sempre que sense la seva feina invisible segurament no existiríem. A ell li semblarà una exageració, a mi no.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Un solar

0

Aquests dies de disquisicions ideològiques al voltant del tripartit si o no a partir de la situació política que angoixa a tants, o de la visita de Pujol a Cultura03, o del llibre d?en Villatoro o dels que diuen, com si fos delicte, que som ?l?aposta d?Esquerra?… Aquests dies que hem parlat de distribució i més de distribució alimentaria que de llibres i que he rebut uns quants correus renyant-me (amb algunes reflexions que m?han fet moure)… Aquests dies deia, m?han servit per  repetir cinc-centes vegades que això de la indústria cultural no és una ratlla recta, un instrument de partit, ni casi ideològic. La indústria cultural només funciona quan vol ser i és un solar. Un solar? Be, més exactament un terreny en el que es donen les millors condicions per construir-hi un projecte.

O sigui la indústria cultural no és el projecte, és el terreny. No son els arquitectes, és la capacitat d?Il·lusionar als millors arquitectes perquè vulguin venir a construir aquí, no és tenir l?edifici dibuixat el primer dia, és crear les condicions perquè es dibuixi la construcció més impressionant de la ciutat, no és tenir la veritat, sinó saber que serem més lliures com més veritats siguem capaços d?aglutinar… I no em vull fer el hippy perquè està clar que hi ha un punt de sortida: volem edifici que els que tenim son massa vells.

I quan un jove d?Alacant pugui triar entre l?edifici que estem construint i el que li ofereixen els que només construeixen Terres mítiques tindrem un país més lliure. Avui el xaval d?Alacant no pot triar. No tenim ni solar. El tindrem.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Al Sàpiens de demà

1

Aquesta il·lustració de Saladí que publica demà la revista Sàpiens és la primera il·lustració fabricada desde la factoria de Critèria a Xina. Ha estat un primer experiment que ha sortit bé. Ara serà divertit  veure com il·lustren els xinesos un tema estrictament català. I ho faran, clar.

I la bena abans de la ferida: tenir il·lustradors a Xina permet que hi hagi més il·lustracions a les nostres revistes i a totes les obres que es fan des de Cultura03 i tenir cada vegada millors productes acaba generant molta més feina també pels il·lustradors d?aquí.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Esquifits

1

(Quina mandra el post que em toca avui. El faré curt però crec que l?haig de fer)

Si en alguna cosa ens demostrem esquifits des de la indústria cultural catalana és que en la única cosa en la que ens semblem al magnat de la comunicació Rupert Murdoch és en la que no ens hauríem de semblar, en la mala llet que gastem en destruir tot el que fan els altres.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

En Miguel no escoltava la COPE

1

Ahir pujo a un taxi, el taxi d?en Miguel de Màlaga. Una estona xerrant pel mòbil i  sento una radio francesa. Primera sorpresa.

?És la RFI que a Barcelona emet pel 105.3 de la FM. També ho fan a diferents capitals europees.

?I vostè com ha après francès?

?Soc autodidacta. Vaig en el taxi escoltant aquests cd?s ?me?n posa un d?un curs d?anglès? i una mica de gramàtica i anar fent.

Ja parla perfectament francès, català i ara de plè en l?anglès. Segona sorpresa.

?Aquest és el millor ofici del món. Te tantes possibilitats? Jo tinc a a casa una parabòlica i em gravo en un disc dur cada dia els millors programes de radio de France Cultura I France Inter per posar-me’ls al taxi. Unes radiós fantàstiques,  conferencies de ciència, de medicina, un programa increïble d?història ?I ara em fa escoltar un cd amb una conferència sobre l?anestesia?- Tercera i última sorpresa.

Quin bon rotllo trobar gent així…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Els números del 2006 i el pressupost del 2007

0

Ahir vam publicar els números del 2006 després d?aprovar-los l?Assemblea de Consells Rectors. Aquí trobareu el comunicat de premsa i aquí un excel amb els resultats més detallats.

Una aclariment: normalment els grups editorials publiquen els números amb el preu tapa. O sigui si un llibre a la botiga val 15 euros i en venen 10.000 consideren que han facturat 150.000 euros. Nosaltres, seguint els criteris comptables més rigorosos, només comptabilitzem el valor al que venem el llibre, o la revista, a la distribuïdora. Nosaltres preferim treballar amb la comptabilitat estricta i amb el màxim de criteris de prudència que fer focs artificials que al final serveixen de poc. Per tant a la hora de comparar facturacions amb altres grups està bé tenir-ho en compte.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La distribució (i IV), El Juke Box infinit

0

El retorn de les Juke Box, les maquines per escoltar música amb monedes, als pubs londinencs crida l?atenció. Ja no son tocadiscos a cop d?euro sinó Juke Box infinites. Hi és tot, jo hi vaig escoltar la llista dels més venuts de la setmana que vaig néixer (a la foto i perdoneu la qualitat).

I tot i que el futur de la comercialització de la música i el cinema per via digital encara està a les beceroles  aquest exemple em serveix per acabar avui la mini-sèrie de posts dedicats a la distribució parlant dels reptes que tenim en el camp de la distribució digital de continguts (no només música sinó cinema, llibres electrònics, documentals educatius, presentacions multimèdia…) (Continua…)

I en aquest camp  tenim una gran oportunitat i un gran repte.

La oportunitat:

Parteixo de la premissa que la distribució digital no serà global, serà local,  aquest és un dels punts dèbils d?Amazon. La compra de productes en general i sobretot culturals ve condicionada pels entorns immediats i per tant caldran fnacs digitals establerts amb centre a cada cultura. De fet la Juke Box del pub anglès, ho tenia tot, era infinita, però ho tenia endreçat amb una lògica completament local i estava prescrita per la marca localíssima, la BBC. Per tant crec que en aquest camp no estarem, si assumim el repte amb ambició, sotmesos a la lògica implacable de la globalització.

El repte:

Construir un fnac digital amb ets i uts és un repte de primer ordre per una cultura com la nostra. Un fnac que ven tot el producte cultural que agrada al nostre públic potencial (i per tant ven el David Bisbal) però el ven desde la voluntat de situar el centre en la cultura catalana no serà gens fàcil i requerirà una inversió tan gran que cap de les empreses que hi ha avui en el camp de l?internet català poden assumir. De la capacitat d?aquestes empreses per adquirir musculatura financera i directiva o de la capacitat d?empreses del món de la indústria cultural que estan fora d?internet per entrar en aquest negoci en depèn que aprofitem la oportunitat que ens dona Internet per tenir un Fnac digital amb centre a la cultura catalana.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La distribució (III), La premsa, les revistes, els quioscos

0

En el camp del quiosc el dinamisme ha estat molt més gran que en el camp de les llibreries i així i tot, mirant el món i mirant Catalunya, vénen canvis importants.

.

La primera part d?una equació per entendre la realitat de la distribució de premsa al nostre país seria la següent: 5.000 quioscos al Principat de Catalunya (una densitat única a Europa), caiguda de la venda de diaris (de cada 10 diaris que es venien al quiosc fa 10 anys ara se?n venen 6), revistes cada dia més barates per mantenir la difusió alta… L?altra part de l?equació, la del que passa a Europa, seria: la premsa de pagament te molt futur però ha d?afrontar grans canvis i grans caigudes de vendes, s?estableixen noves mega-xarxes de distribució (supermercats, gasolineres…) que busquen el control estratègic de la distribució aprofitant estructures suportades per altres negocis, més pes de la subscripció com a alternativa…

.

Com prenem la iniciativa per construir en primera persona les mega-xarxes de distribució alternatives al tancament de molts punts de venda al nostre territori? Com podem millorar la inversió en màrqueting per anar cap a la subscripció? Com som els primers en afrontar els canvis que necessita el cor del negoci de la premsa (el contingut) per tenir un valor afegit insubstituïble?

Una vegada més, tenim la pilota a la nostra teulada. Si la volem.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La distribució (II), el repte de les llibreries i el preu fix

5

Abans de parlar de llibres, llibreries i preu fix, un aclariment i un exercici. L?aclariment: soc conscient que estic provocant un debat i que no tot és blanc o negre però tinc ganes de fer el debat, no per guanyar-lo sinó per avançar una mica. I l?exercici, 3 preguntes i 3  respostes sobre el mercat de l?alimentació:

Ha canviat durant els darrers 30 anys el mercat de l?alimentació?

Moltíssim. Ha augmentat el poder adquisitiu del país i tothom consumeix més. S?han implantat les grans superfícies, les grans cadenes de supermercats s?han fusionat per modernitzar-se, hi ha molts productes a les prestatgeries que no existien… Clarament el mercat de l?alimentació ha anat a millor.

N?ha sortit beneficiat el consumidor?

I tant. Hi ha més tipus de pa, pasta fresca, producte fresc que abans era difícil de trobar, més hores per comprar, més establiments, més preus… El consumidor percep que l?evolució de la distribució en l?alimentació és clarament millor que fa 30 anys.

N?han sortit perjudicats els petits establiments?

No. En tot aquest procés pràcticament no n?han desaparegut i, al contrari, s?han modernitzat i crescut. Passegem per Vic i trobem el comerç tradicional molt més especialitzat i amb botigues molt més potents que abans, passegem pel Poble Sec i trobem els antics colmados en mans d?immigrants que obren més hores i també tenen una oportunitat… Crec que hi ha més petit comerç que mai i amb més futur que mai. El discurs catastrofista que augurava el final del comerç amb la transformació del sector de l?alimentació penso que no és cert.

.

I els llibres i les llibreries?  Fem el mateix exercici d?abans amb les tres preguntes adaptades:

(Continua)

Ha canviat al nostre país el mercat del llibre durant els darrers 30 anys?

Poc massa poc. És dels sectors que menys ha canviat. Tenim empreses petites que no poden invertir en I+D ni en màrqueting, uns sistemes de distribució obsolets i caríssims (i que provoquen ?pilotassos? com els que va patir Bruguera o 62)  i, el més important, en una societat amb molt més poder adquisitiu no hem augmentat les vendes.

I a la resta del món, ha canviat el món del llibre?

I tant. Grans cadenes que inverteixen en màrqueting i augmenta, clar, el consum de llibres, aposta dels grans grups editorials per la modernització de la distribució, nous punts de venda massius als supermercats, especialització i clara millora del petit comerç independent (i desaparició dels que no s?han actualitzat, és veritat), creació de marques blanques per poder vendre llibres més baratos

N?ha sortit beneficiat el consumidor català de la no evolució d?aquests 30 anys?

De cap manera. En el país dels sous més baixos tenim els llibres més cars d?Europa.

N?ha sortit perjudicat el llibre, la llibreria tradicional i la cultura catalana d?aquesta situació?

I tant. Quan t?amagues a un forat no pots construir res i la major part del sector porta 30 anys a la defensiva.

.

I on vull anar a parar amb tot això? Doncs que el problema del sector no es diu Abacus, per molt que l?estil d?Abacus sigui discutible, el problema real del sector és que estem autosegrestats per un discurs a la defensiva que vol amagar les nostres propies misèries. I autosegrestats també, i ho dic perquè ho penso tot i saber que avui estic sent políticament incorrecte, pel preu fix que crec que ens impedeix entrar a competir, que ens impedeix ser millors els uns que els altres, que ens impedeix créixer i madurar.

El repte de la distribució en el món del llibre i concretament en el camp de la distribució és evident i no afrontar-lo de cara acabarà amb tots, amb les petites editorials i amb les petites llibreries també. 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La distribució (I)

0

La indústria cultural, i la catalana encara més, te un gran repte en el terreny de la distribució. I no em refereixo a la cançoneta eterna que els productes catalans no es venen perquè no estan ben distribuïts (això per desgràcia no és així, ras i curt: normalment no venem més perquè no som suficientment bons). Em refereixo a que, entre la revolució digital i els canvis en la comercialització que implica la  concentració en poques mans de les xarxes de comercialització, han passat massa trens en els darrers anys i ni ens els hem mirat. Especialment al nostre país i desde la nostra cultura.

En els propers dies m?agradaria parlar de tot això. Seran tres posts: el primer sobre el repte de les llibreries i el preu fixe, el segon sobre la desaparició del quiosc com a principal distribuïdor de premsa i tot el que això podria significar i, finalment, del gran repte de la distribució digital (la música, el cine…).

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Vols treballar amb nosaltres (4 ofertes)?

0

Us adjunto quatre propostes de lloc de treball per si coneixeu algú que hi pugui estar interessat.

Busquem 2 controllers financers (un pel nou Ara i un altre per la nova empresa de producció d?esdeveniments), un cap de producció per l?empresa d?esdeveniments i un auxiliar administratiu per Gramagraf (Continua)                           

2 Controllers financers (per Ara i per Ràdio Fusté)

Titulació: Diplomatura en Ciències Empresarials, Coneixement de comptabilitat, costos, pressupostos i control de gestió, Imprescindible Anglès

Experiència laboral prèvia: Mínim tres anys d’experiència desenvolupant tasques similars

Competències personals: Orientació al detall, Capacitat de planificació i organització, Capacitat de negociació, Visió estratègica, Iniciativa, proactiu, Facilitat en la presa de decisions

.

1 cap de producció (per Ràdio Fusté)

Titulació: Direcció i gestió de projectes, gestió cultural, Imprescindible Anglès

Experiència laboral prèvia: Mínim dos anys d’experiència desenvolupant tasques similars

Competències personals: Capacitat de planificació i organització, Capacitat de negociació, Visió estratègica, Iniciativa, proactiu Facilitat en la presa de decisions, Bones habilitats d’interrelació, Capacitat per a treballar en equip i de manera autònoma

.

1 auxiliar administratiu (per Gramagraf)

Titulació: FP II o equivalent

Experiència laboral prèvia: Mínim dos anys d’experiència desenvolupant tasques similars

Competències personals: Capacitat de planificació i organització, Iniciativa, proactiu, Orientació al detall, Bones habilitats d’interrelació, Capacitat per a treballar en equip, i de manera autònoma

Us agrairé que em feu arribar els cv’s de les persones interessades  a osoler@cultura03.com

Diumenge l? Ernest no va veure el Barça

0

I si no va veure el Barça és que hi va haver un terratrèmol o més o menys.

L?Ernest Folch tornava diumenge a la tarda d? una estada de cinc dies a Etiòpia. Hi havia anat a buscar un llibre que ha fet Pepe Rubianes per Ara i hi va trobar bastant més.

?El llibre és potentíssim  -m?explica-, és una espècie de biografia de tres parts essencials de la seva vida on parla primer de tot de la cacera de bruixes que ha patit des que va aparèixer al programa de l?Albert Om, de la seva relació profunda amb el teatre i de perquè ara és retira i perquè a Àfrica?.

L?exili, el teatre i Àfrica. I l?Ernest ha tornat impactat. Diu que més impactat per la llibertat del Pepe que per Àfrica. I Àfrica, es veu per cada forat, l?ha tocat.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Dear reader, please don?t email me

1

En plena eufòria dels blocs, del ?you? com a personatge del any al Time, de l?internet que s?ho menjarà tot van aparèixer durant el mes de gener aquests dos articles a The Guardian. Un, el que dona titol a aquest post, qüestionant la participació digital dels lectors als diaris, bastant impertinent però suggerent. L?altre, una reflexió sobre les conseqüències d?elevar als altars la revolució digital quan al final no som ?you??s digitals sinó persones de carn i ossos en una societat molt més complexa.

Com a mínim, interessants. Mouen i m?agrada que em moguin.

Publicat dins de General | Deixa un comentari