Abans de parlar de llibres, llibreries i preu fix, un aclariment i un exercici. L?aclariment: soc conscient que estic provocant un debat i que no tot és blanc o negre però tinc ganes de fer el debat, no per guanyar-lo sinó per avançar una mica. I l?exercici, 3 preguntes i 3 respostes sobre el mercat de l?alimentació:
Ha canviat durant els darrers 30 anys el mercat de l?alimentació?
Moltíssim. Ha augmentat el poder adquisitiu del país i tothom consumeix més. S?han implantat les grans superfícies, les grans cadenes de supermercats s?han fusionat per modernitzar-se, hi ha molts productes a les prestatgeries que no existien… Clarament el mercat de l?alimentació ha anat a millor.
N?ha sortit beneficiat el consumidor?
I tant. Hi ha més tipus de pa, pasta fresca, producte fresc que abans era difícil de trobar, més hores per comprar, més establiments, més preus… El consumidor percep que l?evolució de la distribució en l?alimentació és clarament millor que fa 30 anys.
N?han sortit perjudicats els petits establiments?
No. En tot aquest procés pràcticament no n?han desaparegut i, al contrari, s?han modernitzat i crescut. Passegem per Vic i trobem el comerç tradicional molt més especialitzat i amb botigues molt més potents que abans, passegem pel Poble Sec i trobem els antics colmados en mans d?immigrants que obren més hores i també tenen una oportunitat… Crec que hi ha més petit comerç que mai i amb més futur que mai. El discurs catastrofista que augurava el final del comerç amb la transformació del sector de l?alimentació penso que no és cert.
.
I els llibres i les llibreries? Fem el mateix exercici d?abans amb les tres preguntes adaptades:
(Continua)
Ha canviat al nostre país el mercat del llibre durant els darrers 30 anys?
Poc massa poc. És dels sectors que menys ha canviat. Tenim empreses petites que no poden invertir en I+D ni en màrqueting, uns sistemes de distribució obsolets i caríssims (i que provoquen ?pilotassos? com els que va patir Bruguera o 62) i, el més important, en una societat amb molt més poder adquisitiu no hem augmentat les vendes.
I a la resta del món, ha canviat el món del llibre?
I tant. Grans cadenes que inverteixen en màrqueting i augmenta, clar, el consum de llibres, aposta dels grans grups editorials per la modernització de la distribució, nous punts de venda massius als supermercats, especialització i clara millora del petit comerç independent (i desaparició dels que no s?han actualitzat, és veritat), creació de marques blanques per poder vendre llibres més baratos
N?ha sortit beneficiat el consumidor català de la no evolució d?aquests 30 anys?
De cap manera. En el país dels sous més baixos tenim els llibres més cars d?Europa.
N?ha sortit perjudicat el llibre, la llibreria tradicional i la cultura catalana d?aquesta situació?
I tant. Quan t?amagues a un forat no pots construir res i la major part del sector porta 30 anys a la defensiva.
.
I on vull anar a parar amb tot això? Doncs que el problema del sector no es diu Abacus, per molt que l?estil d?Abacus sigui discutible, el problema real del sector és que estem autosegrestats per un discurs a la defensiva que vol amagar les nostres propies misèries. I autosegrestats també, i ho dic perquè ho penso tot i saber que avui estic sent políticament incorrecte, pel preu fix que crec que ens impedeix entrar a competir, que ens impedeix ser millors els uns que els altres, que ens impedeix créixer i madurar.
El repte de la distribució en el món del llibre i concretament en el camp de la distribució és evident i no afrontar-lo de cara acabarà amb tots, amb les petites editorials i amb les petites llibreries també.
