Algunes idees al voltant de la intel·ligència artificial i Abacus
Efectivament, una revolució com una casa
La revolució neolítica va significar aprendre a domesticar animals i cultivar la terra per tenir més aliments, això va fer que els caçadors tinguessin menys feina i haguessin de reciclar-se. La revolució industrial va ser la invenció d’un conjunt d’eines, al voltant del motor, que van sistematitzar l’artesania millorant la productivitat i substituint molts llocs de treball. La revolució digital va consistir en convertir tots els continguts en ‘uns’ i ‘zeros’ per fer-ne una difusió infinita, canviant completament l’ecosistema dels oficis al voltant de la creació de continguts.
Si estem d’acord en què totes aquestes revolucions han impactat la humanitat, la revolució de la intel·ligència artificial (IA) serà igual de bèstia, serà una revolució com una casa que en comptes de centrar-se en la producció d’objectes o en la difusió de continguts se centrarà en l’acumulació de tot el coneixement en un cervell gegant, ‘al núvol’, per poder decidir ‘artificialment’, automàticament, en base a tota l’experiència acumulada per la humanitat. I està clar que això tindrà un impacte per a tots i, sobretot, per a llocs de treball que, fins ara, no havien estat afectats per les revolucions precedents: conduir, mirar una radiografia, transcriure una conferència i fer-ne un resum, o programar codi són feines prou automàtiques i repetitives com perquè l’acumulació d’experiència sigui suficient per fer-les “artificialment”.
Primer van ser els caçadors que eren els reis de la tribu; després els ferrers, els fusters, els sastres i els teixidors, que amb els seus gremis ho decidien tot; després van ser els fotògrafs, els periodistes i el món del cinema sencer i ara toca la resta, siguem mestres, metges, conductors de taxi o…
Una (bona) revolució més, no un monstre extraordinari
Abans de posar-nos catastrofistes mirem un moment què li va passar al pobre caçador neolític. Es va quedar sense feina? Sí. Va viure millor? També. O no és millor saber segur que podràs portar el menjar a casa perquè ets un bon pagès o un bon pastor d’ovelles que viure amb la incertesa de l’“aviam què caçarem avui”? I ja no parlo de vendre els excedents i tenir uns estalvis que donin seguretat i confort. I al nostre artesà? I al fotògraf? I a l’actor? Doncs igual, a tots els va canviar la vida, però quasi sempre cap a millor. D’aquí, d’aquests augments de productivitat, en va sorgir el creixement de l’economia, la jornada de vuit hores, els nens a l’escola, l’estat del benestar…
És veritat que ni tot va ser tan lineal —abans que enviéssim els nens a les escoles els vam fer treballar a les fàbriques—, ni tot han estat flors i violes —ara la inversió en cinema i fotografies és més gran que mai, però hi ha molts fotògrafs i directors de cine que s’han quedat al camí—. En qualsevol cas, em sembla poc discutible que la revolució neolítica, la industrial i la digital han estat un gran pas endavant per a la humanitat i no hi ha res que ens faci pensar que la revolució de la IA no tindrà el mateix efecte. No hi ha cap raó per ser més pessimista ni més optimista que en les revolucions anteriors.
I els perills? Hi són, és clar. Que es creï una intel·ligència artificial descontrolada que acabi amb la humanitat deu ser una possibilitat, si tants savis ho diuen, però també és veritat que fins ara hem anat regulant tot el que la ciència i la successió de revolucions ha tingut de negatiu. D’aquí que naixessin els sindicats per garantir que es reparteix la riquesa o els drets d’autor quan tothom assegurava que ja ningú pagaria mai per continguts digitals i ara no hi ha res que ens faci pensar que no serem capaços de regular els perills d’aquest gran avenç de la humanitat. Ho hem fet sempre i ho tornarem a fer, ara que la societat està molt més estructurada que al segle XIX.
I realment és tan i tan espectacular?
Veient els perills i compartint la sorpresa pel que estem veient, crec que hi ha un punt exagerat en tot el que s’està dient sobre la IA. Realment la IA està tan avançada per superar i substituir l’ésser humà? Diria que està molt i molt lluny de poder fer res més que feines mecàniques en el terreny de la lògica del pensament. O sigui: un resum sí, un Excel també, una nota de premsa també; ara bé, una bona novel·la de cap manera i un pla de negoci, res de res.
Ja fa deu anys (10!), em vaig creure un bruixot del tema i em vaig jugar un sopar a què els cotxes serien totalment autònoms al 2023, però la realitat és que dels 5 nivells d’autonomia amb els que es regulen els cotxes autoconduits, Tesla, que es la companyia més avançada i qui més ha invertit en el tema, tot just va pel nivell 2. I això tenint en compte que conduir cotxes no és de les coses més complexes que sabem fer els humans. Aquest és l’estadi real de la intel·ligència artificial avui i per tant està molt i molt lluny de poder fer més que feines poc qualificades: sumar, restar, revisar factures, buscar per internet, fer resums…
I que quedi clar que penso que el que es pot fer és molt i és admirable, però no és menys cert que estem molt lluny de poder crear una intel·ligència artificial general que substitueixi les decisions complexes d’un ésser humà.
I a Abacus, com ho hem d’afrontar? Sobretot, no hem de repetir els errors de la revolució digital
A Abacus —i a la cooperativa Som que vaig dirigir fins a la fusió de les dues organitzacions—, vam cometre dos errors durant la revolució digital: primer vam anar tard i després ho vam fer malament. Primer de tot, vam patir el “síndrome Kodak”, pensant que érem tan bons que ja ho faríem, mentre el món ens avançava pels quatre costats. I anys després, corrents i de pressa quan ja vèiem les orelles al llop de quedar-nos fora de joc, vam delegar tot el que no enteníem a algun bruixot enlluernador que va acabar creant un pla de digitalització al marge de l’organització amb projectes que ningú entenia i que, és clar, no van funcionar. Ara, per exemple, el retard en percentatge de facturació de l’e-commerce d’Abacus o en molts dels nostres projectes de continguts ens ha de fer veure que no podem afrontar la revolució de la IA ni amb prepotència, ni amb por, ni delegant-t’ho en mans de tercers que no siguin capaços d’integrar-ho amb normalitat en el nostre dia a dia.
La IA d’Abacus ens ha de servir per llegir més, per jugar més, per crear més
Els errors que vam cometre en la revolució digital ens marquen el camí que hem de seguir amb la IA. Són tres passos:
– Primer de tot, hem de celebrar que el món continua avançant: visca la revolució de la IA! Hem de mostrar un gran respecte per la ciència i l’alegria de viure en un món on hi ha tanta gent trobant solucions als reptes que tenim. Hem de ser optimistes amb el món que ve perquè, com diu Noam Chomsky, “l’optimisme és la millor eina per posar-se a treballar per un món millor”.
– Segon, hem d’intentar entendre exactament què està passant. Sense enlluernar-nos, mirant la realitat de cara, escoltant amb atenció i aprenent com aprendríem si veiéssim per primera vegada una màquina de rentar o un tractor. Així és com hem de mirar i entendre la revolució de la IA: sense idealitzar però mirant-la a fons, entenent-la per utilitzar-la, cadascun de nosaltres, perquè ens pot alliberar molt temps per fer el que realment ens agrada fer.
– I tercer, hem de veure com la podem aplicar des de ja al nostre dia a dia més immediat, a la mida de les possibilitats de cadascú, per treure’ns feina de sobre i centrar-nos en fer millor el que ens fa únics. Al neolític, el caçador va guanyar temps per mirar millor la natura i aprendre l’agricultura i la ramaderia; a la revolució industrial, l’artesà ceramista va tenir més hores per dissenyar millors peces que després serien reproduïdes industrialment, i a la revolució digital el productor de cine ha vist que podia fer projectes molt més grans perquè l’audiència s’ha multiplicat per infinit. D’aquesta manera, nosaltres hem de trobar la nostra manera d’utilitzar les eines de la intel·ligència artificial per dedicar molt més temps al que ens dóna valor com a organització: cada feina burocràtica que ens traiem de sobre gràcies a la IA seran més bons llibres per editar, més jocs que sabrem recomanar, més solucions per ajudar en projectes creatius, més idees de màrqueting per arribar a la nostra gent…. Si cadascú de nosaltres es proposa alliberar una hora de temps al dia gràcies a la intel·ligència artificial, farem la revolució des del primer moment i estarem alliberant 743 hores diàries. Això equival a 80 treballadors i treballadores més, que ens han d’ajudar a fer el que ens demanen els nostres socis i sòcies: un Abacus al servei de la gent que vol llegir més, crear més i jugar més.
Així de senzill 🙂
PS: Per cert, dels molts que articles que he llegit sobre el tema, aquest m’ha resultat especialment il·luminador. En Louis Hyman ens explica que no és el final del treball, sinó el final dels treballs avorrits.