Núvol vermell

I una noticia al Pais..

Durant tot el dia d?ahir ens vam tancar 18 persones en un hotel de Sitges per fer el pla estratègic del nou Ara. Érem tots els socis de l?actual Critèria, les 2 treballadores de l?antic Ara Llibres, l?Ernest Folch i 8 persones més de diferents empreses i estaments del grup. I està sortint un projecte molt potent: Una empresa que clarament suma, que no va contra ningú, innovadora en un mercat que fa molts anys en el que no es veuen coses noves, orientada obsessivament a la creativitat, amb presència internacional, que fa de les aliances un centre de la seva activitat…

I m?agrada especialment comprovar, del projecte en concret en parlaré quan el tinguem llest, com del xoc de cultures que es respira en un grup tan heterogeni només en surten coses positives. Som més forts gracies a la diferència, i no em vull fer el hippy. Vull dir que som més forts perquè realment el cooperativisme fa que tothom aporti el millor de si mateix i que els que liderem haguem d?explicar-nos tantes vegades que a cada passada el projecte és fa més fi, més potent…No se si m?explico… Vaja que cada dia tinc més la sensació que el cooperativisme és un gran model de gestió directiva.

Una altra cosa en la mateixa línia: El dijous passat dinàvem un grupet de persones del Consell Rector del grup amb Alfonso Vázquez perquè ens expliqués la seva experiència en tot el procés de reconversió de la factoria d?autobusos Irizar del grup Mondragón que ha passat en 14 anys d?estar en fallida tècnica a ser una de les empreses més importants del món en el seu sector amb fabriques a Europa, Àsia i Amèrica. Fa plantejaments realment molt innovadors en el camp de la gestió posant la participació com a motor de l?organització(aquí teniu algunes conferències seves). La impressió va ser boníssima i la conclusió és que farem tot el possible per desenvolupar algun procés amb l?Alfonso.

.

Veient com s?estan prenent els ideòlegs de la indústria cultural espanyola (espanyola sense cap connotació negativa, clar) l?arribada d?Esquerra a la Conselleria de Cultura i Comunicació, em permeto posar sobre la taula 4 nocions de xinès aprofitant els anys que porto seguint la societat i la política del pais més gran del món per si poden ser útils a algú: 

• Cada matí mediu les vostres forces amb modèstia i precisió. Si heu sigut realment modestos sempre sereu més forts, si sou prepotents sereu febles. Us ho dic per experiència.
• Aprofiteu les forces de l?adversari per desenvolupar els vostres propis projectes. De fet és la norma número 1 del kung fu que diu que amb un dit pots tombar l’altre, i que si no cal no el tombis.
• Sobretot, feu evident de forma  clara que existiu i existireu pesi a qui pesi, no us acomplexeu. Poseu sobre la taula projectes concrets i sòlids, oblideu els anti-projectes. Deixeu clar amb els fets no amb les formes que sou part del futur, i d?un futur que serà diferent.
• La paciència i la constància son una virtuts escasses al nostre pais. Si les teniu us imposareu.
• Treballeu simultàniament a curt, mitjà i llarg termini. No sigueu només immediatistes, no treballeu només a llarg plaç.

Molta sort!

Nota: A l’ideograma xinès del coixí de la foto hi posa "treball"

Confirma?t, ahir m?ho comunicava formalment l?Oriol Cortacans, Batabat vindran a la seu central de Cultura03 a Badalona abans que acabi l?any. Avui comencen els estudis per insonoritzar una sala d?edició en condicions i en el proper mes abandonaran la seu del carrer Calàbria per compartir espai amb totes les empreses del grup. (Continua…)

Hi ha bastantes persones que no acaben d’estar d?acord en la dèria aquesta que tinc d’estar junts en una única seu corporativa encara que sigui a un polígon Industrial mal comunicat.  La resistència és normal, les empreses més petites tenen moltes més facilitats a simple vista a Barcelona que a Badalona: els autors no volen venir a Can Canyadó, el món audiovisual està just a l?altra punta de Barcelona, Time Out hauria d?estar al centre? I la meva insistència també és lògica, i, amb perdó, penso que tinc raó:

-La força estratègica que dona la visualització d?un projecte amb 100 persones treballant no te punt de comparació amb la que dona tenir 5 pisos petits repartits per Barcelona.

-La força operativa que dona a empreses petites poder participar de les dinàmiques de direcció que es generen des de el grup no la tindrien si estiguessin disseminats per tot arreu. I no hi participarien per manca de temps i de pressió.

-La capacitat econòmica que ens dona destinar tots els lloguers a la compra d?espai i, per tant, patrimonialitzar quan en un entorn cooperatiu és difícil fer-ho per la manca de capital?

-I la raó més de pes: Badalona (o qualsevol població de l?àrea Metropolitana) és tan Barcelona com la Plaça Catalunya i cada vegada ho serà més. O és que Stoke Newington a Londres està més a prop de la City que nosaltres de la Plaça Francesc Macià?

.

I clar que m?encantaria estar a la Torre Agbar. Quan la puguem pagar. I encara falta.

Amb motiu del lliurament dels Premis anuals de l?associació britànica d?editors de revistes, ahir Richard Benson, antic editor de The Face, publicava a The Guardian un brillant article explicant la seva visió, molt optimista, de la situació actual de les revistes al món.

Aquests dies que em toca convèncer a més d?un de dins i de fora, aviat us explicaré perquè, sobre la importància d?aquest negoci pel futur del nostre projecte i de la indústria cultural catalana el recomano a tothom. I avui a vosaltres.

.

Algunes afirmacions interessants:

-Les revistes no tenen el problema dels diaris perquè han centrat tot el seu negoci en el producte.

-Tenen l?avantatge competitiu que dona la globalització per poder invertir més en continguts

-Internet és una eina, no un problema ni un competidor. Jo hi afegeixo que Internet sense els continguts que fabriquem les indústries culturals convencionals no te res a fer (d?això m?agradarà parlar-ne un dia tranquil·lament).

Sempre m?ha fet gràcia l?emoció amb la que la Glòria Gasch, ànima d?Ara Llibres amb l’ajuda inestimable de la Gemma Cera, rep cada llibre.

Divendres arribava ?Els secrets de la Felicitat? el tercer llibre que en Sebastià Serrano fa amb nosaltres i els crits d?alegria eren dignes del naixement d?un fill. I crec que aquesta és una de les clau de l?èxit d?Ara, així han aconseguit estar cada setmana des del el primer dia a les llistes dels més venuts dels diaris. Viure a mil cada projecte?

La novetat de divendres és que els crits també els feia l?Ernest Folch I pensava que el nou Ara que comença al febrer arribarà molt i molt lluny.

Òmnium del Gironès ens va demanar a Joel Joan, Martí Estruc de Vilaweb i a mi que parléssim en una trobada ahir al vespre a Girona sobre experiències d?industries culturals d?èxit, suposant que les experiències de tots tres eren això, d?èxit.

La meva intervenció la vaig centrar en si realment Cultura03 és un projecte d?èxit. I no, no ho és. (Continua?)

Som un projecte d?èxit?

Facturarem aquest any entre 18 i 19 m d?euros.

Planeta, els primers de Catalunya en facturaran 1.100, és a dir 80 vegades més.

Tindrem uns beneficis d?entre 1 I 1,5 milions d?euros

RBA, també de Catalunya, en guanyaran al voltant de 30. 20 vegades més que nosaltres

Les nostres revistes son líders en el seu segment en el nostre territori?

Algunes si, altres no. No som líders

Som els millors d?europa en desenvolupament de productes editorials?

No, ho fem bé però no som els millors.

Estem aprofitant totes les possibilitats del nostre mercat?

No treballem bé el País Valencià, ens queda molta feina a fer per desenvolupar estratègies de màrqueting potents..

I podria continuar…

.

No som doncs, un projecte d?èxit. Som un projecte i punt. I està molt bé ser un projecte però som això, ni més ni menys.

I penso que un dels problemes que tenim com a país és que massa aviat un és un projecte d?èxit. I això posa sobre la taula la visió de la indústria cultural que volem i la baixa autoestima sobre els nostres potencials.

I això ens castra, ens fa petits, ens fa siux en una terra ocupada quan això no és el desert de Colorado, ni Txetxènia.

Podem arribar fins on vulguem. No podem creure tan alegrement que ja hem arribat. I aquesta és la gràcia de Cultura03, no ser un projecte d?èxit sinó voler-ho ser.

Una noticia curta I interessant, l?agafis per on l?agafis:

Per primera vegada a la seva història, la BBC ha externalitzat tota una divisió a l?estranger. O sigui que una empresa gestionarà des de Bombai tota la divisió de finances de la BBC per £85m.Aquest contracte, que significarà un estalvi de  £200m, contribuirà a l?objectiu d?estalviar £355m que havia marcat el pla de reconversió a 10 anys de la gran corporació multimèdia britànica amb l?objectiu de poder augmentar la inversió en continguts.

Dues propostes de lloc de treball per si coneixeu algú que hi pugui estar interessat.

Estem incorporant directius, MBA?s o similars, per nous projectes que començaran al 2007 i busquem un o una nova gerent per Batabat.

M?encarrega el Consell Rector, l?òrgan de direcció dels presidents de cooperativa, i la Permanent, l?òrgan de direcció dels gerents, que trobi solucions als problemes d?espai que tenim. Una solució a curt termini (pel creixement immediat i pel llançament de Time Out) i una proposta a llarg termini que ens permeti tenir una seu institucional.

I ahir en una reunió a la Torre 2 de l?edifici de La Caixa a la Diagonal parlàvem del repte de gestionar bé l?espai abans de començar a parlar de coses més serioses. I les conclusions ajuden.  (Continua…)

Els canvis informàtics fan guanyar molt espai

No te res a veure el que ocupa un ordinador avui amb el que ocupava un ordinador fa 5 anys. A la taula estem parlant d?un estalvi del 75% d?espai Per tant, de sortida, en el mateix espai hi cap més gent sense afectar a la qualitat del treball. I és molt més econòmic comprar taules i pantalles que superfície d?oficina.

Un altre millora en l?espai gracies a la informàtica, bé exactament gracies a la digitalització, és que els papers no han d?estar a la taula físicament. Per exemple, la Caixa te un servei de digitalització de documents i de gestió de documents completament externalitzat. que fa que no calgui tenir quasi cap paper arxivat a la oficina. I a això hi afegeixo que la majoria de papers que hi ha a sobre d?una taula son inútils i no es fan servir? Gestionar els documents i saber que és important també fa guanyar molt espai.

Despatxos per quasi ningú

Amb els despatxos està clar que ens vam equivocar. Tenim massa despatxos i això es difícil de reconduir. A qui treus ara d?un despatx? A la Caixa no te despatxos quasi ningú. I ahir m?explicaven que això tampoc és un xollo i que implica unes molèsties per molts treballadors i una cultura del respecte pel company que no és fàcil. Però realment els despatxos tenen molts inconvenients, el primer que ocupen un espai que ara val 10 vegades més que quan tothom es feia despatxos fa 15 anys. Però també que redueix la rendibilitat, el treball en equip?

I es pot anar més lluny?

I m?explicaven que a Arthur Andersen s?arriba molt més lluny. Cada treballador no te ni taula, te una calaixereta amb rodes amb les seves coses i cada dia se la troba a un lloc diferent depenent de la feina que tingui. També és veritat que a una empresa d?auditors la majoria de dies no estàs al teu lloc de treball sinó a casa del client?

I més. Nosaltres que estem en un polígon industrial podem enviar immediatament tot el magatzem a una empresa de self-storage, tenim aquesta al costat, i això provocarà tres efectes: la reducció del que guardem perquè els gerents pagaran a tant el metre cúbic,  l?augment clar de l?espai disponible a la seu central i la millora de la imatge de l?espai perquè tot estarà net i polit.

No hi ha res mes trist que un gegant dalt de l?Empire State Building espantant avionetes.

M?ha vingut al cap aquesta imatge arrel d?una dura trobada amb un alt càrrec de la Generalitat. I demano a Déu tenir amics com els que tenim perquè no ens passi mai una desgràcia tan gran.

Sempre m?han molestat els titulars que poden semblar buits com el que encapçala aquest post. Però és que avui vull parlar exactament d?això que per mi és el més destacat de l?assemblea que vam celebrar el dissabte al CCCB.  (Continua…)

i és que el dissabte es respirava força latent, s?intuïa profundament que començava, encara molt petit, alguna cosa important.  Es veia en la il·lusió i assistència de quasi tots els treballadors, més de 80 persones També es veia en la organització quasi perfecta de l?assemblea per part d?una comissió anomenada pel Consell Rector no pels gerents (de debò que l?organització donava gust). En la força del pla estratègic que va presentar l?Anna i l?Eduard i que ja dibuixa un passat potent (un d?on venim) i un futur que és de tots i totes i que farà que el projecte, ser grans, ser líders amb vocació internacional i estar al servei de la cultura catalana, sigui possible. En la intervenció d?obertura de la Mònica Terribas que ens va dir tauronets, i per mi això és un honor. En el video corporatiu que ha produït Batabat per presentar el nostre projecte a institucions. En la presència de convidats de referència (Abacus, Clade, Federació de Cooperatives…) que cada vegada tinc més clar que els haurem de demanar que ens ajudin sent socis de referència… 

I quan parlo de la força del cooperativisme m?agradaria insistir en que parlo d?una cosa profunda, de la força de l?estratègia, de la força de la dialèctica Direcció-Treballadors-Consell Rector, de la força que dona que tothom sàpiga que ningú s?està fent un xalet amb piscina perquè tot està enfocat cap al projecte estratègic (ei,  tots cobrem sous de mercat, clar).

Com deia l?Eva Piquer a la seva crònica de l?Avui, ?el problema dels que volen arribar a la lluna és que de vegades hi arriben? i nosaltres ja tenim construïda la llançadora, falta el coet, formar els i les astronautes…. 10 anys?

Nota: Aquí trobareu la crònica, que xula, que va fer l?Eva Piquer a l?Avui.

Avui estrenem nou web de Cultura03. De fet no és que sigui un nou web, sinó un redisseny més adequat a la quantitat d?informació que generem. I amb voluntat que sigui un web senzill i clar, com voldríem ser nosaltres, vaja.

En els propers dies veureu que hi anirem introduint noves seccions i correccions proposades pels gerents, pels consells rectors i m?agradaria per tots els amics de Cultura03 que llegiu aquest bloc. O sigui que qualsevol suggerència o correcció que creieu oportuna us agrairé que me la feu arribar.

La web l?actualitzarà un parell de cops per setmana la Laura Garcia i l?Oriol Martí que fa temps que treballen amb nosaltres?

Un destacat polític català em demana que li presenti un directiu d?una multinacional. Aprofitant que aquests dies està a Barcelona quedem ahir a la tarda a casa del segon.

Parlem de l?anglès, de la necessitat que tots estiguem més capacitats en anglès. I el polític explica que el problema de fer l?ensenyament en anglès, part de l?ensenyament completament en anglès, és com formar els educadors. Ell mateix dona una resposta: ?Hem d?importar professors de fora, hem de convidar a venir anglo-parlants a viure a Catalunya i que donin classe als instituts?. Se?ns il·lumina la cara. El directiu afegeix, ?hem de contractar professors a la Índia, una societat angloparlant, amb un nivell de formació altíssim, donaríem una visió d’obertura de mires impressionant..? Parlem de fer una experiència pilot a determinades escoles.

Que lluny que podem arribar si volem… I seria portada del Financial Times.