Acabem d?aterrar a Xina amb el Miquel Àngel Oliva, director general d?Abacus i l?Ernest Folch. Una visita que em feia il.lusió desde feia temps i que l?agenda feia impossible. L?objectiu? Que puguin tocar aquest país i el projecte que hi tenim i que se n?enamorin.
Dimecres us explico com ha anat.
Disfrutant de l?èxit de Sant Jordi…
I estem especialment contents perquè les coses ens van bé (l?èxit d?audiència del documental de Terra Lliure, l?augment els darrers tres mesos de les vendes de les revistes, l?editorial amb més llibres entre els més venuts d?aquest Sant Jordi…) I sobretot estem contents perquè sabem que ens queda tot per fer i intuïm que el millor encara està per arribar. Que ens ho passarem bé, vaja.
Nota pels que hi ho han demanat: D’aquí uns dies, estic recuperant informació, faré un anàlisi de vendes analitzant les contradiccions entre la llista del Gremi i la llista d’Abacus (perque és interessant no perque no em semblin bé les dues llistes que donen uns resultats molt bons a Ara). També estic fent una llista de vendes absolutes barrejant català i castellà.
Abacus ha fet public un comunicat a les sis de la tarda amb les vendes d’avui sense separar entre mediàtics, ficció i no ficció, o sigui en termes absoluts.
| 1 | Me’n vaig | Pepe Rubianes |
| 2 | Relacions particulars | Josep Maria Espinàs |
| 3 | El quart Reich: el secret de Montserrat | Francesc Miralles Bofarull |
| 4 | Els secrets de la felicitat | Sebastià Serrano |
| 5 | Diccionari de la Llengua Catalana | Institut d’Estudis Catalans |
| 6 | El llibre mediàtic de Polònia | Toni Soler |
| 7 | La clau Gaudí | Esteban Martí i Andreu Carranza |
| 8 | El preu de ser catalans | Patrícia Gabancho |
| 9 | La ciutat sense temps | Enrique Moriel |
| 10 | Si menges una llimona sense fer ganyotes | Sergi Pàmies |
Estem botant d’alegria!!!!
Els mediàtics contra la literatura? Que Sant Jordi no pot ser Pepe Rubianes signant a la Rambla?
Algun cineasta americà diu que les pel·lícules de Disney o les de James Bond perjudiquen a Woody Allen?
Qui defensa aquestes coses defensa un país de la ?señorita Pepis?. Sense voler ofendre…
Un article molt interessant al Guardian de dilluns sobre el canvi de xip que estan fent els periodistes dels millors diaris del món per adaptar-se a l?era d?Internet. Imprescindible pels i les periodistes vocacionals.
Més de 40.000 cada setmana és el que ven la promoció Serrat Personal que va començar El Periódico fa unes setmanes. 40.000 cedés a 8.95 euros!
No estava acabat per sempre el cd aixafat pel top-manta i internet? No serà que el que realment importa és el contingut i l’emoció que ets capaç de transmetre en cada concepte? En aquest punt hi ha realment la clau de la indústria cultural i de l?entreteniment pels propers 200 anys, la mateixa que la dels darrers 100, els continguts, els conceptes, la emoció… I guanyarà sempre la eina més adient en cada moment i per cada projecte, no la més moderna.
Avui posem en marxa de nou les permanents del grup després de l?impàs de primers d?any. Entre algun canvi de gerent, la fusió d?Ara i Critèria, l?accident de l?Oriol Bota i la jubilació del Josep Maria Riera les havíem aparcat fins tenir-ho tot més endreçat.
I a la convocatòria de la nova permanent, un comité de direcció amb tots els gerents, no hi ha ni una dona, ni una. Ni la Gloria ni la Izaskun que estan en el nou Ara amb l?Ernest Folch de director, ni la Cristina ni la Lisa que ja no estan amb nosaltres… Hem passat de tenir 4 dones a la permanent a cap!! Alguna cosa estem fent malament i no la veiem…
La Laura Garcia, responsable de comunicació estratègica de Cultura03, amb la Neus Chordà, responsable de premsa d?Ara, van fer un treball excepcional amb els mitjans per aconseguir que el nou Ara aparegués a tot arreu i fa dies que em feia il.lusió compartir-lo amb vosaltres.
En aquest apartat de la nostra web trobareu un resum del que va sortir a premsa i aquí un trosset del que va aparèixer al Telenoticies i aquí l?entrevista a l?Ernest Folch a la Nit al Dia.
s
Aquí teniu el trailer del documental sobre Terra Lliure que el 14 d’abril presenta Batabat al Canal 33 i l’espot del llibre de Pepe Rubianes que ha editat Ara.
A partir de la compra de Ràdio Fusté, l?empresa d?esdeveniments culturals en directe més antiga de Catalunya i que ara volem que creixi amb nosaltres, hem incorporat al nostre equip de directius en Joan Vidal.
Ve del món de la gestió empresarial però sobretot és la persona que, amb l?impuls d?en Jordi Porta com a president, ha liderat desde la gerència el procés de modernització d?Omnium Cultural aconsseguint, i no faig broma, que ja no faci fred ni per dins ni per fora a la seu d?aquesta entitat fonamental que estava congelada en un palau del carrer Montcada.
En Joan ve a Cultura03 per dirigir els nous negocis promoguts directament pel grup, o sigui els negocis que son estratègics pel nostre projecte però que no hi ha cap cooperativa que els impulsi. Vaja que en Joan ara es dedicarà en cos i ànima a Ràdio Fusté i altres petits projectes embrionaris i quan això estigui en marxa, a fer una altra cosa…
I clar on tenim més desenvolupat això de l’èpica dels continguts i que ens ha demostrat que al final invertir en tenir els millors continguts és la mare dels ous, és a la revista Sàpiens.
Sàpiens dedica des de fa anys un pressupost anual de més de 50.000 euros a investigació, a remenar arxius secrets per tot el món, a buscar fins a l’infinit personatges anònims de la nostra història… El gran reportatge sobre l?espia Garbo o sobre l?advocat militar d?en Lluís Companys o el darrer llistat dels nazis catalans son alguns dels temes que han fet de Sàpiens una revista líder competint de tu a tu amb la revista d?història de National Geographic o amb l?Historia y Vida del Grup Godó.
I una anècdota que posa sobre la taula la importància de centrar tot l?esforç en els continguts: (Continua…)
El número 50 de Sàpiens va tenir una inversió en una campanya de televisió propera als 80.000 euros, en canvi el 53 va tenir zero d?inversió en publicitat. Quin dels dos va vendre més? Doncs contravenint les més elementals normes del màrqueting el 53 amb 19.200 exemplars a quiosc contra els 18.700 del 50. I perquè? Estricament pels continguts, per la gran investigació que va posar en marxa en Jordi Creus i en Jordi Finestres al voltant dels catalans que van col·laborar amb els nazis a Barcelona i per la presentació que en va saber fer l?equip de màrqueting de Sàpiens Publicacions.
Un altre esforç que estem fent desde Cultura03 per posar al centre del nostre projecte els continguts és el que Ara idees anomena ?La màquina de les idees?. Que és ni més ni menys que la traducció pràctica que han trobat a la necessitat de generar permanentment idees de clar valor afegit que permetin a tot el grup editar productes innovadors però fonamentalment destinades a la resta del sector editorial nacional i internacional (grans grups, diaris, institucions…), un I+D del sector editorial, vaja. (Continua)
I és que això de les idees que sembla tan facil i que s?haurien de tenir en cap de setmana per allò de que pensar no és feina, mai havia acabat de funcionar de forma sistemàtica, sempre el dia a dia, la producció, es menjava la creativitat… Per això, i partint de que al que no dediques recursos no funciona, Ara va incorporar fa un parell de mesos en Joan Jimenez que ja feia aquesta feina a Planeta. Ell es dedica exclusivament a que tothom dediqui una part del seu temps a tenir idees i que aquestes idees siguin realment valorades per la organització i pels clients.
Doncs això, la màquina de les idees és una eina més per acostar-nos a l’epica dels continguts.
Precisament ahir la direcció de Sapiens Publicacions va explicar al Consell Rector com augmentaran la inversió en continguts al Descobrir Cuina. D?una banda faran més pàgines, i de l?altra posen un marxa un projecte fins ara inèdit al nostre país: Un grup de joves anònims dirigits per en Josep Sucarrats, el director del Cuina, comencen un procés de qualificació sistemàtica i independent dels millors establiments de restauració del país. Amb criteris homogenis, pagant el seu compte, amb esperit crític, amb controls creuats i inspectors que vetllaran per la qualitat d?aquestes qualificacions…(Continua…)
I aquesta iniciativa va en la línia de l??èpica dels continguts? que deia ahir perque és una aposta clara pel mitjà termini ja que aquest procés no donarà rendiment editorial fins al cap dels anys, fins que no tinguin una base de dades àmplia i fins que adquireixi el prestigi que la faci indiscutible.
I d?aquí en sortiràn guies, continguts per internet, especials del Cuina amb l?objectiu de reforçar la centralitat en el món de la gastronomia d?una de les millors revistes de cuina d?europa…
Per cert, si no coneixeu el Cuina, compreu-lo. Val molt la pena.
Quan en una conversa amb José Manuel Lara m?explicava la clau de l?èxit de d?Antena 3 ell tenia claríssim que la clau era la creativitat i els continguts: ?Cal destinar tots els recursos en tenir els millors creadors de continguts, no hi ha més secret?. (Continua)
I si analitzem seriosament la crisi de la premsa de pagament ens trobem de cara amb que ningú està treballant amb aquesta prioritat. Les prioritats son les relacions amb el poder, mantenir les difusions a qualsevol preu via subscripcions institucionals, les vendes especials a hotels i bars, les promocions… O si mirem les estructures de personal del món editorial català ,quin percentatge del pressupost de personal de les organitzacions tenim orientades a la producció, o sigui a la creació? Un amic editor m?explicava que el gran repte de 62 és reduir el seu 28% d?estructura no-productiva…
Recuperar l?èpica dels continguts com a eix central de la construcció d?una nova indústria cultural, el sacrifici per ser el millor, el valor del creador, la inversió de debó en el que ha de ser centre del negoci… Aquest és el gran repte que nosaltres estem intentant posar en marxa en cada projecte. I no és fàcil, per cultura del treball, perque massa vegades és més còmode trobar un xanxullet institucional que vendre directament al públic.. No, no és facil.
Aquesta setmana us explicaré alguns dels projectes que estem posant en marxa en aquesta direcció. Aviam si us agraden.