Haikus

La força del silenci

Arxiu de la categoria: Haiku

Si no et mostres, no existeixes

Publicat el 8 de maig de 2024 per lluisroig-haikus

“Si no et mostres, no existeixes” (Jacques Delors)

“El millor moment per a menjar cireres de temporada és entre els mesos de maig i juny, és per això que el país s’omple de fires i festes amb aquesta fruita com a protagonista. Des d’aquest cap de setmana i fins a final de juny, uns quants municipis dediquen jornades festives i plenes d’activitats populars a tastar cireres del territori i comprar-ne. Sucoses, brillants, vermelles, de textura carnosa i amb el punt just de dolçor i d’acidesa. Als Països Catalans es produeixen cireres de gran qualitat i de moltes varietats. Algunes de les més freqüents són la Burlat, les més primerenques; laStarky Hardy Giant, una de les més resistents; la Picota i la Sweetheart, que és una de les que triga més a sortir i que permet d’allargar la temporada.” (Emma Granyer, 24-5-24)

 

De nit neva.

Lleus volves apareixen

prop del fanal.

Publicat dins de Haiku | Deixa un comentari

La defensa de la llengua

Publicat el 5 de maig de 2024 per lluisroig-haikus

“La defensa de la llengua és important sempre, perquè és allà on en realitat comença tot. Nosaltres som un país fabricat al voltant d’una llengua, el català. Com a país som diferents i podem aportar coses al món precisament i exactament perquè tenim una llengua, la catalana. I és si tan sols mantenim viva i potent aquesta llengua que tenim un futur com a cultura, com a poble, com a nació.” (Vicent Partal, 23-5-24)

 

Lleugeres volves.

Es posa a nevar.

Neix un paisatge.

Publicat dins de Haiku | Deixa un comentari

Una gota de rou

Publicat el 3 de maig de 2024 per lluisroig-haikus

“Els objectes grans són grans, però els petits també són grans si es miren de prop.” (Masaoka Shiki, 1867-1902)

A punt de romprer’s.

Una gota de rou.

Esquinç de canya.

 

Publicat dins de Haiku | Deixa un comentari

Haikus: imatges de la guerra d’Ucraïna

Publicat el 26 de desembre de 2023 per lluisroig-haikus

Els danys i efectes que van causar, l’any 2011, uns terratrèmols i un tsunami a la central nuclear de Fukushima I a Tôhoku (Japó), considerat aquest accident com el segon més gran succeït en una central nuclear darrera del de Chernobyl, Aquests desastres, com temes principals a la literatura japonesa, ha servit també com a tema d’expressió pels autors que els han viscut.

Davant aquest fet reflexiono sobre una qüestió relacionada amb el haiku. Si el haiku clàssic japonès sol tractar la naturalesa, ¿són els desastres (com serien també les guerres, per exemple) un bon tema per abordar aquesta classe de poesia?

El tema se suposa  tant vàlid com qualsevol altre, tenint en compte que desperten una profunda emoció dins del haijin, i negar-ho seria privar de la categoria del haiku a milers d’ells que en quant a qualitat i forma són plenament considerats com haiku, els japonesos han fet ús d’aquest mitjà d’expressió pes comunicar la seva pena, el seu dolor, la seva esperança o tot tipus de sentiments que han aflorat i han aprofitat  el haiku com a mitjà terapèutic, disminuint la seva eficàcia els nivells d’estrès i els índex de d’expressió.

Aquestes reflexions són de Manuel García Valdez, autor del llibre Haikus del  desastre de Tôhoku: traducción y comentario.  A partir d’aquí, he creat els següents haikus que han sigut inspirats en imatges de l’actual guerra  d’Ucraïna. Imatges d’imatges.

So estrident.

Mutis de l’oprimit,

en temps de guerra.

 

Plors del pare.

Abraçat al cos mort.

Fill, embolcallat.

 

A la mà, sang.

Braç surt d’un blanc llençol.

Maletí, vora.

 

Llençols sangnant.

Amb angoixa busquen

familiars.

 

Pare i fills.

L’estimada en braços.

Embolcallada.

 

Cohets pel cel.

Nens, dones i grans marxen.

Tancs pels carrers.

 

 

Haikus de guerra

Publicat el 13 de desembre de 2023 per lluisroig-haikus

L’antologia poètica Torneu-nos el paradís. Poesia catalana de  guerra (1936-1939), a cura de Maria Campillo, ha sigut font d’inspiració per escriure alguns haikus.

Selecció de poesia escrita durant els anys de la Guerra Civil, d’autors molt diferents: des de escriptors reconeguts fins soldats del front. El soldat-poeta, que escriu des de la trinxera , és l’autèntic poeta de la guerra perquè és qui experimenta, d’una forma més directa, la intensificació dels sentiments aparellada a la lluita. Dolor i pèrdua, inherents als mals de la guerra, parlen del combat per la llibertat, de la vida i de la mort a la trinxera, de les incidències de la reraguarda, de la por de les bombes.

 

Vides trencades.

Mort de malalts i nats.

Odi encès.

 

Odi encès.

Rius que es tornen rojos.

Sòl ensagnat.

 

Por va fonent-se.

Dessota el crit d’odi.

A la trinxera.

 

Manta creuada.

Motxilla, plat i cullera.

Pres el fusell.

 

Mocador blanc.

Bandera d’esperança.

Armes adeu.

 

Olor de  morts.

Pols i foc. Vent molt fred.

Cendra encesa.

 

Pel cap al tard.

Damunt, sense rancor,

voltors planant.

 

Soldat callat.

Sol. Nit freda i rasa.

Glaç de rosada.

 

Sang i més sang.

Morts i més morts, en combat.

Plors i més plors.

 

Com serpent: èxode.

Olor de fulla d’heura,

al tronc s’arrapa.

 

Braços immòbils.

Un gest sense adeu.

Un crit de sang.

 

Olor de sang.

Crits i plors impregnats.

Embolcalls blans.

L’art és solitud, diàleg… és vida

Publicat el 29 de novembre de 2023 per lluisroig-haikus

“L’art és un viatge introspectiu de l’ànima en què els sentiments, els sentits i la imaginació juguen un paper molt important per donar vida a l’obra.”

Carme Martí (ballarina)

“L’art és el regal perfecte que la vida ens ofereix per sorperndre’ns cada dia.”

Montserrat Rbes (escultora)

 

L’art ès el tot.

Companyia de sempre,

sense saber-ho.

 

Guaitar el núvol.

Intentar atrapar-lo.

Haiku sagrat..

 

L’art hi ha qui

el percep i qui no.

Vibrar el cos,

connectant, a vegades,

sense saber per què.

 

P,S.: Haiku sagrat: Allò motivat per l’astorament i l’esbalaïment, sentint-lo o no sentint-lo-