Haiku (16)
Obrir els ulls.
De bon matí, lleganyes.
Un raig de llum.
——-
Trenca el silenci
la claror inesperada
d’un raig de llum.
(Miquel Martí i Pol)
Obrir els ulls.
De bon matí, lleganyes.
Un raig de llum.
——-
Trenca el silenci
la claror inesperada
d’un raig de llum.
(Miquel Martí i Pol)
Vent de llevant,
fulles amuntegades
ran del camí.
LES QUATRE BANDERES
Tenia quatre banderes,
tres les vaig perdre en combat;
la bandera que fa quatre
l’he desada en un calaix.
No la’n trauré fins que bufi
ben fort el vent de llevant
i s’endugui aquest mal aire
que ens toca de respirar.
Tenia quatre banderes,
tres les vaig perdre en combat.
Tenia un jardí amb tres arbres,
un mal vent me’ls ha esfullat.
Amb el jardí ple de fulls
no fa de bon caminar.
El mal vent encara bufa;
jo no em canso d’esperar:
per cada fulla caiguda
als arbres hi neix un tany.
Tenia un jardí amb arbres,
un mal vent me’ls ha esfullat.
(Fragment del poema Les quatre banderes,
de Miquel Martí i Pol)
A horabaixa,
simfonia de mar.
Vaivé d’onades.
VORA LA MAR
Al cim d’un promontori que domina
les ones de la mar,
quan l’astre rei cap a ponent declina
me’n pujo a meditar.
Amb la claror d’aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m’aixafa com un pes.
Eixes ones, mirall de les estrelles,
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.
Aixequí tants castells en eixes ribes
que m’ha aterrat lo vent,
amb ses torres i cúpules altives
de vori, d’or i argent:
poemes, ai!, que foren una estona
joguina d’infantons,
petxines que un instant surten de l’ona
per retornar al fons;
vaixells que amb veles i aparell s’ensorren
en un matí de maig,
illetes d’or que naixen i s’esborren
del sol al primer raig;
idees que m’acurcen l’existència
duent-se’n ma escalfor,
com rufagada que se’n du amb l’essència
l’emmusteïda flor.
A la vida o al cor quelcom li prenen
les ones que se’n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen,
dieu-me, què voldran?
Amb les del mar o amb les del temps un dia
tinc de rodar al fons;
per què, per què, enganyosa poesia,
m’ensenyes de fer mons?
Per què escriure més versos en l’arena?
Platja del mar dels cels,
quan serà que en ta pàgina serena
los escriuré amb estels?
(Jacint Verdaguer, Caldetes, 1883)
Amunt poal!
Claror de primavera.
Retrat boirós.
Comentari;
“Quan ja res no demanes.
I frueixes callada, escoltant
el remor lleu de les aigües
silents que transcorren segures
i lentes.
I ja no et torba el brogit
de rius ni torrents.
Sentiràs com et corre la sang
dins les venes.”
(Del lllibre Foc a les mans“
de Montserat Abelló)
Agrest paisatge.
Forçosa solitud,
calladament.
Comentari:
“En solitud…
Ningú pot néixer per nosaltres, ningú pot morir per nosaltres. I, en l’entremig, tota una vida. De fet, tot rau en el guionet que separa la data del nostre naixement de la data de la nostra mort. És el guió el que amaga la història de la nostra existència, el que explica la singularitat del nostre pas pel món.
En solitud, però no solitaris… aquest potent vers del poeta Martí i Pol ens explica moltes coses. En primer lloc, que la única constant a la nostra vida som nosaltres mateixos i, donat que haurem de viure amb nosaltres mateixos tota la vida, val més que mantinguem una bona relació amb aquest “jo” que evoluciona i canvia.
És clau, doncs, que ens coneguem, que ens donem atenció, que tinguem cura de les nostres necessitats, que alimentem i lluitem pels nostres somnis i que mantinguem sentits, ment i cor oberts en tot aquest camí de vida que tenim el privilegi de viure.
Recordem: No és el mateix viure sols que “sentir-nos sols. Hom pot viure una soledat habitada amb sentiment de plenitud. La pitjor solitud és la que hom pot sentir estant envoltat de moltes persones. Aquesta és la que ens porta al buit i a la tristor.”
(Mercè Conangla, Càritas, 6-4-2021)
Cric-cric del glaç,
remor del vent.
Companys del silenci.
Fragment del poema Hivern d’en Miquel Martí i Pol:
L’hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.
Nit totes hores,
conversa ran del foc.
Xafarderia.
De la Joana Raspall, poeta:
“Com puc resoldre
el guirigall de dubtes
sense trair-me?”
Clavats els ulls
damunt rapaç en vol.
S’ha esfumat.
L’instant. Haiku, la poesia de l’instant.
Suau vent,
dels plomalls melodia.
Poema bucòlic.
“Les melodies són el color en què pintes un quadre.” (El Pau, músic)
Dubte del cranc
al topar amb la petja.
Marea baixa.
Equilibri, energia, fortalesa mental… enfront de la dificultat, del dia a dia.
Fortalesa: qualitat de fort, vigorós o resistent.
Ahir, jardí.
Per ara, cementiri.
Les flors, tothora.
EMBADALIMENT
Si ens embadaleix la rosa
o el cant de l’ocell joliu,
si ens embadaleix la rosa
sentim quelcom renadiu,
el pes del passat s’alleuja
i, la mare morta, riu.
(Josep Carner, 1884-!970)
Iot ancorat,
resguardat dels forts vents.
Trencaonades.
Enmig del bullici del nostre temps, són moltes les persones que senten la necessitat d’alliberar-se del seu sorollós dia a dia i trobar la tranquil·litat. El soroll amenaça la salut. I, al igual que el filòsof danès Soren Kierhegaard, han descobert en el silenci un remei pels seus mals interns. Molts han descobert l’efecte sanador del silenci en contacte amb les tècniques de meditació orientals, i al mateix posen el silenci per sobre de totes les altres formes d’expressió religiosa, inclòs per sobre de l’oració i del servei diví.
(Anselm Grun)
Poble natal.
Vivències, records.
Roser punyent.
Aquest haiku està inspirat en un del poeta Issa Kobayashi (1762-1826).
Fernando Rodriguez-Izquierdo fa aquest comentari al haiku del poeta japonès Issa que s’escau molt bé al meu: “No és veu aquí la bellesa, sinó el perill que alberguen les roses. L’experiència transmesa per aquest haiku és amarga, encara que sigui a través d’una bella imatge”.
Doble sentit de la paraula “punyent”: 1) Punxant; 2) Penetrant, que molesta o excita agudament l’ànim.
Filers de l’aranya,
un estel dibuixat.
Ratlles vivents.
Mai heu volgut volar?
Fem volar un estel. Un dia de primavera, què millor que sortir a fer volar l’estel.
Volar és un somni de molts nens i quan vegin l’estel els hi encantarà.
(Clàudia, periodista)
Jugant a cuit
els núvols i la lluna.
De nit, diàleg.
————–
Comentari:
A ulls clucs. Foscor. Silenci. Diàleg intern. Conversa amb el nostre interior.