Haikus

Sota un sol sostre,

nosaltres i les meuques:

la lluna, el trèvols.

INTRODUCCIÓ

En el capítol anterior La cruïlla d’Echigo, Bashô escriu: “Un cop passada la barrera de Nezu, vam  recórrer a peu la província d’Echigo fins arrribar a la barrera d’Ichiburri, a Etchû. Van ser nou dies llaguíssims de pluja i calor, i esgotament […]

Al setè mes,

ni la sisena nit

no és com les altres.”

TEXT

Sota un sol sostre: “A l’habitació de l’altra banda del passadís se sentien les veus d’unes noies joves, aparentment dues, que parlaven amb un home gran. Pel contingut de la conversa vaig deduir que les noies devien ser unes prostitutes (meuques)”.

Nosaltres: Es refereix a Bashô i Sora, el seu company de viatge.

La lluna: “Tingueu misericòrdia de nosaltres, ja que porteu hàbits de monjo, i ajudeu-nos a seguir el camí de Buda […] Les vam deixar sense donar-los temps de respondre’ns, però durant força estona no vaig poder evitar que em féssin llàstima.”

La lluna creixent es relaciona amb l’equilibri emocional i espiritual. En moltes pràctiques espirituals es creu que aquesta fase de la lluna pot ajudar a trobar harmonia interna i a promoure la pau interior,

El trèvols: En el trèvol de quatre fulles, cada fulla representa un dels quatre components bàsics de la felicitat, que són esperança, fe, amor i sort.

ACLARIMENTS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Autor del haiku:  Bashô.

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Tipologia: Haiku clàssic.

Classificació: Haiku sagrat.

Kigo, estació: Tardor

Kireji: Cesura al final del segon vers.

Paraula clau: Sota el mateix sostre

Regna el silenci:

el cant de les cigales

cala les roques.

INTRODUCCIÓ

“Al senyoriu de Yamagata hi ha un temple anomenat Ryûshakuji. El va fundar el gran mestre Jikaku i hi regna una pau excepcional.”

TEXT

“La muntanya era una acumulació de roques damunt les quals creixien pins i cendres centenàries, i el sòl, format de terra i pedres gastades (roques), era cobert de molsa relliscosa. Als edificis del capdamunt totes les portes eren tancades i no s’hi sentia absolutament res (Regna el silenci)  .”

FINAL

“La silenciosa bellesa del paisatge ens omplia el cor d’una pau immensa (Regna el silenci)”

ACLARIMENTS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Autor del haiku:  Bashô.

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Tipologia: Haiku clàssic.

Classificació: Haiku sagrat.

Kigo, estació: Tardor. (Cant de les cigales)

Kireji: Cesura al final del primer vers. Contrast entre el primer vers (silenci) i els dos següents (cant de les cigales).

Paraula clau: Silenci / cant de les cigales

“Després de deixar enrere Ogurazaki i Mizu-n-Ojima, a les termes de Narugo ens vam desviar cap a la barrera de Shitomae amb la intenció d’entrar a la província de Dewa.” […] “Va fer tres dies de pluja i vent intensos i ens vam haver de resignar a quedar-nos en aquella serralada depriment.”

Els polls, les puces,

i ara el cavall, pixant

ran del coixí.

ACLARIMENTS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Autor del haiku:  Bashô.

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic.

Tipologia: Haiku sagrat.

Kigo, estació: Tardor. “Va fer tres de pluja i vent intensos”

Kireji: Cesura al final del primer vers.

Paraula clau: i ara 

Heus aquí els somnis

de tants guerrers ardits:

herba d’estiu.

Les flors de dèutzia,

blanques com els cabells

de Kanefusa…

INTRODUCCIÓ

“On abans s’alçava el castell de Hideina [prop de la ciutat de Hiraizumi], una llegua més enllà del gran portal, només hi ha  prats i camps d’arròs, i tan sols el mont Kindei conserva la forma primitiva.”

EXPLICACIÓ

“La glòria de tres generacions (tants guerrers ardits) va ser tan sols un somni efímer.”  […] “Un grup d’homes escollits, però aquell breu instant de glòria va donar pas a aquesta extensió d’herba.”

Kanefusa, és el símbol dels guerrers ardits. Jordi Mas, el traductor, escriu a la nota 53: “A pesar de tenir una edat molt avançada i els cabells blancs, Kanefusa serví al seu senyor fins al final, i morí lluitant al costat del seu germà.

Dos haikus encadenats.

FINAL

“Els estats cauen, rius i muntanyes romanen; la nova primavera cobreix d’herba el castell.”

ACLARIMENTS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Autor del haiku: Sora, company de viatge de Bashô.

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic.

Tipologia: Haiku sagrat.

Kigo, estació: Tardor. A capítol anterior, Ishinomaki, es diu: “Vam vorejar uns aiguamolls llarguíssims, depriments.”

Kireji: Cesura al final del segon vers de la primera estrofa.

Paraula clau: Herba d’estiu.

A Matsushima,

voleia amb brill de grua,

cucut, quan cantis.

(Sora)

INTRODUCCIÓ

“Per molt que s’hagi dit i repetit, Matsushima és el paratge més bell de tot el Japó.”

TEXT

Matsushima. El paisatge té una bellesa fascinant.”

“Poder dormir vent a prop del vent i els núvols em provocava una sensació de benestrar extraordinària, inexplicable. […] Vaig estirar-me en silenci per mirar de dormir, però no vaig poder agafar el son.”

Amb els ulls tancats i el cant del cucut, anomenat científicament Cuculus lepidus, l’estel (grua) voleia en el silenci de la ment.

FINAL

“Sensació de benestar, inexplcable.

ACLARIMENTS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Autor del haiku: Sora, company de viatge de Bashô.

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic.

Tipologia: Haiku sagrat.

Kigo, estació: Tardor. “[…] plens de malenconia per l’escena.

Kireji: Cesura al final del segon vers.

Paraula clau: Matsushima

Amb lliris blaus

em lligaré, d’ara endavant,

les espardenyes.

INTRODUCCIÓ

“Vam entrar a Sendai creuant el riu Natori el dia que en aquella zona és costum de cobrir els sotres de lliris.”

EXPLICACIÓ

“En acomiadar-nos, Kaemon ens va donar un mapa en què havia dibuixat indrets famosos com Matsushima i Shiogama, així com dos parellls d’espardenya de palla amb les vetes de color blau fosc (lliris blaus)”.

El traductor Jordi Mas descriu en una nota del llibre, referint-se als lliris blaus del haiku: “En aquesta zona, el dia cinc del cinquè mes es posaven fulles de lliri als sostres de les cases per allunyar-ne els dimonis”.

FINAL

Lliri blau. Rar de trobar i amb una belles única, també conegut com el lliri sagrat i és originari d’Orient. Significa puresa espiritual.

Per algunes cultures, és un címbol de seguretat, bons sentiments, estabilitat, confiança i durabilitat.

ACLARIMENTS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic.

Tipologia: Haiku sagrat.

Kigo, estació: Tardor, “el dia cinc del cinquè mes”.  “Mymagino estava completament cobert de trèvols: a la tardor, el paisatge devia ser magnífic. […] Antigament era tan humit com ara i també queia la rosada de les branques.”

Kireji: cesura a la meitat del segon vers.

Paraula clau: Lliris blaus

Les mans que avui

cullen plançons, antany

tenyien teles.

INTRODUCCIÒ

“En fer-se de dia, ens vam dirigir cap a Shinobu per veure le pedra que antigament s’usava per tenyir roba. La vam trobar mig enterrada en un llogaret apartat, a l’ombra de les muntanyes. Una merrecs de la zona van venir a explicar-nos que antigament la roba era dalt de la muntanya, però que la gent hi anava arrencava blat dels camps per provar d’estampar-hi la roba, fins que els pagesos se’n van atipar i la van fer rodolar fins a la vall, on ara jeu boca per avall. No seria gens d’estranyar.”

EXPLICACIÓ

Contraris

1. Un abans (antany) i un després (avui).
2. Les mans: antany, “la gent que hi anava arrenava blat dels camps” (plançons) ; avui, “cullen plançons”.
3. Les mans:  antany, de la “gent que hi anava”; avui, mans dels “pagesos”.

ACLARIMENTS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic.

Tipologia: Haiku sagrat

Kigo, estació: primavera (cullen plançons)

Kireji: cesura a la meitat del segon vers

Paraula clau: Les mans

Els primers passos

lírics: a Oku canten

plantant arròs.

INTRODUCCIÓ

“Després de passar així la barrera de Shirakawa…”

TEXT

“A la posta de Sukagawa vam visitar un home que es deia Tôkyû  […] El primer que en va preguntar va ser com havia estat creuar la barrera de Shirakawa. “Tenia el cos i el cap tan cansats després d’un viatge tan llarg, i estava tan fascinat pel paisaige, tan ric de ressonàncies dels viatgers que m’havien precedit, que no he estat gaire per comprendre res” –li vaig respondre. Però no podia pas deixar de celebrar un moment com aquell […] Els meus companys hi va afegir una segona estrofa i una tercera…”

Octavio Paz, el 1970 va escriure: “Oku vol dir fons o interior, en aquest cas designa a la distant religió del nord, al fons del Japó, anomenat Oou i escrita en dos caràcters, el primer dels quals és Oku. El títol evoca no només l’excursió als confins del país, sino també una peregrinació espiritual.”

Bashô fa els primers passos / lírics, expressant de forma poètica sentiments i impressions i “els meus companys van afegir una segona estrofa, i una tercera, fins que a la fi vam acabar amb un poema encadenat que omplia tres pàgines” (ca:nten) a la primavera (plantant arròs).

CONCLUSIÓ

Refranys. Qui canta els seus mals espanta. Cantant, cantant les penes se’n van.

PS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic. Primera estrofa d’un poema encadenat-

Tipologia: Haiku sagrat

Kigo, estació: primavera (plantant arròs)

Kireji: cesura a la meitat del segon vers

Paraula clau: creuar la barrera

Una flor blanca

al barret: tot a punt

per creuar la barrera.

Sora

INTRODUCCIÓ

Al primer capítol del Diari, Els preparatius,  Bashô escriu: “L’any va tocar a la seva fi, i quan la primavera va omplir el cel de boirines em va assaltar la idea d’anar més enllà de la barrera de Shirakawa i ja no me la vaig poder treure del cap.”

Bashô segueix la pròpia màxima de no imitar els autors clàssics, sinó buscar el mateix que havien buscat ells.

TEXT

“Després de dies de frisança, la meva ànsia de viatger es va començar a apaivagar quan ens acostàvem a la barrera de Shirakawa.”

Shirakawa era coneguda antigament com l’entrada a l’antiga província japonesa de Mutsu. Fins el període Edo prospera sota el control del clan Shirakawa com ciutat fortificada.

Durant el període Heian, el monjo i poeta waka japonès Nôin composà un breu poema sobre la regió que venia a dir que va sortir de la capital amb boira de primavera, però a la barrera de Shirakawa bufava un vent de tardor.

“Recordant-me els poemes, amb el vent de tardor […] els arços florien al costat del blanc puríssim de les dèutzies, i vaig tenir la sensació de creuar entre la neu. Kiyosuke va deixar escrit que, a l’hora de creuar-la, un personatge de l’antiguitat es va vestir amb la roba de cort i va comprovar que tingués barret  posat.”

A la nota 22 de la traducció de Jordi Mas es diu textualment: “Fujivara no Kiyosuka (1104-1177) recull aquesta anècdota: l’acció de vestirse formalment i posar-se bé el barret és un homenatge al monjo Nôin (988-1051, més o menys), que establí la barrera de Shirakawa com a motiu poètic convencional.”

COCLUSIÓ

Viatjar és dialogar amb el passat. Amb la seva història, amb la seva gent, amb els seus costums, amb la seva natura, etc.

PS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694); autor del haiku: Sora, acompanyant de Bashô en el viatge.

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic

Tipologia: Haiku sagrat

Kigo: estació de primavera-tardor

Kireji: cesura a la meitat del segon vers

Paraula clau: creuar la barrera

Se’n va la primavera…

Els ocells ploren, llàgrimes

als ulls dels peixos.

Matsuo Bashô

INTRODUCCIÓ

La partença d’un viatge tan llarg, i que no sabia on l’havia de dur, l’omple d’emoció. Matsuo Bashô melancòlic (“En veure les capçades florides d’Ueno i Yamaka em vaig preguntar, ple de malenconia, quan les podria tornar a contemplar”).

TEXT

S’acomiada dels seus amics i també dels ocells (els ocells ploren ) i dels peixos (llàgrimes /  als ulls dels peixos) que també l’acompanyen en el “seu recorregut en barca”). Els peixos que l’acompanyen salten fora de l’aigua; les gotes rellisquen per les escates en forma de llàgrimes.

El viatge comença a finals de primavera (kigo).

1. Les paraules claus són “ploren / llàgrimes” al segon vers, que, al mateix temps, els dos mots estan separats per una cesura (kireji). 

La natura és un element important en tot haiku clàssic ja

L’actitud dels seus amics “que semblaven decidits a quedar-se allà, drets fins que la seva figura es perdés a l’horitzó”, l’encoratgen a la partença.

CONCLUSIÓ

“No busquis l’amic per matar el temps;busca’l per viure el temps” (Khalil Gibran)

PS

Autor: Matsuo Bashô (1644-1694)

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic

Tipologia: Haiku sagrat

El pedagòg i doctor en filosofia  Gregorio Luri, analitza,  en una entrevista el dia 24 de desembre de 2023 a Vilaweb, els resultats del darrer informe PISA. Heus aquí alguns fragments sobre els que he reflexionat amb senyurs del tipus pregunta-resposta.

“…Fins els nou anys, els nens aprenen a llegir. A partir de nou, aprenen llegint. Quan aprèn llegint, com més ric sigui el vocabulari, més fàcilment llegeixes, més coneixements assoleixes.

[…] Tothom parla del pensament crític. Si vols que el nano sigui crític, ensenya-li subordinades. No hi ha manera de pensar críticament sense  conjuncions. Sembla simplista. Però és així. Si vols que el teu fill sigui autònom i crític, ensenya-li subordinades i conjuncions…”

SÍNTESI

Síntetizar

per un pensament crític,

amb l’ajut del haiku?

Dir en tres versos.

Expressió d’un màxim

en un mínim de síl·labes.

“…Avui, a Catalunya, és més fàcil que un mestre surti de la facultat coneixent tots els discursos a favor de la fi de l’escola, que no pas amb un coneixement ferm d’allò que significa la dislèxia…”

DISLÈXIA

Infant dislèxic.

Trastorn d’aprenentatge.

Té cura si no es tracta?

Edat adulta.

Sense cura. Es paga

amb gran esforç mental.

“…La societat sempre és molt més complexa i més intel·ligent que no pas els nostres esquemes sobre la realitat. Quan hi ha gent que es queixa que el món s’enfonsa, no s’adonen que l’única cosa que s’enfonsa és la seva imatge del món…”

IMATGE DEL MÓN

En front la queixa,

realitat complexa.

S’enfonsa el món?

 Només s’enfonsa

la imatge del món,

i hom no se n’adona.

Shinkei (1406-1475) poeta de tanka i renga. Sacerdot budista japonès. Durant més de trenta anys va romandre estudiant del poeta Shätetsu. Els seus poemes es basen en l’ideal estètic japonès anomenat yûgen. Considera la poesía com un mode de vida religiós. Els seus poemes es basen sobre l’ideal estètic japonés anomenat yûgen.

Yûgen, que es pot traduir com bellesa profunda, bellesa misteriosa o encant subtil, és un concepte de l’estètica japonesa aplicada a les arts: les arts escèniques, la literatura i la poesia.

Yûgen es refereix a la comprensió i l’evocació nostàlgica de la misteriosa bellesa del món. No es tracta d’apel·lar a la imaginació ni de descriure  la realitat concreta, sinó de percebre el món com a dotat d’una profunditat implícita que els artistes poden expressar  de manera subtil. Yugen pren sovint la forma de misteri, de profunditat, d’elegància i nostàlgia.

Yugen fa referència a allò molt més profund. Un primer significat, podria ser precisament “profund”, però també “misteriós” i “fosc”. El complex terme oriental vol recollir “el misteri de la bellesa”, a vegades estrany, d’allò que ens envolta i les emocions que sentim, que ens fan reflexionar sobre la pròpia existència. És una berreja d’intronspecció i reflexió, però també de deixar-nos sorprendre pel món, per la naturalesa o pels petits detalls de la vida quotidiana que, en un moment donat, ens desperten sentiments inexplicables.

Una bonica posta de sol a una platja, contemplant com el cel es torna vermellós i el sol s’amaga submergint-se lentament al mar: mirar aquest meravellós espectacle ens pot fer reflexionar sobre com és posible que aquest aconteixement succeeixi cada tarda i concluïm que, en realitat, no entenem del tot la bellesa del món en què vivim. D’aquest planejament, no és complicat continuar meditant sobre la pròpia existencia de l’ésser humà. Aquest munt d’emocions, de pensaments, de profundes emocions, algunes molt estranyes… tot és yûgen.

Yûgen és un concepte de la cultura japonesa, i oriental en general, que es refereix a la bellesa de quelcom que no entenem exactament, però que ens fa sentir emocions i ens porta a profunditzar al nostre propi interior.

La filosofía yûgen implica la contemplació atenta de tot el que ens envolta, descobrint la seva bellesa i deixant-nos portar pel seu misteri i pels sentiments que provoca en nosaltres fins aconseguir aquesta sensació de conscient profunditat que, encara que en un primer moment ens pot espantar o desconcertar, implica finalment una experiència de creixement personal.

Les nostres sensacions al llegir un poema, escoltar a un amic afligid per un problema o contemplar un bonic paisatge o un extrany quadre que ens crida l’atenció. Observar amb calma i deixar fluir aquestes profundes sensacions que sorgeixen a cada un dels passos que donem a la vida és pura filosofia yûgen.

Aquesta filosofía es basa en la proximitat del yûgen, que està per tot arreu, ja que no només es pot trobar en les meravelles naturals que ens envolten, sinó en els petits detalls que poden arribar a commoure’ns, a més d’aquells que ens entristeixen o simplement no arribem a entendre.

El yûgen expressa el misteri que emana de la sacralitat de les coses, provocant l’estorament. L’emoció és energía concentrada i la brevetat del poema la concentra encara més. Així és el haiku, i el haiku no està en la lletra, sinó al cor.

Nota: Comentaris basats en els autors

• Esperanza Ramírez-Christensen: La flor del cor: la vida i la poesia de Shintei
• José María Bermejo: Nueva antología del haiku japonés

Fragment del diari de viatge de Matsuo Bashô (1644-1694), L’estret camí de l’interior, amb traducció  de Jordi Mas López. El següent fragment és refereix a la partença del viatge, del mateix Bashô:

“Els amics més íntims s’havien aplegat a acompanyar-nos durant el breu recorregut en barca. En baixar a terra, en un lloc anomenat Senju, la idea d’escometre un viatge tan llarg em va omplir d’emoció. Vaig vessar llàgrimes en acomiadar-me dels meus amics en una cruïlla que no sabia on m’havia de dur.

Se’n va la primavera…

Els ocells ploren, llàgrimes

 als ulls dels peixos.

[…] en girar-me veia el grup format pels meus amics, que semblaven decidits a quedar-se, drets, fins que la meva figura es perdés a l’horitzó.

[…] A la fi vaig resoldre que fos el destí que decidís si podria tornar o no a casa.”

—————————-

Flors d’iris!

 penseu que se’n va de viatge

qui us contempla.

Îo Sôgi (1421-1502)

Les flors d’iris simbolitzen notícies o esperança, ja que estan associades amb l’arribada de la deessa Iris, que era l’encarregada de portar notícies als humans per part dels déus.

Les ordres d’evacuació de l’exèrcit d’Israel han obligat centeners de milers de palestins a fugir cap al sud de casa seva al nord de Gaza. Ës l’onada de desplaçament civil més gran en una setmana de guerra amb Hamàs, segons les Nacions Unides.

Les carreteres principals que van del nord al sud de la franja són congestionades, després dels anuncis de l’exèrcit israelià perquè els civils es moguin pels carrers designats cap al sud dels aiguamolls del Wadi Gaza. En algunes zones, el trànsit s’ha aturat amb camions, autobusos, cotxes sobrecarregats i gent amuntegada que miren de passar tots per les mateixes  estretes carreteres cap al sud.

Silenci. Pànic.

Corrua: tancs i bombes.

 Lladruc d’un gos.

COM UNA NIT DE BALL I DIVERSIÓ A ISRAEL ES VA CONVERTIR EN UNA ENORME MATANÇA

“Els primers coets els van llançar a trenc d’alba, resseguint el cel sobre milers de joves que havien estat ballant tota la nit en un festival de música  trance anunciat com un acte que celebrava “ l’amistat, l’amor  i la llibertat infinita.” […]

“Vam sentir sirenes i coets, un munt de coets”, explica Millet Ben Haim, de vint-i-cinc anys, que havia assistit a la festa amb un grup d’amics […]

Ben Haim va veure de lluny com els militants s’hi acostaven a peu. “Vaig agafar les claus del cotxe d’un amic meu que estaba molt perdut, vaig carregar tanta gent com vaig poder al cotxe i vaig començar a conduir com una boja”, explica. “De la gent que es va quedar, la majoria van ser segrestats o assassinats.”

Món – The Washington Post, 9-10-2023

Retorn a casa.

Corre-cuita i pànic.

Roba de festa.