Haikus

 

El haibun Oku no hosomichi de Bashô és un diari de viatge.  El següent haiku està inclòs en el primer capítol, Els preparatius, del diari.

 

Arriba el dia

d’acollir altres hostes:

casa de nines.

 

FITXA, CARACTERÍSTIQUES FORMALS I ESTRUCTURA DEL POEMA

Autor: Matsuo Bashô (1644-1694)

Classificació: Haiku clàssic

Tipologia: Haiku sagrat

Estructura: Tres versos de 5-7-5 síl·labes; la tònica, a l’última plana de cada vers.

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Kigo o mot estacional: sobreentès en el poema

Kireji o cessura: al final del segon vers del haiku

Subjecte: sobreentès en el poema. El mateix Bashô

 

INTRODUCCIÓ

Matsuo Bashô decideix començar un viatge que feia temps estava somiant: “Després d’anys de contemplar amb recança els núvols solitaris avançant pel cel, vaig cedir a la invitació del vent”. El viatge que Bashô comença és una peregrinació espiritual.

 

TEXT

La paraula clau d’aquest haiku és “arriba el dia” (primer vers), el dia de la partença i està en plens preparatius. Busca a qui cedir la cabana. Hi residirà una família amb filles (“d’acollir uns altres hostes: casa de nines”). Segon i tercer vers, amb kireji entre ambdós.

Kigo: “Vaig vagar per la costa fins a la tardor de l’any passat […] l’any va tocar  a la seva fi, i quan la primavera va omplir el cel de boirines”. El període del viatge fou de tardor a la primavera de l’any següent.

El subjecte, protagonista del viatge, és el mateix autor del diari. Tot el haibun, prosa i vers, està escrit en primera persona.

 

CONCLUSIÓ

Covertir la vida en un viatge. “Són viatgers els qui […] converteixen els seus dies en un viatge i el viatge, en la seva llar. Són incomptables els personatges de l’antiguitat que han mort al camí”. Bashô no pensava ni l’espantava la possibilitat de la mort pel camí: ” la crida dels déus […] era massa poderosa i m’impedia pensar en cap altra cosa.”

Els mesos i els dies són viatgers d’eternitat:  “Els dies i els mesos són passatgers de les eres” (Era entès com l’espai de temps caracteritzat per una sèrie d’esdeveniments determinada).

Aquesta reflexió em du a escriure el següent haiku:

Al caminar

pas a pas endavant

s’obre camí.