Haikus

Heus aquí els somnis

de tants guerrers ardits:

herba d’estiu.

 

Les flors de dèutzia,

blanques com els cabells

de Kanefusa…

 

INTRODUCCIÓ

“On abans s’alçava el castell de Hideina [prop de la ciutat de Hiraizumi], una llegua més enllà del gran portal, només hi ha  prats i camps d’arròs, i tan sols el mont Kindei conserva la forma primitiva.”

 

EXPLICACIÓ

“La glòria de tres generacions (tants guerrers ardits) va ser tan sols un somni efímer.”  […] “Un grup d’homes escollits, però aquell breu instant de glòria va donar pas a aquesta extensió d’herba.”

Kanefusa, és el símbol dels guerrers ardits. Jordi Mas, el traductor, escriu a la nota 53: “A pesar de tenir una edat molt avançada i els cabells blancs, Kanefusa serví al seu senyor fins al final, i morí lluitant al costat del seu germà.

Dos haikus encadenats.

 

FINAL

“Els estats cauen, rius i muntanyes romanen; la nova primavera cobreix d’herba el castell.”

 

 

ACLARIMENTS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Autor del haiku: Sora, company de viatge de Bashô.

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic.

Tipologia: Haiku sagrat.

Kigo, estació: Tardor. A capítol anterior, Ishinomaki, es diu: “Vam vorejar uns aiguamolls llarguíssims, depriments.”

Kireji: Cesura al final del segon vers de la primera estrofa.

Paraula clau: Herba d’estiu.