Haikus

Amb lliris blaus

em lligaré, d’ara endavant,

les espardenyes.

 

INTRODUCCIÓ

“Vam entrar a Sendai creuant el riu Natori el dia que en aquella zona és costum de cobrir els sotres de lliris.”

 

EXPLICACIÓ

“En acomiadar-nos, Kaemon ens va donar un mapa en què havia dibuixat indrets famosos com Matsushima i Shiogama, així com dos parellls d’espardenya de palla amb les vetes de color blau fosc (lliris blaus)”.

El traductor Jordi Mas descriu en una nota del llibre, referint-se als lliris blaus del haiku: “En aquesta zona, el dia cinc del cinquè mes es posaven fulles de lliri als sostres de les cases per allunyar-ne els dimonis”.

 

FINAL

Lliri blau. Rar de trobar i amb una belles única, també conegut com el lliri sagrat i és originari d’Orient. Significa puresa espiritual.

Per algunes cultures, és un címbol de seguretat, bons sentiments, estabilitat, confiança i durabilitat.

 

 

ACLARIMENTS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic.

Tipologia: Haiku sagrat.

Kigo, estació: Tardor, “el dia cinc del cinquè mes”.  “Mymagino estava completament cobert de trèvols: a la tardor, el paisatge devia ser magnífic. […] Antigament era tan humit com ara i també queia la rosada de les branques.”

Kireji: cesura a la meitat del segon vers.

Paraula clau: Lliris blaus