Se’n va la primavera… (Bashô)
Se’n va la primavera…
Els ocells ploren, llàgrimes
als ulls dels peixos.
Matsuo Bashô
INTRODUCCIÓ
La partença d’un viatge tan llarg, i que no sabia on l’havia de dur, l’omple d’emoció. Matsuo Bashô melancòlic (“En veure les capçades florides d’Ueno i Yamaka em vaig preguntar, ple de malenconia, quan les podria tornar a contemplar”).
TEXT
S’acomiada dels seus amics i també dels ocells (els ocells ploren ) i dels peixos (llàgrimes / als ulls dels peixos) que també l’acompanyen en el “seu recorregut en barca”). Els peixos que l’acompanyen salten fora de l’aigua; les gotes rellisquen per les escates en forma de llàgrimes.
El viatge comença a finals de primavera (kigo).
- Les paraules claus són “ploren / llàgrimes” al segon vers, que, al mateix temps, els dos mots estan separats per una cesura (kireji).
La natura és un element important en tot haiku clàssic ja
L’actitud dels seus amics “que semblaven decidits a quedar-se allà, drets fins que la seva figura es perdés a l’horitzó”, l’encoratgen a la partença.
CONCLUSIÓ
“No busquis l’amic per matar el temps;busca’l per viure el temps” (Khalil Gibran)
PS
Autor: Matsuo Bashô (1644-1694)
Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López
Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.
Classificació: Haiku clàssic
Tipologia: Haiku sagrat