Les mans que avui… (Bashô)
Les mans que avui
cullen plançons, antany
tenyien teles.
INTRODUCCIÒ
“En fer-se de dia, ens vam dirigir cap a Shinobu per veure le pedra que antigament s’usava per tenyir roba. La vam trobar mig enterrada en un llogaret apartat, a l’ombra de les muntanyes. Una merrecs de la zona van venir a explicar-nos que antigament la roba era dalt de la muntanya, però que la gent hi anava arrencava blat dels camps per provar d’estampar-hi la roba, fins que els pagesos se’n van atipar i la van fer rodolar fins a la vall, on ara jeu boca per avall. No seria gens d’estranyar.”
EXPLICACIÓ
Contraris
- Un abans (antany) i un després (avui).
- Les mans: antany, “la gent que hi anava arrenava blat dels camps” (plançons) ; avui, “cullen plançons”.
- Les mans: antany, de la “gent que hi anava”; avui, mans dels “pagesos”.
ACLARIMENTS
Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).
Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López
Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.
Classificació: Haiku clàssic.
Tipologia: Haiku sagrat
Kigo, estació: primavera (cullen plançons)
Kireji: cesura a la meitat del segon vers
Paraula clau: Les mans