Haikus

Les mans que avui

cullen plançons, antany

tenyien teles.

INTRODUCCIÒ

“En fer-se de dia, ens vam dirigir cap a Shinobu per veure le pedra que antigament s’usava per tenyir roba. La vam trobar mig enterrada en un llogaret apartat, a l’ombra de les muntanyes. Una merrecs de la zona van venir a explicar-nos que antigament la roba era dalt de la muntanya, però que la gent hi anava arrencava blat dels camps per provar d’estampar-hi la roba, fins que els pagesos se’n van atipar i la van fer rodolar fins a la vall, on ara jeu boca per avall. No seria gens d’estranyar.”

EXPLICACIÓ

Contraris

1. Un abans (antany) i un després (avui).
2. Les mans: antany, “la gent que hi anava arrenava blat dels camps” (plançons) ; avui, “cullen plançons”.
3. Les mans:  antany, de la “gent que hi anava”; avui, mans dels “pagesos”.

ACLARIMENTS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic.

Tipologia: Haiku sagrat

Kigo, estació: primavera (cullen plançons)

Kireji: cesura a la meitat del segon vers

Paraula clau: Les mans

Els primers passos

lírics: a Oku canten

plantant arròs.

INTRODUCCIÓ

“Després de passar així la barrera de Shirakawa…”

TEXT

“A la posta de Sukagawa vam visitar un home que es deia Tôkyû  […] El primer que en va preguntar va ser com havia estat creuar la barrera de Shirakawa. “Tenia el cos i el cap tan cansats després d’un viatge tan llarg, i estava tan fascinat pel paisaige, tan ric de ressonàncies dels viatgers que m’havien precedit, que no he estat gaire per comprendre res” –li vaig respondre. Però no podia pas deixar de celebrar un moment com aquell […] Els meus companys hi va afegir una segona estrofa i una tercera…”

Octavio Paz, el 1970 va escriure: “Oku vol dir fons o interior, en aquest cas designa a la distant religió del nord, al fons del Japó, anomenat Oou i escrita en dos caràcters, el primer dels quals és Oku. El títol evoca no només l’excursió als confins del país, sino també una peregrinació espiritual.”

Bashô fa els primers passos / lírics, expressant de forma poètica sentiments i impressions i “els meus companys van afegir una segona estrofa, i una tercera, fins que a la fi vam acabar amb un poema encadenat que omplia tres pàgines” (ca:nten) a la primavera (plantant arròs).

CONCLUSIÓ

Refranys. Qui canta els seus mals espanta. Cantant, cantant les penes se’n van.

PS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic. Primera estrofa d’un poema encadenat-

Tipologia: Haiku sagrat

Kigo, estació: primavera (plantant arròs)

Kireji: cesura a la meitat del segon vers

Paraula clau: creuar la barrera

Una flor blanca

al barret: tot a punt

per creuar la barrera.

Sora

INTRODUCCIÓ

Al primer capítol del Diari, Els preparatius,  Bashô escriu: “L’any va tocar a la seva fi, i quan la primavera va omplir el cel de boirines em va assaltar la idea d’anar més enllà de la barrera de Shirakawa i ja no me la vaig poder treure del cap.”

Bashô segueix la pròpia màxima de no imitar els autors clàssics, sinó buscar el mateix que havien buscat ells.

TEXT

“Després de dies de frisança, la meva ànsia de viatger es va començar a apaivagar quan ens acostàvem a la barrera de Shirakawa.”

Shirakawa era coneguda antigament com l’entrada a l’antiga província japonesa de Mutsu. Fins el període Edo prospera sota el control del clan Shirakawa com ciutat fortificada.

Durant el període Heian, el monjo i poeta waka japonès Nôin composà un breu poema sobre la regió que venia a dir que va sortir de la capital amb boira de primavera, però a la barrera de Shirakawa bufava un vent de tardor.

“Recordant-me els poemes, amb el vent de tardor […] els arços florien al costat del blanc puríssim de les dèutzies, i vaig tenir la sensació de creuar entre la neu. Kiyosuke va deixar escrit que, a l’hora de creuar-la, un personatge de l’antiguitat es va vestir amb la roba de cort i va comprovar que tingués barret  posat.”

A la nota 22 de la traducció de Jordi Mas es diu textualment: “Fujivara no Kiyosuka (1104-1177) recull aquesta anècdota: l’acció de vestirse formalment i posar-se bé el barret és un homenatge al monjo Nôin (988-1051, més o menys), que establí la barrera de Shirakawa com a motiu poètic convencional.”

COCLUSIÓ

Viatjar és dialogar amb el passat. Amb la seva història, amb la seva gent, amb els seus costums, amb la seva natura, etc.

PS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694); autor del haiku: Sora, acompanyant de Bashô en el viatge.

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic

Tipologia: Haiku sagrat

Kigo: estació de primavera-tardor

Kireji: cesura a la meitat del segon vers

Paraula clau: creuar la barrera

Se’n va la primavera…

Els ocells ploren, llàgrimes

als ulls dels peixos.

Matsuo Bashô

INTRODUCCIÓ

La partença d’un viatge tan llarg, i que no sabia on l’havia de dur, l’omple d’emoció. Matsuo Bashô melancòlic (“En veure les capçades florides d’Ueno i Yamaka em vaig preguntar, ple de malenconia, quan les podria tornar a contemplar”).

TEXT

S’acomiada dels seus amics i també dels ocells (els ocells ploren ) i dels peixos (llàgrimes /  als ulls dels peixos) que també l’acompanyen en el “seu recorregut en barca”). Els peixos que l’acompanyen salten fora de l’aigua; les gotes rellisquen per les escates en forma de llàgrimes.

El viatge comença a finals de primavera (kigo).

1. Les paraules claus són “ploren / llàgrimes” al segon vers, que, al mateix temps, els dos mots estan separats per una cesura (kireji). 

La natura és un element important en tot haiku clàssic ja

L’actitud dels seus amics “que semblaven decidits a quedar-se allà, drets fins que la seva figura es perdés a l’horitzó”, l’encoratgen a la partença.

CONCLUSIÓ

“No busquis l’amic per matar el temps;busca’l per viure el temps” (Khalil Gibran)

PS

Autor: Matsuo Bashô (1644-1694)

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic

Tipologia: Haiku sagrat

El haibun Oku no hosomichi de Bashô és un diari de viatge.  El següent haiku està inclòs en el primer capítol, Els preparatius, del diari.

Arriba el dia

d’acollir altres hostes:

casa de nines.

FITXA, CARACTERÍSTIQUES FORMALS I ESTRUCTURA DEL POEMA

Autor: Matsuo Bashô (1644-1694)

Classificació: Haiku clàssic

Tipologia: Haiku sagrat

Estructura: Tres versos de 5-7-5 síl·labes; la tònica, a l’última plana de cada vers.

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Kigo o mot estacional: sobreentès en el poema

Kireji o cessura: al final del segon vers del haiku

Subjecte: sobreentès en el poema. El mateix Bashô

INTRODUCCIÓ

Matsuo Bashô decideix començar un viatge que feia temps estava somiant: “Després d’anys de contemplar amb recança els núvols solitaris avançant pel cel, vaig cedir a la invitació del vent”. El viatge que Bashô comença és una peregrinació espiritual.

TEXT

La paraula clau d’aquest haiku és “arriba el dia” (primer vers), el dia de la partença i està en plens preparatius. Busca a qui cedir la cabana. Hi residirà una família amb filles (“d’acollir uns altres hostes: casa de nines”). Segon i tercer vers, amb kireji entre ambdós.

Kigo: “Vaig vagar per la costa fins a la tardor de l’any passat […] l’any va tocar  a la seva fi, i quan la primavera va omplir el cel de boirines”. El període del viatge fou de tardor a la primavera de l’any següent.

El subjecte, protagonista del viatge, és el mateix autor del diari. Tot el haibun, prosa i vers, està escrit en primera persona.

CONCLUSIÓ

Covertir la vida en un viatge. “Són viatgers els qui […] converteixen els seus dies en un viatge i el viatge, en la seva llar. Són incomptables els personatges de l’antiguitat que han mort al camí”. Bashô no pensava ni l’espantava la possibilitat de la mort pel camí: ” la crida dels déus […] era massa poderosa i m’impedia pensar en cap altra cosa.”

Els mesos i els dies són viatgers d’eternitat:  “Els dies i els mesos són passatgers de les eres” (Era entès com l’espai de temps caracteritzat per una sèrie d’esdeveniments determinada).

Aquesta reflexió em du a escriure el següent haiku:

Al caminar

pas a pas endavant

s’obre camí.

El pedagòg i doctor en filosofia  Gregorio Luri, analitza,  en una entrevista el dia 24 de desembre de 2023 a Vilaweb, els resultats del darrer informe PISA. Heus aquí alguns fragments sobre els que he reflexionat amb senyurs del tipus pregunta-resposta.

“…Fins els nou anys, els nens aprenen a llegir. A partir de nou, aprenen llegint. Quan aprèn llegint, com més ric sigui el vocabulari, més fàcilment llegeixes, més coneixements assoleixes.

[…] Tothom parla del pensament crític. Si vols que el nano sigui crític, ensenya-li subordinades. No hi ha manera de pensar críticament sense  conjuncions. Sembla simplista. Però és així. Si vols que el teu fill sigui autònom i crític, ensenya-li subordinades i conjuncions…”

SÍNTESI

Síntetizar

per un pensament crític,

amb l’ajut del haiku?

Dir en tres versos.

Expressió d’un màxim

en un mínim de síl·labes.

“…Avui, a Catalunya, és més fàcil que un mestre surti de la facultat coneixent tots els discursos a favor de la fi de l’escola, que no pas amb un coneixement ferm d’allò que significa la dislèxia…”

DISLÈXIA

Infant dislèxic.

Trastorn d’aprenentatge.

Té cura si no es tracta?

Edat adulta.

Sense cura. Es paga

amb gran esforç mental.

“…La societat sempre és molt més complexa i més intel·ligent que no pas els nostres esquemes sobre la realitat. Quan hi ha gent que es queixa que el món s’enfonsa, no s’adonen que l’única cosa que s’enfonsa és la seva imatge del món…”

IMATGE DEL MÓN

En front la queixa,

realitat complexa.

S’enfonsa el món?

 Només s’enfonsa

la imatge del món,

i hom no se n’adona.