Tots els petits poemes de tres versos coneguts com haikus, en realitat ho són? És una pregunta que sovint em faig a mi mateix. D’aquí el perquè d’aquestes reflexions.
HAIKU
El haiku aparentment és un tercet més, però té una sèrie de característiques que el defineix com a forma poètica:
1) 17 síl·labes, gairebé sempre repartides així: 5/7/5
2) Absència de rima
3) Evitar metàfores
4) Descripció el més simple possible, bella, concisa. No és una reflexió ni una abstracció
5) Absència, en tant que sigui possible, de formes verbals
6) La interpretació adquireix un valor general, no individual. Evitar el jo
7) Equilibri entre l’escena real i l’efecte que la seva contemplació produeix tant al poeta com al lector
8) Incorpora el kigo. Aquesta és una paraula realtiva a alguna circumstància temporal estacional, ja que aquests tercets són referits a una escena, a un moment concret del temps present. El haiku parteix d’una observació del medi natural, això fa que necessiti una ubicació espai-temporal.
9) El kire és l’efecte especial, base del haiku, consistent en la descripció de l’encreuament de dues sensacions en la percepció del poeta. Aquestes dues impressions se superposen i donen com a resultat el poema.
10) Ahimi, s’anomena així el sabor o encant especial que tenen els haikus. És el seu component més important i sense ell no hi ha haiku. Un haijin és qui compon haikus. Onji és la síl·laba.
Doncs, què és en realitat un haiku? El haiku no respon només a criteris literaris. És difícil considerar-ho únicament des de la forma mètrica. Bashô, el va definir així: “Haiku és simplement el que està succeint en aquest lloc, en aquest moment”. És obvi que el poeta veu més enllà del que sembla; interpreta la realitat.
El haiku, com una forma poètica japonesa composta de tres versos de 5/7/5 síl·labes, procedeix d’una altra forma mès primitiva, encara viva a la literatura japonesa: la tanka. El tercer vers del haiku solia acabar amb un substantiu, com el tercer vers de la tanka.
Tanka és un poema de dues estrofes seguides i sense interrupció (5/7/5/7/7). La primera de les tres estrofes és l’autèntic haiku, separat dels dos últims versos (hokku originàriament). Les pautes també poden ser 5-7-5/7-7 o 5-7/5-7-7 síl·labes.
Possibles varints, si es vol fer rimar, :
- ABCCB i ABC BC són les formes més utilizades i són melòdiques.
- ABAAB i ABABA
El haiku és de relat descriptiu. Flash que il·lumina un instant, quasi sempre un paisatge. El protagonista és la naturalesa contemplada des de diferents estacions de l’any. Pensaments encadenats amb percepcions de diversa índole: nostàlgia, humor i inclús religiosos, procedents aquests de la sabiduria zen.
Tema naturalesa. Sentit de la naturalesa condensat en una de les quatres estacions (nexe entre l’instant captat i el fluxe natural de la vida cósmica).
Realitza la doble funció d’expressar lo particular i deixa entreveure lo universal.
El nom de haiku és originari del segle XIX. Anteriorment s’anomenava hokku o haikai. L’origen de haiku és del segle VII de la nostra era. Anteriorment s’anomenava waka.
Fou el millor instrument expressiu en poder dels genis que saberen cantar-los, i fou també ocasió de rutina i mediocritat per la gran massa de pretensiosos poetes.
SENRYU
Poden confondre’s el haiku i el senryu. El que diferencia l’un de l’altre és la temàtica. El senryu, com el haiku, és 5/7/5 síl·labes, però es centra en l’existència humana, bo i dolent, tractada fins i tot amb humor caústic. S’ha utilitzat al Japó per satiritzar amb agudesa determinades posicions polítiques, socials, etc. Molts haikus que llegim són en realitat senryus, sobretot els que tracten sobre un mateix respecte a la societat o a altra persona.
Es distingeixen pel motiu que els inspira. El haiku ho fa generalment amb elements de la natura, introduint una o més paraules que evoquin alguna de les estacions. El senryu es centra més en l’existència humana i els seus sentiments. Per tant, molts mal anomenats haikus són en realitat senryus per la seva temàtica.
El senryu no va néixer líric. Utilitzat de forma graciosa i irònica, humor negre, per burlar-se dels governants, més tard s’extengué el seu tema, basant-se en temes de les persones, els seus sentiments, els seus desitjos, emocions, sensacions, abstracte, metafòric, etc.
FOTO-HAIKU
Com el seu nom indica, el foto-haiku es tracta d’un haiku escrit sobre una fotografia. És semblant a l’haiga a l’estil modern.
L’haiga es refereix a un estil de pintura japonesa que incorpora l’estètica del haiku. El haiku sol ser pintat pel poeta de haiku, i sovint s’acompanya d’un poema haiku. L’haiga es basa en observacions simples, però sovint profundes, del món quotidià.
El foto-haiku es pot considerar de dues formes:
- El haiku que s’escriu sobre la visió d’una fotografia.
- La fotografia que es fa per recolzar el haiku