Alguns haikus del llibre Haikus en temps de guerra, escrit el novembre de 2001 pel poeta Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 – Vic, 2003).
Aquests haikus fan referència a les Guerres de Iugoslàvia (1991 – 2001)
A quin paisatge
poden adscriure els somnis
els sense pàtria?
Des del capvespre
d’una mirada incerta
l’infant pregunta.
L’oreig recorda
la blava llum dels dies
perduts per sempre.
Diré Kosovo
per dir el buit que culmina
l’horror del segle.
Clarors, desficis,
qui pot tornar els estímuls
de l’esperança?
Algú desperta
de tant en tant la fera.
Maleït sigui!
Quan el vent torni
no trobarà cap arbre
ni cap mirada.
El vol sinistre
dels grans ocells de presa
confirma l’ombra.
Enrera queden
els dies plàcids. Ara
tot són angoixes.
Absurda, lenta
s’allunya la corrua.
Cap on fa via?
El buit per tota
resposta, quan més falta
fa una mà estesa.
La pau, pregonen,
i amb la boca petita
criden la guerra
Es repeteixen
un altre cop les velles,
tristes imatges.
Les giragonses
del record, com un ritme
per sobreviure.
No hi ha fanfarres
pels perdedors, sols l’ombra
que els acompanya.
Des de l’angúnia
del fang i la misèria
hi ha uns ulls que ens repten.