Haikus

Fragment del diari de viatge de Matsuo Bashô (1644-1694), L’estret camí de l’interior, amb traducció  de Jordi Mas López. El següent fragment és refereix a la partença del viatge, del mateix Bashô:

“Els amics més íntims s’havien aplegat a acompanyar-nos durant el breu recorregut en barca. En baixar a terra, en un lloc anomenat Senju, la idea d’escometre un viatge tan llarg em va omplir d’emoció. Vaig vessar llàgrimes en acomiadar-me dels meus amics en una cruïlla que no sabia on m’havia de dur.

Se’n va la primavera…

Els ocells ploren, llàgrimes

 als ulls dels peixos.

[…] en girar-me veia el grup format pels meus amics, que semblaven decidits a quedar-se, drets, fins que la meva figura es perdés a l’horitzó.

[…] A la fi vaig resoldre que fos el destí que decidís si podria tornar o no a casa.”

—————————-

Flors d’iris!

 penseu que se’n va de viatge

qui us contempla.

Îo Sôgi (1421-1502)

Les flors d’iris simbolitzen notícies o esperança, ja que estan associades amb l’arribada de la deessa Iris, que era l’encarregada de portar notícies als humans per part dels déus.

Les ordres d’evacuació de l’exèrcit d’Israel han obligat centeners de milers de palestins a fugir cap al sud de casa seva al nord de Gaza. Ës l’onada de desplaçament civil més gran en una setmana de guerra amb Hamàs, segons les Nacions Unides.

Les carreteres principals que van del nord al sud de la franja són congestionades, després dels anuncis de l’exèrcit israelià perquè els civils es moguin pels carrers designats cap al sud dels aiguamolls del Wadi Gaza. En algunes zones, el trànsit s’ha aturat amb camions, autobusos, cotxes sobrecarregats i gent amuntegada que miren de passar tots per les mateixes  estretes carreteres cap al sud.

Silenci. Pànic.

Corrua: tancs i bombes.

 Lladruc d’un gos.

COM UNA NIT DE BALL I DIVERSIÓ A ISRAEL ES VA CONVERTIR EN UNA ENORME MATANÇA

“Els primers coets els van llançar a trenc d’alba, resseguint el cel sobre milers de joves que havien estat ballant tota la nit en un festival de música  trance anunciat com un acte que celebrava “ l’amistat, l’amor  i la llibertat infinita.” […]

“Vam sentir sirenes i coets, un munt de coets”, explica Millet Ben Haim, de vint-i-cinc anys, que havia assistit a la festa amb un grup d’amics […]

Ben Haim va veure de lluny com els militants s’hi acostaven a peu. “Vaig agafar les claus del cotxe d’un amic meu que estaba molt perdut, vaig carregar tanta gent com vaig poder al cotxe i vaig començar a conduir com una boja”, explica. “De la gent que es va quedar, la majoria van ser segrestats o assassinats.”

Món – The Washington Post, 9-10-2023

Retorn a casa.

Corre-cuita i pànic.

Roba de festa.

“…Vaig arribar a casa mitja hora més tard i vaig trobar-me amb la noticia que una cinquantena de persones s’havien mort en l’atac. Vaig veure cossos sense extremitats, cares irrecognoscibles. Hem de continuar anomenant-los cadàvers?

A terra vaig veure alvocats, esquitxats de sang, al costat d’un carro sepultat entre els enderrocs i els cadàvers. Hem de continuar anomenant-los alvocats? Tornaré a menjar alvocats?

Sé que aquests dies vinents sentirem caure més bombes. Esperarem amb por i pensarem: “Em tocarà a mi aquesta vegada?”.

Quan vegem la resplandor de l’explosió, sabrem que ens n’hem deslliurat: si et toca a tu, l’únic que veus és la mort. Li ha tocat a algú altre.

I aleshores, entre l’alleugeriment, recordem de plorar els morts.”

Mosab Abu Toha,

poeta, escriptor i assagista palestí resident a Gaza.

Món – The Washington Post, 11-10-2023

———————

Volves de neu

Cop d’ull per l’espiell

Farola. Nit

Solitud. Tranquil·litat. Manca d’empatia. Estreta percepció del món i de la realitat. Evitar allò que pot remoure les tripes.

L’1O no és simbòlic, és vinculant.

No és desobediència, és sobirania.

No és resistència, és ofensiva.

No és passat, és futur.

No és nostàlgia, és política.

No va ser un intent, va ser una victòria.

No som víctimes, som els guanyadors.

No hem de tornar-ho a fer, hem d’acabar-ho tot.

Josep Costa

Reflexiono sobre aquestes paraules de Josep Costa a twitter l’1 d’octubre de 2021, segons haikus i senyurs, que transmeto, de l’antologia a cura de D. Sam Abrams Llum a les golfes.

Visc forastera

en uns terra xopa

de desmemòria.

Com si fos borda

pretenen dar-me pares

d’una altra llengua.

Tumultuosa

s’estimba la cascada;

jo només miro.

Joana Raspall

A quin paisatge

poden adscriure els somnis

els sense pàtria.

Clarors, desficis,

qui pot tornar els estímuls

de l’esperança?

Miquel Martí i Pol

Conflictes ètnics:

la ira no vol pròrrogues,

la mort no espera.

Llavors de guerra

queden al camp sembrades:

massa venjança.

Jaume Creus

La por comença

quan en la llum més clara

s’hi veu el dia.

Víctor Sunyol

La tiranía

del pla esborrava del cor

l’instint d’anar amunt.

De quin bosc arriba

el tronc ajaçat, vençut

sobre la sorra?

Jaume Bosquet

Som estrangers,

esclaus, exiliats,

a casa nostra.

Ponç Pons

Com la llenya seca,

cada cop ens encenem

amb més rapidesa.

Àlex Susanna

La terra sagna

a cops de tanta aixada

enverinada.

D’un poble digna,

malgrat la sang vessada,

la pell no muda.

Clamen consignes

de pau i esperança,

tossuda lluita.

Alcem senyeres

que romandran invictes.

Som un sol poble.

Jaume Huch

no perdis el temps debatent-te

examinant-te jutjant-te

l’única veritat és sentir

Ramon Farrés

a mig camí

miro al nord, miro al sud—

no sé on sóc

Abraham Mohino

Si vols veure les runes

només has de deixar

que passi el temps.

Pau Gener

Cal perdre

per conèixer els límits

del que et pertany.

Isabel Garcia Canet

Tots som diàspora.

De les separacions,

néixer és l’inici.

Sílvia Bel Fransi