El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Conta Cid Hamet Benengeli que el matí va mostrar-los l’entorn en tota llur feréstega grandesa. Un país erm, pelat, ressec, que s’estén cims enllà, molt lluny de la verdor de la Vega granadina que als seus peus hi nia.

Tant sols la pobre gespa que volta el barranc de Peña Partida i un minúscul bosc d?arbres replantats, els dóna senyals de vida en aquelles alçades. La resta és pura roca. Un roquissar que s?eleva per damunt de l?esmentat barranc que es veu molt i més avall, a les portes mateixes de l’infern.

Avui han de començar a caminar per la cuerda, com anomenen per aquests topants a les carenes. Per a fer-ho, comencen flanquejant la pelada Loma de los Cuartos i sorprenen un grup de cabres salvatges en arribar als Lavaderos de la Reina, dues minúscules llacunes a la tardor, talment com dues piques de qualsevol dels moderns lavabos de casa nostra. Davant seu s?alça el menut Cerro de Poco Trigo, un promontori que, si es mira amb ulls innocents, sembla ben bé un paié dels que hi havia, fa anys, als masos i masies del país i, potser, als cortijos d’aquest pany de Península.

Darrera el cerro s?inicia la infernal i continua pujada al primer 3.000 de la travessa: el Picón de Jerez. Les vistes des d?aquest cim són amples i generoses. La verdor del Marquesado del Zenete contrasta amb l?aspecte torrat dels tres-mils orientals del Sulayr. Aquesta part del territori demana de dormir-hi al ras. I és que, fins passat el Mulhacén, no hi ha refugi en alçada i això es veu abastament des d?aquest primer cim.

Els dos errants desisteixen de passejar pels arrodonits cims del Puntal de Jumillas i el Cerro Pelao. Consideren, potser, que no tenen gaire mèrit o que la nit se?ls pot tirar al damunt massa d?hora. Tot flanquejant el citat Puntal, diu Cid Hamet, van directes a la carena. Una corda que, cada cop més crestosa, els demana de l?ús de les mans per progressar:

Los Tajos Negros de Cobatillas (3.116 m.), el Contadero, el Puntal de los Cuartos (3,158 m.), la Mojonera (3.126 m.), el Pico de la Justicia o Atalaya (3,135 m.), las Buitreras de Juntillas, el Pico del Cuervo (3.144 m.), el collado i el Puntal de Vacares (3.196 m.), el Puntal de las Calderetas (3.081 m.), el Peñón Gordo (3.084 m.) … Noms i més noms, cims i més cims, cansament i més cansament que s’acumula a les cames dels errants caminadors.

Necessiten un respir i s’el prenen tot baixant per la Raspa de los Acucaderos. La motxilla comença a pesar amb força i les hores s?han escolat com els grans de sorra en la inexperta mà d’un infant. Travessen el barranco del Goterón i, en començar a remuntar la Loma de la Alcazaba, s’aturen per a fer un bivac als peus de la fortalesa natural que serva encara, segons diuen, els secrets de Zorahaida.