El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Quan aquest apunt arribi al bloc de +Vilaweb, jo seré ben a punt de deixar Triana. Però l’escric, coses de l’estiu i les vacances, un agradable matí de dimarts.

Sortit del llit a les petites, escolto el garranyic de la granera que escombra el carrer i algun cotxe llunyà que circula amb la fresqueta d’aquestes promptes hores.

Estintolat al sofà de ca l’abuela, intento discriminar els somnis i les vigílies d’aquesta maternal nit on la pubilleta, amb els seus nou mesos a frec de vida, ha deixat el pit de la mare i s’ha amorrat al biberò que, un servidor, a flor de llavis li posava.

Triana! Quants records que acumulem a Triana: el desalletament matern de nit, les primeres gatejades continuades, les primeres dentetes, …

Triana! Les bruixes gitanes s’emparen de tu per a fer-te créixer en aquesta teva pàtria.

Andalusa i catalana, pagesa i marinera, sirena i gitana que, amb tons ulls encisers, atraus somriures o en generes d’altres.

Aquesta nit, entre somnis i vigilies, tan aviat feies el biberó com dirigies camises vermelles en un món d’éssers fantàstics i misteriosos que els volien captius de la mediocritat.

Aquesta nit, la xafogor de Triana, t’ha fet dama d’amor cortés d’un pare embadalit que et somniava adulta i llunyana.

Falta tant perquè aixequis el vol!

Seran tantes les matinades!

Avui, la primera nit sense pit, has començat a separar-te de ta mare. El viatge doncs és iniciat. Una nova vela has alçat per solcar els mars d’aquesta vida que tot just tens començada.