Ves que vinc, Montse estimada!
Deixa un comentariJa sé que hi ha fites molt més importants que passar una nit a la serena.
Ja sé que anar de Coll Formic a Montserrat no salvarà el planeta ni, tant sols, el país xic.
Ja sé que, vist amb ulls adequats, tot això és una locura pròpia d’animals i no pas de persones.
Però un servidor es posa les fites a la menuda, i cerca les aventures a la curta –pim-pam, satisfacció immediata -.
Per això, m’entesto a caminar a pas ràpid amb la intenció de cloure
el misteri d’un repte, a ser possible, en una sola i única nit.
Per això també, demà a aquestes hores, seré camí de Ca la Moreneta,
amb la intenció de fer-hi cap, si tot va bé, jugant amb una nit sense
lluna i, qui sap si, farcida d’estrelles.
Anava a dir que ho faria sol com
un mussol (carai! quin símil més ben trobat, tu!), però seria un
despreci pels voluntaris del Centre Excursionista de Gràcia, que munten
tota aquesta història des dels temps de la Primera Transició. Ells, tot
parant la fresca dels controls i avituallaments, prenen cura del
senderista, esdevenint així els veritables herois de la jornada.
A més, éssent de Taradell com sóc, encara seria més despreci,
potser, pels companys de Taradell, que t’escalfen el camí i et donen
l’humana calor necessària en els punts més crítics de la llarga jornada.
Recordo que quan, ara fa tres anys, la vaig fer,
vaig passar la nit en bona companyia, i que, de tant en tant, ens
despertàvem i ens anàvem marcant un ritme prou correcte i engrescat.
Recordo també que la vaig fer amb pantalons llargs i deu quilos més al cos!
Enguany, els pantalons seran curts –es veu que amb menys greix, la
calor dels mecanismes en plena feina, escalfen més, tu!-. Seran curts
els pantalons, doncs, i la carrosseria anirà llimada a cop de bona
alimentació i encara més exercici. Car, com diu la Rosa Figuerola, fent
esport, pots menjar el què vols i quan vols. Eps! Si el fas a l’engrós
ia totes hores, és clar.
Deixo anar, de bell nou, el mico boig. El deixo anar per a fer una caminada que, això si que s’ha de dir, desprén aroma de fraternitat.
Una fraternitat que, potser sí que fa molt important passar una nit a la serena.
Una fraternitat que, potser si que salvarà el planeta i, fins i tot, el país xic.
Una fraternitat que, vist amb ulls adequats, esdevé una bella locura pròpia de vers i entranyables humans cercadors de llunes.