El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Sabia que acabaria passant. Algun dia havia de ser. No sabia quan. No sabia com. No sabia on. Però sabia que acabaria passant. I, potser tu, també ho sabies.

– Ei, tu. Hola. Estàs per aquí aquests dies? No marxes a fer-ne de les teves?
– No. No marxo pas. Aquests dies em quedo per aquí.
– No tenies pas pensat fer res demà?
– Psé! Tenia pensat d’anar a remuntar un torrent que li tinc força ganes.
– Et fa res que vingui?
– No, dona, no. Tu mai sobres en una passejada.

Quan em passes a buscar, jo, esmorzat, sóc repartint lletres entre amics per aquest palantir
modern que en diuen Internet. Prenc la jaqueta d’una revolada i baixo els
graons de dos en dos, per rebre’t i marxar a muntanya. No t’ho he dit,
però et porto en un lloc de màgia mística i força espiritualitat. Et duc en
un món on la vida no es veu, es viu amb intensitat!

Comencem a
caminar, ben a poc a poc, per no despertar del tot la natura que ens
envolta. Els ocells encara fan de les seves, i saluden el nou dia que
comença a esclatar. El sol, jove i vigorós, fa del bosc un espai de
feridora realitat.

A mesura que pugem, ens deixem endur per tots
els colors del verd. I saludem aquells que, ahir va fer dotze anys, van
rebre tot l’amor de la natura que ells tant estimaven. La natura, si se
l’estima massa, torna amor amb amor i un hom s’hi queda per sempre. La
seva família encara puja sovint i neteja aquest pedrís encimbellat per
una cristiana creu que hi van deixar en sa memòria.

Un xic més
amunt, els ocells callen, el silenci es trenca, la remor és forta i
intensa. Jo, que en conec el secret, em deixo portar per l’alegre
cantarella de la  goja riallera que s’encaua en aquest gorg meravellós que encara no veig, però ja sento.

Empès per la rialla, caic saltant de roca en roca, com un jove amant que sent el goig de s’aimada eterna. Amb els ulls humits d’alegria, caic rendit a la bellesa de la seva blanquinosa cabellera eterna.

Babau
pel retrobament, l’ànima se’m despulla i es llença dins del gorg,
oblidant cos i sexe, per fer-hi una banyada. L’esperit dança i balla
entre els amorosos braços de la goja rentadora que, amb amor sobrer
encara, pren també l’ànima nua de ta dolça companyia. Un esperit que, juganer
també, s’endinsa entre les transparències del vestit suara blau,
suara verd, suara del colors dels somnis inconfessables que la goja tornasola amb el ball dels raigs de sol.

Avui,
també ens deixa marxar. I, amb l’ànima neta i brillant, com la llum
que tenyeix de tots els colors del verd, les muntanyes que ens embolcallen, desfem camí i seguim pujant, muntanya amunt, per la pendent que, cada
cop, ens deixa veure més els blanc gegants que ens saluden del cor del
país estant. Sota els peus, exèrcits d’arbres segueixen la muda batalla
de les Guilleries.

Les
nostres ànimes s’aixequen de nou i s’envolen pels aires i fan
pessigolles als ocells i a les capçades dels arbres i visiten el puig més alt i la goja del Balandrau i el gegant i la geganta units per l’esquena d’ase.

El drac del Canigó, rabiós com sempre que se l’oblida, rebufa amb força i ens retorna tot fent giragonses
de nou al nostre pany de Montseny. Jo caic daunt dun arbre. Un arbre que em punxa… i em
surt un bri de sang. Sanf verda i enganxosa com la reïna de les plantes.

Un
xic després, en el bosc més encantat d’aquestes contrades, els passos
se’ns perden entre els fajos. Els camins ens tornen i ens retornen
sempre a les jovenívoles aigües del torrent. I sentim les veus fotetes i silents de les menudes fades de daurats cabells que, tot fent-hi estada, juguen amb nosaltres.

Per fí, ens deixen atànyer el roquissar proper. I ens aturem i traguinyolejem
aigua, abans de remuntar, tot endinsant-nos, de nou al bosc, per caure
vora el torrent on els peus s’aturen i ens mirem i … passa el que
havia de passar!

De primer: rius. Després, a mig fer, et sorprens. Et sorprens i et llences i lluites i et rebregues i em vols ajudar, però …

… la feta ja és feta!

I
somric cofoi d’energia! Somric farcit de gaubança! Somric quan, per fi,
em veig sent part de la natura: Essent substància d’arbre