El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Mari corre de cova en cova
feta bola d’ardent foc,
si l’alcances dins la gruta,
de pedra et torna,
son amor

Apa, que ja són vacances i m’en vaig a tocar el corn a Gorbeia i ha fer castells com els Mairu …

… eta ongi pasa!!!

La Setmana Tràgica la passarem entre Ordesa i Izaba, trescant com cabres.

Després, si tot va bé, anirem a voltar pel Parc Nacional dels Pirineus, el germà gran d’Ordesa, i recordarem la visita que, de ben xic, vaig fer a cal cosí de Cauterets. Un cosí de ma mare que va cardar el camp de la pell de brau per a no fer el Servei Militar: Objector de conciència? Pròfug? Eren temps d’en Paco i anar a fer el soldat es veu que era obligatori.

A la tornada, suposo que portaré experiències vàries i un munt de notes d’una passejada.

D’una passejada per la Chazetania, la llar que va parir als tossuts aragonesos. Aquells nostres cosins pirinencs. Aquells que, com catalans, bascos i occitans, sóm parits d’un mateix ventre, el ventre d’una serralada que ens fa de columna, de columna vertebral d’un món que ens estima a cor obert.

Apa, siau … eta ongi passa!