Matagalls de Santa Llúcia
Deixa un comentari“Santa Llúcia em conservi la vista per veure paisatges tant bonics.” Anònim de muntanya
Són les 9 del matí i el dia s’aixeca un pèl rúfol a Taradell. Sóm amb temperatures massa altes pels amics del fred i fan ganes d’engorronir-se a casa i no fer res. L’Enric atura el cotxe a les portes de casa i enfilem la collada per anar cap al Montseny.
La passejada és tot un clàssic: Deixar el cotxe a Sant Marçal i enfilar bosc amunt, tot vorejant el turó, fins aterrar a Coll Pregon. D’allà, de nou amunt fins al collet de l’Home Mort i acabar carenant fins la creu d’aquest del Matagalls.
Tota la cara nord és un mar de núvols. De
fet, el temps ens enganya i estem a punt de renunciar a fer cim i
entretenir-nos en mandrosa volta més humana. Passat el coll de Bordoriol, però, un sol lluminós ens canvia les faccions i ens escalfa les intencions.
A
Sant Marçal ja hi ha neu, escadusera potser, però suficient per gaudir
a cor que vols cor que desitges d’una jornada d’horitzons amples,
lluminositat fotogràfica, conversa distesa i pas ferm, però bonhomiós.
Al collet
de l’Home Mort el vent es fa intens i la sensació de fred augmenta.
Sort que portem paravents! Amb aquesta peça, ens enfrontem al vent
punyent per anar guanyant els darrers trams de la pujada.
Dalt del cim, el fred és intens, el vent és potent. Un mar de boira s’estén als nostres peus. Boira enllà s’alça Sant Jeroni solitari com un illot enmig la mar. Al nord, el Pirineu: Canigó, Costabona, Bastiments, Puigmal, la Tossa Plana, el Pedraforca, els Muixerons, …
Els
núvols, la boira, no corre sinó vola. I, empesos pel vent, iniciem la
baixada. Animats pel sol de la jornada, però, canviem de pensament i,
enlloc de tornar pel mateix camí, ens desviem vers la Font dels
Mosquits, la del Llop i Coll de Joanes. El bosc d’arbres pelats cobreix
un terra blanc de neu i marronós de fulles.
Paraula
ve, paraula va ens trobem a peu de carretera i, sense que serveixi de
precedent, remuntem l’asfalt fins a tornar a les vores de la taula dels tres bisbes i Sant Marçal. Completant d’aquesta manera, una matinal força especial.
Vosaltres heu gaudit d’un matí esplèndid; nosaltres de veure per fí el Matagalls de Santa Llúcia i llegir la crònica de l’excursió. Magnífica. I com a última sorpresa he fet el click a la ‘taula dels tres bisbes’ i m’he assebentat del per què el nom d’aquesta beguda que tan m’agrada, la ratafia ….. Esplèndid ! Els meus amics de Can Fufluns del Montseny fan una ratafia molt especial … i els he desviat al eu bloc.
Santa Llúcia ens conservi la vista per veure paisatges tant bonics i poder llegir el que els muntanyencs ens expliquen …