El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

La música que amansa les feres

Deixa un comentari

No tinc per costum parlar de música. Crec que, més enllà de l’Anem al jaç, la música no ha estat un subjecte de tractament al Cau. No perquè no m’agardi, sinó perquè ja tinc, tot i que força oblidat, un espai on deixar anar el crític musical que porto dintre.

Oi menys tinc per costum fer propaganda, per utilitzar un concepte vintage per a referir-me a la publicitat. Tot i que la recomanació literària si que és una constant que va espigolant el Cau de tant en tant.

Però la paternitat fa miracles i la menuda de casa tè bona oïda musical i, més enllà dels temes més clàssics que hom pot trobar a YouTube o dels CDs de nanes i cançons infantils que ens han arribat d’arreu, la baldufona gaudeix i balla, o es relaxa, amb algunes emissores de ràdio que hom pot trobar per Internet.

L’Eva ens regala un somriure o s’adorm amb:

– el folk de FolkAlley, una emissora que vaig descobrir ja fa un bon grapat d’anys i que he recuperat des de fa uns tres mesos per a millor gaudi de la pubilleta de casa. Programació variada, sense publicitat i amb presentacions en anglés que, ves a saber, si l’ajudaran a obrir-se a altres llengües.

– les múltiples emissores de jazz de JazzRadio.com, una emissora que disposa de servei gratuït, i amb publicitat associada, i una versió de pagament que no he fet servir encara, però que promet més qualitat i prestacions. Potser pel seu tarannà de capvespres tranquils, el Cafè Paris, un dels canals de la cosa, és la seva favorita.

I, finalment, una emissora xilena que és un bon remei per moments crítics, tot i que no sempre funciona com a calmant, que és el Bebenautas de la Universitat Andrés Bello qui, per cert, fou mentor de Simón Bolívar, el gran libertador, abans d’aterrar a Xile per a fundar-ne la universitat pública i ser-ne, si no vaig errat, el primer degà. L’emissora, que vaig trobar a TuneIn, mescla consells amb música, principalment de les amèriques, i algun clàssic baby einstein relaxant.

Tres recursos diversos i plurals per una mossa especial que té bona oïda musical.

Aquesta entrada s'ha publicat en 01d. Anem al jaç el 22 de març de 2013 per Lluís Mauri Sellés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.