El Cau de l'Ós Bru de Taradell

En un racó amagat d’aquesta casa ja fa ben bé onze anys, una parella d’orenetes hi fèu pacientment un niu. Un niu que, any rere any, era recuperat i reformat per aquests experts ocells que, primavera rere primavera, s’hi ajocaven i feien família, per marxar en l’espectacular estol que, en acabar l’estiu, s’envolava sud enllà cap a terres més càlides.

¡Encara recordo la corrua d’aprenents que damunt del fil del telèfon aprenien a volar per primer cop!

Any rere any, la mateixa màgia de la vida feia acte de presència en aquest íntim indret de pau fins que un mal any les cries no varen pujar al fil, els estadants de la casa se’n van estranyar, i les dues orenetes van marxar abans d’hora deixant el rastre de la mort dins d’un niu que esdevenia tomba i mausoleu.

¡Encara recordo aquells cadàvers dissecats dins del niu!

Des d’aquell any difunt, les orenetes ja no van tornar a aparèixer per la casa i el niu, perfecte obra d’enginyeria, va romandre buit durant uns sis o set anys pel cap baix.

Enguany, un remenut ocell que ens és del tot desconegut, es va escolar per sota la porta i va entrar dins del garatge. La misteriosa au estava arranjant el niu de les orenetes i recuperant-lo de l’oblit amb voluntat procreadora.

Fou just fa tres setmanes que els estadants de la llar van veure’l arribar amb becada a la boca camí del niu. Darrera seu però, una imponent oreneta el perseguia i s’escolava cap al garatge on la batalla de la vida i de la mort hi feia acte de presència. Els nouvinguts batallaven pels seus fills i les orenetes, vull creure jo, per servar la memòria dels difunts.

Els humans del lloc, amants de la vida com són, van prendre mesures per tal que, dins del garatge, només poguessin entrar els ocells menuts i no pas les guerreres orenetes.

I així és com van salvar les vides d’aquests ocells estranys que van triar un niu abandonat, el van arranjar i el van convertir en sa casa.

Ara fa uns dies que no són al niu. L’instint de protecció els ha fet moure a una casa propera. Les orenetes segueixen a l’encalç dels ‘intrusos’ i els pares dels menuts fins i tot s’acaren als humans amics en defensa de la seva prole.

Tot això és Natura i Vida. Tot això, realitat pura, és una metàfora dura dels fets del 26 de maig. La diferència és que, aquell nefast dia, les orenetes van enderrocar el niu i ara se’n penedeixen. Mentre que, a casa, els ‘nouvinguts’ han pogut criar la quitxalla amb l’ajuda dels veïns i el niu és ben viu i apunt de ser emprat en una futura temporada.