El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Si em coneixes, sabràs que m’agrada la muntanya i que, per damunt de tot, m’agrada viure-la a peu pla i sense gaires afegits d’aquests que conformen la manera més actual i veloç de viure-la. M’agraden els clàssics! Què hi puc fer? Fins i tot, no em fa vergonya reconèixer-me com a “excursionista”. Quin pecat!

Ara bé, si em coneixes prou bé, sabràs que no només m’agrada caminar i contemplar. Sabràs que també m’agrada córrer per la muntanya. És una manera de viure l’espai que t’obliga a fixar-te més en el terra que trepitges que en l’entorn que contemples. I, de vegades, és en el pas lleuger de la cursa on hom s’hi troba bé i juga a fer-se l’atleta.

Per córrer per la muntanya, però, cal portar bons pneumàtics. Un calçat que, a més a més d’estabilitat, et doni comoditat i impermeabilitat. Ja que n’hi ha que investiguen, val més aprofitar els seus descobriments, oi?

El que avui et vull recomanar, doncs, és això: unes sabatilles per córrer per la muntanya i que m’han portat al dur camp de batalla de les botigues i comerços del país.

Et fa?

Doncs… som’hi!

És dissabte. És el matí. Som a Taradell.
Una fina capa de pluja va caient constantment amb unes gotes seguides,
seguides, tant juntes, que fan rajolins continuats i espessos. A casa,
em calço la samarreta tècnica (visca les modernors que treuen les
suors), les malles d’hivern (que m’estilitzen les cames com una
ballarina, però que ajuden a mantenir-les eixutes una micona més que si corres a cama nua), uns mitjonets
fins (que s’adapten al peu com un guant de seda) i uns mitjons tècnics
(d’aquests que diuen que eixuguen tot els líquids que hi entren i
alhora mantenen l’escalforeta del fred).

Fet el ritual de sempre, trec les sabatilles de la caixa. Fem un incís, però:

Dijous al vespre entro en una botiga d’esports i sóc totalment noquejat
per una munió de seductores opcions farcides de promeses d’estabilitat,
seguretat, comoditat, impermeabilitat, … Hi ha tantes sabatilles
exposades que la tria es fa difícil. Algunes asseguren de ser adequades
per fer running, d’altres són idònees per al trail, d’altres són d’aventura.
N’hi ha que són per entrenar per terreny no gaire pronunciat o per
fer-ho cada dia o només un parell de dies a la setmana o per fer
competició i tot! Moltes tenen colors llampants,
d’altres són un xic més serioses. Com si d’un cotxe es tractes, totes
presenten unes línies molt acurades i força diferents de les bambes
tradicionals aquelles de tela blava i sola blanca. Totes, però,
s’enfilen entre els 60 i els 120 euros (rebaixa inclosa). Quin mal de cap! Mare de Déu Senyor! Quin mal de cap! I de sabatilles per córrer que no n’hi ha?

Per començar la tria, deixo estar totes les que no siguin waterproof, que es veu que significa “impermeables” en llengua comercial moderna. I, després de molt emprovar, m’en quedo unes de trail que diuen que estan aïllades amb Gore-Tex (un material que, fins avui, m’ha funcionat força en calçat i jaquetes).

Finalment, el meu nou esportiu tot terreny es diu Salomon Invert GTX que, com veieu, té nom de cotxe i s’adapta força bé al peu que, arran d’aquesta adquisició, descobreixo que és de pronador (toma parauleta d’atleta de nova fornada!).

Tornem al dissabte, doncs.
Em calço i la comoditat de la botiga es manté. La sabata s’adapta molt
bé al peu. De fet, a mesura que corri, m’acabarà donant la sensació que
va perdent pes i va guanyant lleugeresa.

Em poso un paravents usapista i surto al carrer. En les primeres passes per asfalt, em dóna la sensació de córrer
damunt d’una sola robusta, d’una sola feta per arrapar-se al terra.
Aquesta sensació serà molt més punyent en fer la baixada del castell de
Taradell. Cap relliscada en cap dels dos trams fangosos i/o bassals
gelats del recorregut. Una bona resposta que ja havia oblidat!

La impermeabilitat també resta ben provada, no només per la pluja constant del recorregut, sinó també en fer passes fermes en bassals, fangs i neu i, fins i tot, en enfonsar els peus a les vores del pantà de Mansa/Masgrau
cobrint absolutament la sabatilla. L’aigua que entra per damunt la
sabatilla en surt abans d’acabar el tram del pantà. Sabatilles que
escupen, tu!

En arribar a casa, i després de posar les peces de roba a eixugar, acarona les sabatilles per treure-li les restes de fangs i herbeis
que hi ha quedat enganxats i m’assec per donar un cop d’ull al web de
la marca per veure les característiques de la meva adquisició.

Però, quina és la meva sorpresa en veure que el model ja no és al catàleg de Salomon!
Carai! Com corren! I això que la sabatilla ha donat tant bona resposta
que enguany ja em plantejo alguns reptes atlètics d’estiu fent de
gegant al Pirineu.