Gràcia Sants Madrid Sevilla Triana
Deixa un comentariBodega El Picadero. Triana. 9 d’agost. dos quarts de nou de la vesprada.
El Picadero és una petita bodega de Triana que, potser pel wifi potser no, està esdevenint punt de parada i fonda obligat en arribar a Triana.
Botellín en mà, m’assec a la terrassa i em deixo atemperar per les calors vesprals.
Avui hem baixat per un camí més llarg. La butxaca mana i, passar per Madrid, és més barat que anar directe a Sevilla. Coses de la Renfe, coses d’Espanya.
L’AVE és un tren modern de prestacions clàssiques. No hi ha wifi i la climatització només funciona al vagó cafeteria.
L’AVE a Madrid és de seients espaiosos, vagons ben preparats per acollir les maletes dels viatgers, i un telèfon, dels d’abans, en entrar a la cafeteria.
L’AVE a Sevilla és de seients més estrets, vagons menuts i un cambiador esquifit on cap o peus de la criatura han de penjar al buit de lavabos menuts i sovint mancats d’higiene.
Per fer l’enllaç de trens a Puerta de Atocha, s’ha de sortir de l’estació i tornar a passar els escàners de maletes. Sembla com si no se’n refiessin dels controls de la resta d’estacions de l’Estat.
Viatjar en tren amb filla dinàmica i juganera és pur atletisme, ja sia controlant l’equilibri de la menuda com corrent amb la baldufona penjada a les espatlles tren amunt i tren avall.
El vagó silenciós i l’àrea preferent despren aquella olor de naftalina tan pròpia de les castes i el classisme patrio.
Ara, aquí, a casa, a Triana, hom troba el descans d’un bon veïnat i una refrescant cerveseta.
Triana acull amb els braços oberts, Triana acull als il·lustres viatgers que es deixen seduir pels misteris dels seus carrers.