El Cau de l'Ós Bru de Taradell

La vida, la mort, els esperits, el cos, la natura, la cultura, l’art, el coneixement, la… Fa ja més d’un any vaig deixar una bona petjada sobre l’origen del motiu que dóna nom a l’ós bru.

Corria l’any 2002 quan vaig creuar els Estats Units de costa a costa i vaig tenir la sort de captar l’esperit dels indis a la Great Prairie, als Badlands i als grans Parcs Naturals de l’Oest.

La història, però, venia d’una mica més a prop. Era l’any 1995 quan, després de passar uns mesos a l’Hospital i de tenir una bona recuperació, vaig marxar amb els meus pares al Cap Nord. Va ser un llarg viatge en furgoneta en el que un servidor dormia en una hamaca penjada del sostre. Allà vaig tenir el primer contacte amb un dels pobles més propers a la natura que es poden trobar a Europa: els lapons. Bé, sí, ja ho sé, ara és un atractiu turístic, però el fet d’anar al teu aire, sense presses, et permet gaudir de la natura que ha forjat la manera de ser d’aquests pobles i, vulguis o no, això te’ls fa veure força diferents del mercantilista tipisme actual. La música dels lapons o els sons dels índis americans et transporten a la natura, el seu respecte per l’entorn ens era tant necessari!

Ara potser fem tard, però mira, cadascú té el que vol: Si volem viure per damunt de les possibilitats del planeta, si volem un futur inexistent: línies elèctriques. Si volem velocitat i “aquí i ara”: carreteres i autopistes. I no m’entenguis malament, benvolgut lector, benvolguda lectora, jo també necessito de les coses que m’envolten en aquesta societat actual. També m’hi ha acostumat una mica. O no és una despesa sobrera d’energia mantenir un diari i una pàgina web a Internet? I connectar-m’hi cada dia i, per postres, trobar informació i més informació sobre pobles que sempre m’han cridat l’atenció?

Totes aquestes reflexions han derivat de la recerca que estic fent en el seminari de Doctorat. Avui he acabat una petita part de tot el procés. Hi ha estat al lloc web de Vilassar de Dalt on m’he topat amb el Museu Un A Li’Yi i, estirant del fil, he començat ha trobar pàgines referents a les cultures del món com Nativos Norteamericanos, el Catalunya Indian Moviment o la referència de la llibreria Etcètera del Poblenou.

I estirant, estirant una mica més he acabat arribant a tres referències que parlen una mica d’esperança i adaptació d’aquells que sóm incapaços de deixar la natura i els esperits pels cotxes i els diners: La de l’Assembly of First Nations, indian.com i la del American Indian Relief Council on parlen de la Pine Ridge Indian Reservetion. Carai! Però si és la Reserva Índia aquella on vaig conéixer la Manuela Maldonado, la filla de l’exiliat republicà espanyol que va triar aquell niu de misèria farcit d’orgull pels orígens i de respecte a la natura!

Tot i desconéixer el significat de l’animal que em va adoptar i que va prendre un tros del meu esperit en el meu pas pels boscos lapons i americans, prenc com a propi el significat que d’aquest mamífer es dóna a Nativos Americanos: “L’Ós és sempre un bon signe, de valor i de poders especials. Representa saviesa, intuició, i poders curatius. Si els indis veuen un ós pel bosc o per un riu creuen que aquest territori és sagrada i habitat per bons esperits.”

Espero que aquells que em trobeu, o m’acompanyeu, pels boscos del Montseny, de les Guilleries, del Pirineu, de… us ho prengueu igual que els indis, que veieu el país que trepitjo com una zona sagrada i habitada per bons esperits. Penseu i actueu en conseqüència, que de boscos cada cop en queden menys i, a nosaltres, ens permeten viure. Sense boscos no hi ha oxigen. I sense oxigen no hi ha vida. T’ho diu algú que, per sort, va comprovar què passa quan no et resta ni un bri d’aire als pulmons i t’han de mantenir artificialment en vida. Ara tinc dues edats: 35 anys des del meu primer naixement i 5 des del segon.

No despreciïs els boscos, en ells hi ha la teva vida.

Glups! He començat fent l’indi i gairebé acabo fent l’apocalíptic, no?

Apa siau, que diumenge hi ha la crònica de la Rupit-Taradell.

Que els esperits t’acompanyin!