El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Abans d’ahir prenia els resultats de Taradell a peu d’urna i, en el viatge amb tren a Barcelona, en feia una petita anàlisi. Ahir al vespre vaig anar fins al web d’eleccions de la Generalitat a recollir els resultats de la comarca d’Osona en el seu conjunt i començava a fer moure la neurona. Avui miraré de respondre quatre preguntes sobre els resultats comarcals:

1ª.- L’abstenció afecta també a una de les comarques tradicionalment més mobilitzades de Catalunya? De quina manera?

2ª.- Convergència i Unió frena la pèrdua de vots de les darreres eleccions?

3ª.- Esquerra s’apropa a la formació conservadora o, si no és així, manté la segona posició comarcal en nombre de vots?

4ª.- Quin ha estat el comportament del votant socialista a la comarca?

5ª.- I el comportament d’Iniciatius i Populars?

Intentarem donar respostes a aquestes preguntes sense sortir del marc de les Eleccions al Parlament de Catalunya. Considero, com bona part de l’acadèmia, que el comportament del ciutadà no és el mateix en totes les eleccions i que, per tant, no es poden barrejar resultats de comptesses electorals diferents.

Comencem?

L’abstenció afecta també a una de les comarques tradicionalment més
mobilitzades de Catalunya?A la llum dels resultats, no hi ha una resposta més versemblant que l’afirmativa. Osona a enregistrat una abstenció que voreja el 34% i que és la més alta en unes Eleccions al Parlament de Catalunya per damunt del 33,6% de l’any 1992. Han estat 36.050 osonencs, d’un cens de 106.071, els que han decidit no apropar-se a les meses electorals de la comarca.

Afegit a l’abstenció, i com a indicador de desmobilització partisana, hi ha els vots en blanc, els nuls i els aconseguits per forces que, fins a la present legislatura, eren extrapalmanetàries. L’espectacularitat es produeix en els vots en blanc: 1.774! El més alt en la història electoral osonenca i, per primera vegada, per sobre del miler de sufragis. El doble que en les eleccions del 99
i el 2003. Un indicador que mostra que les opcions existents no satisfan els osonencs mobilitzats?

Els nuls també s’han doblat en relació al 2003, però mantenen uns resultats similars als dels anys 80 i 88.

La tercera de les dades es mostra irrellevant en l’anàlisi comarcal ja que no s’ha produït un increment notori dels vots a candidatures extraparlamentàries. Per la seva naturalesa de nou partit parlamentari destacar el fet que Ciutadans ? Partido de la Ciudadania ha obtingut 283 vots (un 0,27 d’electors i un 0.40 de vots emesos) a Osona. Poc més de la meitat dels sufragis aconseguits per Plataforma per Catalunya en les eleccions del 2003.

Convergència i i Unió frena la pèrdua de vots de les darreres eleccions?No. CiU segueix la davallada en nombre de vots a la comarca. Una davallada que es va iniciar l’any 1984, que es va invertir l’any 1995 i que ha seguit sense aturador fins a les presents eleccions on els 31.170 vots de la coalició conservadora són els pitjors resultats obtinguts en unes Eleccions al Parlament de Catalunya des de l’any 1980. Als analistes convergents i unionistes els tocarà cercar les causes de la desmotivació i la desmobilització
del seu electorat.

Esquerra s’apropa a la formació conservadora o, si no és així, manté la segona posició comarcal en nombre de vots?
L’Esquerra comarcal incrementa la distància amb la formació conservadora. L’incrementa amb poc més de 2.000 vots, allunyant-se, doncs, del seu objectiu prioritari d’esdevenir la primera força política a Osona. Ara bé, la distància amb CiU és la segona més curta assolida en unes eleccions al Parlament de Catalunya després dels comicis del 2003. Esquerra ha aconseguit poc més de
16.000 sufragis, vora 6.000 més que el PSC. Esquerra, doncs, conserva la seva privilegiada segona posició comarcal assolida en les darreres eleccions al Parlament.

Quin ha estat el comportament del votant socialista a Osona?
El PSC ha tingut un miler menys de suports que a les eleccions del 2003, seguint una davallada de suports que arrossega des de les eleccions del 1999, any en que es va frenar un progressiu creixement dels fills d’en Raventós a la comarca d’Osona.

I el dels Iniciatius i els Populars?
Iniciativa, tal com vèiem ahir a Taradell, i ha passat a la resta del país, és la única força que guanya suports en aquestes eleccions. A Osona ha estat d’un miler, l’increment de vots de la formació eco-socialista. Un increment que es va encetar en les eleccions del 2003, després de tenir uns resultats testimonials en les del 99.

El Partit Popular té un electorat força fidel a la comarca d’Osona: 3.844 vots en les eleccions del 95, 2.743 en les del 99, 3.368 en les del 2003 i 3.068 en les eleccions del 2006. Un imperceptible descens de 200 vots que permet el manteniment de l’opció Piqué a la comarca.

Algunes reflexions subjectives en forma de pregunta:
La crispació de la campanya en els mitjans de comunicació d’àmbit català ha desmobilitzat la població?
L’enfoc esbiaixat de la campanya, presentant les eleccions com un estàs amb mi o estàs contra mi molt americà, enlloc d’unes eleccions parlamentàries,
està portant als ciutadans a desentendre’s de la política?

Les respostes potser estant contingudes en estudis acadèmics de l’estil del Capital social, partidos políticos y abstención electoral de Nelson Lara; del ¿Individuos o sistemas?: Las razones de la abstención en Europa Occidental d’Eva Anduiza o del La abstención electoral en España,
1977-1993 de Manuel Justel. Tots tres citats, amb gran ironia, per Quim Monzó a La Vanguardia d’ahir.

No ho sé, jo, per si de cas, començaré amb La Jornada d’un escrutador del gran Calvino. Italo Calvino. Crec que m’agradarà força més.