El Cau de l'Ós Bru de Taradell

A 1000 quilòmetres de Vilafranca m’ha tocat viure un dels moments més bonics de la història de la colla. L’amargor de ser tan lluny, l’ha ensucrada el beneit twitter, eina sublim, genial morfina pel casteller que, coses de la vida, és lluny del pilar que l’aguanta i el manté d’empeus.

Sóc a Conil de la Frontera, vila bella, vila vermella i llar d’uns bons parents que necessiten tant conèixer la pubilleta de casa com de prendre l’aire que respiren. Aquí, en aquest llogarret turístic de la millor de les Andalusies, la gaditana, els nens aprenen la llengua de la seva nova parenta.

Aquest dissabte, en llevar-me, l’enyorança de l’emigrant em colpeja amb força i em mostra l’espadat del martiri de no portar camisa i faixa a Martirs Street. De fet, he somniat en l’actuació vilafranquina amb tanta força que el dia passa amb un Lluís desdoblat: El físic a Conil, l’esperit entre Barcelona, Vilafranca i la casa de cadascun dels components d’aquella colla que l’ha fet vibrar, viure i reviure la sensació d’una activitat comuna, feixuga i trempant com és la dels castells humans.

L’actuació se’l troba a La Fontanilla, la platja on ja es banyaven altres generacions de parents cada cop més propers i agermanats. L’oceà, brau i profund, engega el seu joc de forces i enfila ones que, en tornar a la mar, succionen al banyista despistat.

És allà on m’arriba la joiosa noticia del 3 de 9 folrat i descarregat. Pit inflat, orgull vermell, alço el cap amb llibertat.

Dins del cotxe, tornant al camp, m’atrapa la nova del 5 de 8 descarregat i em venen al cap tots aquells intents que, en temps reculats, el feren inabastable somni pels castellers de la ciutat.

Ja a casa, darrera La casa de postas, mentre els parents són preparant la barbacoa del sopar, torno a ullar el twitter i faig un somriure de pam. Quanta feina feta! Quantes hores d’assaig! Barcelona ha fet història, ha tornat al olimp dels grans: el quatre de vuit amb el pilar i el pilarde sis final certifiquen que la colla té una salut espectacular.

Envoltat de profans en la matèria, celebro l’èxit dels companys!!!!

De matinada, a la fresca d’aquest turó, em miro la pubilla, em miro la dona i respiro cofoi per la família que m’envolta i pels castells dels meus germans.