El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Sevilanejant

Deixa un comentari

Un dels polítícs més coneguts de la Plana de Vic va dir, ja fa uns anyets, que un és d’on passa els nadals.

Ho deia, suposo, per a justificar poèticament el fet de viure lluny del poble dels seus pares, del terrós de sa infantesa, de sa dolça i enyorada pàtria.

I qui sap si, per la seva parròquia, tenia raó.

Jo, emigrant de ma infantesa, sóc d’arreu on m’estimen, car ma pàtria són records i instants escolats dolçament pel sedàs perceptiu de mon cervell animat.

Els nadals són de suburbi urbanita i caliu ardent d’uns avis que ja no hi són, d’un pis que ja no és nostre, d’una cuca de llum penjada pel Congost i d’un poblet farcit de parents amb pastorets a la Rectoria.

Tot això se’m fa present en la fosca nit d’una trianera habitació on descansem amb dona i menut, mentres la pubilla descansa amb l’abuela Carmeli en una estança propera.

A Sevilla, els matins són pausats, relaxats, de casa i manta.

A Sevilla, la vida es mou tan bon punt passa migdia.

Dinars de mitja tarda, visites a tort i a dret, … Concentrar un any sencer en un grapat de vesprades ja porta aquest ritme embogit de visitar tothom en poques dates.

L’esgotament es fa present de nit. Penetra en la família que, influències del destí i la calma d’un pis recollit i acollidor, es desperta tard i es lleva més tard encara.

Pastissets arreu, influència nord-africana en un pais ric i viu de rostres somrients i amables maneres. Fartanera de mantecados, polvorones i d’altres dolçaines andalusíes.

Si un és d’on passa els nadals i aquests, tradició catòlica mana, van de Santa Llúcia a la Candelera, jo sóc de Taradell, Gràcia i Poblenou, de la Maresma, Triana i Sevilla, d’arreu i d’enlloc a l’hora. Esperit lliure fet diferencial per llur esdevenir vital.

Sevillanejar per Cap d’Any em diu que jo sóc del país de ma infantesa amarat per l’aigua d’una tendra tempesta. La tempesta dels records de tots aquells que, en algun instant, em tenen present en llur magí. Car la màgia dels amors, et fa ésser de qui t’estima. Un amor plural que et fa omnipresent i et converteix en déu per voluntat aliena.

Feliç 2015 a tothom i bona pàtria líquida!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.