Fem una llista a la islandesa?
Deixa un comentariAbduit pel tema polític més mediàtic d’aquest novembre tot just finat, faig un pas enllá en la proposta de candidatura electoral única i amb capacitat d’aconseguir una majoria amplia i suficient en les properes eleccions autonòmiques que, si fem cas de l’ANC, es faran al mes de febrer.
La principal problemàtica de la llista són, pel què sembla, els partits polítics i llur base electoral.
Es diu, i amb raó, que, durant els divuit mesos de construcció nacional proposats com a fita pel President Mas, caldrà seguir gestionant la realitat.
Seguirem desmantellant l’Estat del Benestar? Seguiran desviant-se fonts de la Sanitat Pública a mans privades? Les estructures d’Estat que se suposa que es crearan, no es podrien haver bastit del 2012 ençà? Quantes consultores de renom contractarem per a què ens assessorin en estructures d’Estat?
Totes aquestes preguntes fan dificil, per no dir impossible, la confecció d’una llista transversal formada per polítics professionalitzats a través dels partits polítics i membres significats de la societat civil que, si bé poden ser ‘els millors’ per a alguns, poden no ser-ho per a d’altres.
Si com diu el President Mas, els membres de la llista amb voluntat ‘absolutista’ se sacrificaran d’aquí a divuit mesos, i hi ha tantes dificultats per a confegir-la amb persones que han fet llur carrera política i/o professional, en l’Espanya de les Autonomies, fem un pas enllà, arrisquem-nos i optem per la opció més radicalment democràtica i que doni el clar missatge internacional que diuen que és cabdal per a la bona fi de tot plegat: fem una llista ‘a la islandesa’.
Si feu memòria, recordareu que la nova constitució islandesa fou elaborada per un grup de gent corrent escollida per sorteig i amb el suport d’eines de participació que permetien l’accés informatiu i decisor de la resta de ciutadans de l’illa nòrdica.
Per què no fer el mateix? Per què no congelar als polítics i als ‘millors’ i fer una candidatura del carrer?
La base de tot plegat, un sorteig entre la gent, ja sia amb el cens a la mà, o, en el pitjor dels casos, entre persones previament interessades en formar-ne part.
I d’aquesta llista, enfrontada lògicament amb la vella política dels partits que no s’avinguin a participar en el procés, en sorgiria un govern de transició nacional que assegures, ja de sortida, la voluntat manifesta de dignificar la vida dels exclosos i de les persones en risc d’exclusió social con a fonament irrenunciable del nou Estat català en construcció.
Au! I deixo de somniar, que naltros som mediterranis i no pas nòrdics, en aquest cas.
Estic 200% d’acord amb aquesta proposta. Però en cas que no fos possible, una altra opció són les primàries a la llista única (o plebiscitàries a dues voltes) : http://is.gd/4DwNXR
La idea m’agrada per les contituents. Per fer la independència necessitem gent forta, aplicada, decidida i amb un gran sentit d’estat i de la política. No parlem de com viurem, sino de si tindrem pais o no en el que poder viure.
I quina gent més forta que els voluntaris del 9N? Les elits polítiques, socials i ecobòmiques sempre cercaran perpetuar-se i, a igual resultat, molta gent dubta que valgui la pena fer l’esforç que se’ls demana.
I aquí necessitem tots els independentistes possibles.